La il.lusió del primer regal...

Els meus pares van tornar de Perú el dia 1 de novembre, i li van portar un regal!!! Un jerseiet fet a mà per els indígenes del païs.

Ens va fer molta il.lusió, és petit i no estem acostumats a veure roba petita per casa, es fa estrany, però divertit alhora.

El van comprar per l'edat de 3 anys... perquè el pugui aprofitar tan si té 3 anyets com si és més petitó. Se'l posarà un nen, una nena? No sé per què penso que serà nen, quan pensem en ell és nen... tot i que sé que a la familia els faria gràcia una nena, (pel fet que l'altre peque que hi ha és un nen), jo dono per fet que serà nen i ... no sé per què!

Desig nº 12

El 12è desig ha set un altre dels que no ens ha deixat indiferents, per tres motius:

-per qui l'envia
-per què hi posa
-i pel tamany!!!!!!

ocupa mitja cartulina, no em quep a la caixa on guardo els altres, jajajaja però és molt molt divertit, infantil i alegre.

Ens l'han fet els nostres amics Judit i Ramon.

El vaig trobar a la porta, junt amb el de la meva mare, així que imagineu el 'subidón' d'adrenalina que tens en pocs moments, dos desitjos de persones tan properes, de cop.

Gràcies.

Desig nº 11

Tots els desitjos que arriben fan molta il.lusió, però n'hi ha alguns que per qui els envia, la il.lusió és molt més gran.

El desig nº 11 arriba de part dels meus pares!!!!!!!!!! Els seus avis!!

Vaig trobar el sobre i vaig reconèixer molt ràpid la lletra de la meva mare, em vaig afanyar a obrir-lo!

El desig és molt bonic, li diuen al nen que encara que trobi pedres pel camí, ells seràn allà per ajudar-lo... i això tot i que ja ho sabia, no deixa d'emocionar-te quan ho llegeixes.

Gràcies gràcies gràcies!

Desig nº 10

El desè desig ha arribat acompanyat de dues teles.

L'envien la Isabel, en Manolo i la Leire Xin.

http://isabel-miblog.blogspot.com/ aquest és el seu blog.

Estàn esperant la seva segona filla, també de xina, i el desig té motius xinesos.

Moltes gràcies.

Desig nº 9

Segueixen arribant desitjos!

aquest vé de part de la Gal.la, en Raul i la Carolina.

Gràcies família! ens ha agradat molt.

Per fí podem dir....

HEM ENTREGAT LA SOL.LICITUD!!!!

Avui hem baixat a Barcelona a entregar la sol.licitud per l'adopció internacional, a Costa d'Ivori...

La veritat és que el pas és petitissim i que hi hem estat menys de 5 minuts, però... és un gran pas, el primer una mica important... fins ara tot eren divagacions, tot era "parlar per parlar".

Ens han dit que en un mes o mes i mig ens trucaràn i llavors ha afegit... o potser menys! Així que, ja sóc del club dels que hem d'anar amb el mòbil a sobre tot el sant dia!

I com que ja estem una mica "embarassats", crec que ha arribat el moment d'ensenyar-vos la nostra primera eco!

Aquesta eco, la vam adjuntar al conte familiar a l'hora de dir-ho a la familia. Me la va fer un colega a qui per cert li dec un fuet, aprofito per dir-li que ja me'n recordo però no he tingut temps d'enviar-li encara, jeje. Li vaig "encarregar" i en menys d'una hora ja la tenia al meu correu. Un crack de tio, gràcies guasabi.

El nostre casament.

Ahir dia 31.10.08 ens vam casar... què significa això? Doncs que el dilluns per fí podem entregar la sol.licitud d'adopció!!

No vam fer res especial, vam anar a l'ajuntament, nosaltres dos i els tres testimonis, vam firmar el llibre de registre, l'acta de matrimoni i... a treballar!! jajajja sona fred, ho sé... però és el què volíem. Res de ceremonies cèlebres, ni anells, ni flors, ni cotxes de luxe, ni arros... ni res de tot el què s'acostuma a fer en un casament "tradicional", no ens agrada i no ho volíem per nosaltres.

Amb una part de família ja havíem fet el dinar per celebrar-ho i amb l'altra part ho fem demà.

A la nit, aprofitant que era la castanyada, vam acabar-ho de dir als pocs amics que faltaven per saber-ho.

Avui he rebut un regal en forma de cançó i vídeo que m'ha agradat molt i us el deixo aqui perquè el veigueu.

Gràcies Jose y Montse.

Verdi - Traviata - Choeur Bohémiens
Cargado por Quarouble