19.3.09

El Pare i Touré.




Sempre he set de la opinió que quan arriba un nen a casa ens tornem majaretes... jeje... parlem de manera infantil, ens fan il.lusió cosa que abans no, etc...

Avui, dia del pare, he aprofitat per deixar volar una mica la il.lusió... ja que no podem comprar coses bàsicament perquè encara no ha arribat el ci!!! ni sabem quina edat tindrà... l'excusa del dia d'avui ha sigut perfecta per permetre'm "el capritxo", evidentment amb toque de costa d'ivori

La talla és de 2 a 3 anys... podrà posar-s'ho de seguida? haurem d'esperar? Qui sap.

Al futur papi li ha agradat molt, sobretot perquè no s'esperava res.



.

Desig nº 39 i 40


Des de Madrid, de la Mary, en David i la Lucía, arriben els desitjos 39 i 40!

Dues teles acompanyades de dos desitjos molt macos.

Gràcies família.

Desig nº 38


Ja fa uns quants dies que va arribar el desig 38,... de la mà de Elen i la Candela!

Molt molt xulo i divertit.

Gràcies guapis.

13.3.09

Comença la pluja...


Comença la pluja de CI!!!

El nostre informe de moment encara és a la icif, però ha arribat el primer certificat d'idoneïtat positiu a una parella que va fer els cursos formatius amb nosaltres!!!!

Estic molt contenta, perquè veig que les coses van seguint el seu curs i que tard o d'hora estarem en el punt que estan ells... però sobretot estic contenta perquè són molt macos i s'ho mereixen... és amb la única parella que mantenim un contacte regular via mail de totes les que vam estar junts aquell cap de setmana i el fet de saber que són idonis, m'ha alegrat la setmana.

Espero que aviat ens poguem trobar i brindar amb cava que nosaltres també ho som.


.

9.3.09

Rostres d'ivori II...

Avui he anat a renovar-me el passaport, m'havia d'esperar una hora per tan he aprofitat per anar a fer la compra, al super he trobat una família de negres amb un cotxet... els ulls se me n'hi han anat de dret, perdo el món de vista i només veig aquell cotxet amb aquell nen negret dintre, és inevitable... he tornat a la policia i allà esperant hi havia una familia de negres, amb un cotxet... automaticament he anat a seure al seu costat, jajaja... havia de veure el nen!! estava adormit, té 7 mesos i la mare m'ha dit que ells són de Nigeria, però el nen és català!! jeje... no sé si per la zona hi ha més negres que abans, però ultimament en veig molts!!!! No sé si a totes les que espereu us passa, però mentre era a dintre en Manel estava allà amb el nen aquest i jo tenia enveja (sana)!!! volia estar allà escoltant què dèien i no a dins fent-me el passaport!

Com que no tinc massa res a dir, bàsicament perquè estic exactament igual que fa gairebé un mes... esperant... doncs us deixo amb la segona tanda de rostres d'ivori.








6.3.09

Les carbasses...


Costa d'Ivori és un dels productors de cacau més grans del món. A part del cacau exporta oli de palma i cafè.

Gairebé a totes les cases tenen un equipament bàsic per la cuina, mans de morter de fusta, maces, forns i tot el necessari. El menjar es prepara en carbasses grans , els plats també es renten als carbassots i la mandioca es pica allà. Els carbassots s'utilitzen en propòsits universals a Costa d'ivori. ( a mi també m'ha sorpres, però en anglès "calabashes" són carbasses, no?). En aquestes carbasses la gent d'ivori també hi fa la bugada i fins i tot hi banyen els nens.
"Els maquis" és el nom dels restaurants tradicionals de costa d'ivori, on se serveix el pollastre anomenat "kedjenou" o el couscous de mandioca amb peix o carn anomenat "attieke". La cervesa també és molt popular a ivori especialment perquè l'aigua no és potable. L'0li de cuinar es reutilitza fins que es torna fosc. El pollastre de costa d'ivori "kedjenou" es prepara amb verdures i hortalisses i és molt baix en grasses i és un dels millors pollastres que hi ha (això ho deu haber escrit un ivorià, jeje).

A la cuina d'ivori hi ha centenars de receptes per plats de peix, fetes amb carn de tonyina, sardines o gambes. "boule shrimp fried in butter" és un plat típic d'ivori, es flambeja amb whisky i es serveis amb una salsa deliciosa.

Les anques de granota es preparen amb all i julivert fresc i el peix "capitane" es cuina en papillote amb llimones, tomàquet, cebes i condiments.

Generalment la gent menja amb les mans i abans se les renten en palanganes o piques grans, ja que els coberts s'utilitzen només en restaurants i hotels. "garbat" és el nom dels restaurants o menjadors d'estudiants.

Algún dia posaré alguna recepta...

p.d. he buscat "calabash" en imatges i són les tipiques palanganes africanes... ara tinc dubtes de si les fan amb carbasses o simplement n'hi diuen aixi... us en deixo una imatge:







3.3.09

Coco...


Avui el meu coco dóna voltes.

No vull que als meus pensaments hi hagi un tema únic ... però hi ha dies, que sense saber per què no hi puc fer res i dono voltes i voltes AL TEMA, que sé que està com està i que no puc fer res més que esperar...

No sé si avui m'he llevat així pel temps plujós, pel fet de que fa quatre mesos que vam començar i per tan pot pot ser que encara estiguem dos mesos sense saber res del ci, pel fet de que estem fent obres a casa i el paleta em fa decidir on vull els endolls i interruptors, per tan hem de decidir on posarem el llitet i les seves coses, pel fet que ahir vam anar a ikea per altres coses, però vam estar donant una ullada als mobles infantils ... o simplement perquè si, però de tan en tan m'entren temors i ho veig tot negre...

No hauria de ser així, el temps passa i el destí o el què sigui farà que el nostre fill sigui el nostre, ell i cap més... i si trobem entrebancs pel mig doncs voldrà dir que el destí ho decideix així per alguna cosa que ara se m'escapa... on vull anar amb tot això? doncs que la meva neura d'avui és pel fet de que es puguin omplir el cupo d'expedients del primer any, que són 25 i quan ens toqui, ens haguem d'esperar fins que s'obri el següent any.

Depenem de la nostra psicòloga de la rapidesa que es dongui a fer l'informe i enviar-lo a icaa perquè passi comitè. Fa tres setmanes que vam acabar les entrevistes i em va dir que com a molt en un mes l'enviaria, això voldria dir la setmana que vé... espero que sigui així, confio en ella.



.