Fotos barnàfrika

Aquest any si que vam pensar a endur-nos la càmera.
Barnàfrika 2010

Concert de Bino Barros de Cabo Verde


Demostració de lluita africana entre Senegal i Gambia... van empatar.

Demostració de dances de percussió africana per Nalle Club de Costa d'Ivori.

Pell de Llarinté, cua de tiré

En Mamadou i la Kumbà esperen un fill, és el primer i estan molt contents. Els
dos però hauran de passar moltes peripècies per tal de complir les seves
promeses. Aconseguir una pell de LLARINTÉ (lleó) i una cua de TIRÉ (girafa).

Aquest és el conte que vam comprar diumenge a Barnàfrika, és un conte tradicional Mandinga (grup ètnic d'africa occidental).

M'agrada Barnàfrika, és un afrofestival petit, senzill però on sempre trobem algun tresor ... aquest any hi havia un stand d'una associació de nigerians, en concret, de Lagos... evidentment és on vam dinar.

S'hi ha d'anar a la tarda, que és quan s'anima el festival... lluita africana, música, dances... i sobretot molta molta diversitat.

A part de tot això, cada any hi he conegut algú del mon blogger... Monika, Marta... un plaer!

Barnàfrika 2010

Per segón any consecutiu, aquest cap de setmana visitarem Barnàfrika.

Música, gastronomia, dances, contacontes...

El programa complet és aquí.

.

Negre de merda

El racisme explicat als blancs.

És el llibre que em vaig autoregalar per Sant Jordi. M'agrada el seu autor, em va atreure molt el títol i sobretot em va cridar l'atenció el què va dir en Matthew Tree (l'autor) en una entrevista que deia més o menys així "el què més em va agradar d'acabar el llibre és que vaig poder sortir del fastigós món del racisme"

Em fa molta molta por el racisme, potser estic obsessionada, no sé... però em fa por. Per això em vaig comprar el llibre per veure si en podia treure alguna cosa positiva, i sí, n'he tret coses... el què més greu em sap és que qui hauria de llegir aquest llibre, no ho farà.

"racista" és a la vegada un dels afronts més comuns i una de les acusacions refutades amb més vehemència. ARa bé, què vol dir, de debò, ser racista?

Aquest llibre aclareix d'on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves victimes. Distingeix entre el racisme envers els col.lectius humans considerats inferiors ("negres, etcètera) i el racisme envers els col.lectius considerats inteligents alhora que aliens i malèfics ("jueus, etcètera") S'hi descriuen alguns exemles, sovint poc coneguts, de què passa quan les idees racistes es posen en pràctica, concretament a Anglaterra, els EEUU, Europa de mitjans delsegle XX... i a Catalunya.

Aquest llibre també ofereix una explicació històrica de l'aparent "superioritat" del poble europeu (la font principal de tantes actituds raciste). En fi: es tracta d'un llibre contundent, xocant, revelador, ben documentat i gens demagògic, que va al fons d'un fenomen que ens a fecta a tots. Encara.

.

La herida primaria

Un llibre molt recomenable per entendre la ferida de la separació del nen amb la seva mare biològica. La ferida primària.

El planteamiento de este libro - del que se han llevado a cabo 13 ediciones
(en inglés) - puede calificarse de sorprendente, ya que no se limita a
exponer la dinámica que se presenta en el momento de la adopción, sino que va más allá y habla de los períodos prenatales y perinatales, y de los intercambios que han tenido lugar durante los mismos, dando especial importancia a la relación madrehijo y a la pérdida que representa la separación entre ambos. Por ello, aborda la adopción desde un punto de vista diferente al que estamos
acostumbrados, ya que todas estas circunstancias que hemos mencionado son muy importantes para el desarrollo del bebé y para la cualidad de su integración en
la nueva familia.

La autora es madre de una hija biológica y otra adoptada. Esta circunstancia influyó de manera decisiva en su manera de considerar la adopcion. Al adoptar a su segunda hija pensó que su crianza transcurriría de manera bastante similar a la de su hija biológica, pero la dinamica de la relación que se estableció fue muy diferente, sobre todo debido a la ansiedad de la niña respecto al miedo a ser abandonada de nuevo, con todas las consecuencias que de ello se derivan. Esta fue la razón principal que le movió a escribir este libro.

És de l'editrial Albesa. Fa un mes quan el vaig comprar encara no era a les llibreries, ara imagino que ja si.

.

Els déus de Nimo.

Hi ha regals que et fan posar la pell de gallina, i el d'avui ha set un d'aquests.

Un conte "els déus de Nimo" una petita joia! un conte bilingüe escrit en CATALÀ i IGBO (una de les tres llengües més parlades a Nigèria). Un conte Nigerià que parla dels costums i tradicions de Nigèria.

Simplement genial!

Mil gràcies Laura.

.