Tancat per vacances!

Marxem de vacances.

Ho fem en un moment de relax en el procés... estem tranquils, no pensem més enllà que en el demà i el demà ens diu que s'acosta el 31 de gener i que és la data del nostre bitllet d'avió a Malàsia.

Per tan... no em busqueu, que fins al 17 de febrer seré aquí...

...aquí...

... aquí...

i aquí... entre d'altres...

Aquest viatge em demostra que el temps córre que vola... fa 7 mesos!! que tenim el bitllet (va ser un super ofertón i no el vam deixar escapar) i ja han passat aquests 7 mesos... buff... això em fa pensar en que és molt possible que si les previsions no fallen... d'aquí a 7 mesos més estigui a punt de fer el viatge més important de la nostra vida... a Lagos, Nigèria.

Apa, fins la tornada.

.

No importa el color de la pell...

Aquest conte està dirigit a totes les persones que creuen en l'esperit d'igualtat, que fomenten la tolerància i desitgen transmetre amor cap a tots els nens del món, siguin del color que siguin.

Temps enrere la Paula al seu blog va proposar la idea de començar un conte, ella va posar la primera frase i entre vàries persones vam anar donant forma al conte, sense pensar massa en el final... fins que el final va venir rodat "no importa el color de la pell, importa l'ànima" i aquí es va acabar el conte.

Em sento orgullosa de formar part dels "varis autors" que componen el conte, tot i que la meva aportació va ser petita, per això m'ha fet especial il.lusió rebre'l avui.

Abay s'ha encarregat de l'edició i de vendre'l i els beneficis aniràn destinats a la ONG Mediterránea.

.

Desig nº 88

Aiii quina il.lusió m'ha fet aquest desig!!

En Cels i la Neus el van deixar ahir dins del meu cotxe (si! tinc la mala costum de deixar-lo obert, passa algo? jeje) i aquest matí l'hem vist.

És preciós!

Gràcies macos! era un desig que no podia faltar a la manta del nostre peque... ja sabeu per què.
.

Desig nº 87

Un altre desig.... arriba des de Sevilla.

L'envien la Lucía i en Manolo que esperen el seu bombonet de Malí.

Moltes gràcies família.

.

Destiny...

Era un dia de juny, no recordo quin... feia molt poquet que érem idonis i estavem dalt d'un núvol... la nostra ment i el nostre cor estaven plenament ficats a costa d'ivori, havíem deixat de banda la idea de Nigèria (era la idea inicial abans que ivori però icaa no ens deixava per x motius que ara no vénen al cas)...

Vam rebre un correu de la ecai que porta Nigèria dient-nos que ja havien parlat amb icaa i que ara ja els era possible tramitar expedients de la comunitat catalana. Ens van passar tota la informació i vam començar a donar voltes al tema, resolent que no, que continuavem a Costa d'Ivori, era massa difícil (sentimentalment parlant) canviar de païs.

Al cap de pocs dies vaig anar a la policia a renovar-me el passaport... allà assentats hi havia una parella africana amb un cotxet, evidentment em vaig asseure al seu costat per tal de poder veure el nen de dins. Em vaig posar a parlar amb la mare ..

D'on sou? ... De Nigèria... Quant temps té el nen? ... 8 mesos ... Com es diu? ... DESTINY.

Ara quedaria molt de conte que digués que en aquell moment vaig saber que el nostre fill arribaria de Nigèria, etc... però no, no va ser així...tot i que si que és cert que en més d'una ocasió durant aquest període de decisió de canvi de païs, entre juny i setembre, vaig pensar molt sovint amb en Destiny.

Creieu en el destí?

.

Desig nº 86

El desig nº 86 ens arriba de Barcelona.

Ens l'envien en Jose i la Myriam "farinetas i sra. para los amigos", dos amants dels viatges, com nosaltres... i dos enamorats d'àfrica, com nosaltres... tot i que juguen amb avantatge i és que han trepitjat aquest continent bastants més cops que jo i això em produeix una certa envejaaaaaaaaaaaaaaaaa... i no d'aquelles sanes precisament! jaajaja.

Moltes gràcies famíla, ens agrada molt tan el desig com la tela.

.

Al quart esgraó.

Ja som al quart esgraó!!

Fa 24 hores que vam firmar el contracte més important de la nostra vida, el que ens acosta al nostre fill/a.

Em pensava que estaria nerviosa, però no... estava molt tranquil.la, de fet, portavem 6 hores!!!!! xerrant amb els de la ecai quan vam estampar totes les firmes al munt de papers, per tan... els nervis havien desaparegut per complet!

Estem molt contents de la decisió presa, del canvi de païs ... ens sentim acompanyats, entesos i propers a les persones que ens acompanyaran en aquest preciós viatge, entenem l'adopció de la mateixa manera i això ens dóna molta molta molta confiança.


.

Següent parada.... Madrid.

La següent parada del nostre viatge diferent és Madrid.


Demà volem cap a la capital per tal d'estar apunt per dilluns a les 9.30 del matí al despatx de la ecai.


El nostre equipatge: dues carpetes plenes de documents, 4 àlbums de fotos que el païs ens demana i moooooooltes il.lusions.


Dilluns serà un gran dia, farem un pas més cap al nostre fill, que arribarà de Nigèria.


Molts m'heu demanat aquests dies de quin païs arribaria el nostre fill... i no he dit res, ho sento... però no ha set per fer-me la interessant ni res d'això... simplement tenia "por" de que alguna cosa es torcés i que tota la il.lusió quedés en un sac buit. Espero que ho entengueu.

Fins dimarts!!


.

Desig nº 85

Carmen & Carmen ens envien el desig 85!!

És una tela especial... ja que la tela porta incorporats desitjos d'Holanda!

I el desig??? que maco! la Carmen petita tirant-nos un petó!!

Gràcies família.

.

És ideal...

És ideal! M'encanta!! La foto del meu perfil feta sonall!!! Gràcies là!!!!

.

Desig nº 84

Avui hem rebut un desig d'aquells que et fan estremir... és preciós.

En Pere, la Laura, en Roc, la Rita i en Pau, mentre esperen el nou membre de la famíla es dediquen a fer aquests desitjos tan i tan macos!!!!

Parlen del fil vermell, aquest fill que ells ja tenen constància de que existeix, oitan si ho saben!

Moltes gràcies família!! Ens ha encantat!!!

.

El nostre "road book" ens marca el camí...

Aquest mapa ha acompanyat al blog des de gairebé els seus inicis... el nostre "road book" (llibre de ruta) ens marcava que hi havíem de passar i així ho hem fet.

Hem passejat els nostres somnis per ell, forma part del nostre viatge diferent.

El dia 18, d'aquí a una setmana, si no es torça res, firmarem el contracte amb la ecai, i en aquell moment direm l'adéu definitiu a l'adopció de costa d'ivori. No sense pena, clar.

Creiem i sabem que passar per costa d'ivori era imprescindible, com sino hauríem conegut tantes coses del païs i tanta gent meravellosa vinculada al païs? ... Era inevitable, ho marcava el nostre "road book" particular.

.

Tu sí! Tu no....

Els tres reis, són un símbol multiracial i mai han tingut problemes d'inmigració o racisme.

Un europeu, un asiàtic i un africà.

A ells se'ls accepta, perquè són mags i ens porten regals, quina hipocresia no? el negre que ven discos al top manta és un "desgraciat que vé a prendre'ns la feina als d'aqui" però el negre que ens porta regals... aaaaaah! a aquest anem-lo a esperar amb fanalets, fem-li bona cara i tirem-li petons... si, a aquest sí, perquè aquest ens portarà un munt de regals i si no ens portem bé potser no ens deixarà res... repeteixo, quina hipocresia.

Jo sé que el meu fill/a al llarg de la seva vida patirà de racisme i ho sé perquè abans de que sigui aquí ja l'he patit jo per ell/a... és de les coses que em fan més por d'aquesta paternitat que afrontarem, el racisme... em té una mica acollonida, ho reconec.

"el què hauríem de fer es montar un partit polític d'aquells que linchen els negres".... aquesta frase lapidària, amb aquestes paraules exactes la tinc gravada al cervell des que el marit d'una amiga la va deixar sortir per la seva boca.

Em va molestar molt el to racista, però també em va molestar molt el poc tacte i la poca consideració envers nosaltres que sap de sobres que el nostre fill serà negre. Em va fer molt mal. De fet, fa uns dos mesos que va passar i em continua dolent. Tinc molt clar que no em vull rodejar de gent així , però... com reaccionar si ens fan un comentari d'aquest estil davant del nostre fill?

M'he rumiat molt si posar això al blog o no, però al final he decidit que si, que no m'importa si la persona afectada ho llegeix o no (tot i que em jugaria una mà que no) però he pensat que segurament em serà més productiu tot el què me'n pogueu dir vosaltres que les conseqüències que pugui tenir , que no seran d'altres que un distanciament amb la persona en qüestió ... cosa que ja tenim pensat fer de totes maneres.

Què li explicarà aquest conegut al seu fill/a el dia que li demani perquè el rei negre és millor que el negre del carrer?

Espero que els reis us portin el que més desitgeu... jo demano dues coses i cap d'elles és material, si és veritat que són mags, sabran què és sense que ho digui.

Bons reis.

.

Desig nº 83

L'altre desig que hi havia a la bústia era el d'en Jose, un amic de la Marta.

La particularitat d'aquest desig és que... és el primer que rebo exclusivament d'un noi, curiós oi? tots els firmats per nois van acompanyat de la firma d'una noia... aquest no!

Ens coneixem poc Jose, per això em va fer especial il.lusió aquest desig, perquè es nota que està fet amb carinyo.

Ens ha agradat molt... més animalets, tan a la tela com al desig!! Genial.

Gràcies.

.

Desig nº 82

Vaig rebre un sms de la Marta, la meva amiga, em deia que tenia dos sobres a la bústia de part dels reis mags.

Era un desig! El primer de l'any!

Molt molt maco! Una tela molt infantil, colorida i amb animalets... amb el que m'agraden els animalets!!!

Gràcies Marta! Aquest desig no podia faltar a la manteta del meu fill/a.

.