30.4.10

La innocència del petit de la familia...



Quan vam començar aquest viatge, el meu nebot, en Roc tenia poc menys de 2 anys, quan parlavem de que tindriem un fill, em tocava la panxa.

Vaig començar a buscar contes que ilustréssin l'arribada del seu cosinet, per tal de que mica a mica pogués anar entenent com seria l'arribada del nostre fill. De seguida em vaig donar compte que el què li quedava molt clar és que el nostre fill/a seria negre, però continuava tocant-me la panxa cada vegada que parlavem d'ell.

El pròxim setembre naixerà un nou membre de la familia, una nena, que si que sortirà de la panxa. Serà la cosineta tan d'en Roc com del meu fill/a, en Roc li parla i escolta la panxa per veure si la sent.

Fa un mes, estavem tota la familia a punt de començar a dinar, parlavem de la nena i de com li estava creixent la panxa ja a la meva cosina quan de sobte, en Roc es gira i em demana: "i el teu fill ja ha nascut?"

Els sentiments es van ajuntar de cop... no vaig saber gaire què contestar-li excepte que no ho sé... la resposta li va semblar correcta ja que va continuar jugant. Suposo que un dia o altre hi tornarà...

Em va fer molta il.lusió veure que si, que ara ja si que ho té clar!

.

23.4.10

Diversitat, som diferents, únics i especials.

Si hi ha alguna cosa que m'encanta comprar durant aquesta llarga espera són llibres i contes per ell/a... i avui que és Sant Jordi no podia ser menys... i l'escollit ha set aquest, un llibre sobre la diversitat, que com més me'l miro més m'agrada.

Hi ha dues persones iguals?
Es poden tenir dues mares?
Podem llegir amb els dits?
Quins són els nostres drets?
...

Parla de les nostres diferències, tan emocionals com físiques, de com som únics i especials per ser com som... parla del nostre ADN, de perquè som així però també parla de com ens podem assemblar a algú sense tenir els mateixos gens... parla del racisme i la inmigració, de quins motius poden fer que algú hagi de canviar de païs o de lloc on viure i de com ens podem ficar a la seva pell per entendre'ls una mica... parla dels diferents tipus de familia, de que hi ha famílies de dos pares o dues mares, families monoparentals, families d'acollida, families adoptives... parla de les religions, explica els tipus de religions que hi ha.... parla de les minusvalies físiques i psiquiques, del llenguatge de signes, dels nens soldat ...

... i tot això sense donar més importància a una cosa que l'altra. Segurament tardaré anys a treure-li tot el fruit... no és un conte per nens massa petits, però crec que és un llibre que m'acompanyarà bastant per treure idees per fomentar l'autoestima del nostre fill/a.

A més vé acompanyat per un joc on els nens (o jugadors) s'han de posar a la pell del seu amic o amiga per encertar les preguntes.

.

19.4.10

African dishes.

Alloko amb salsa de tonyina, attieke amb pollastre i peix, postres de iogur amb mill i per beure bissap i beguda de jingebre de nom impronunciable!


No només hem menjat això aquest cap de setmana sino que a més a més hem après a cuinar-ho.


La cuina africana... una altra de les coses que "per un fill es fa tot" perquè... odio cuinar!! Però m'encanta acostar-me a àfrica i la cuina és una part important d'aquest desconegut continent.


Estava tot bonissim, i la companyia com sempre... genial! Fa just un any vam fer la calçotada on ens vam conèixer... ahir ja érem dos més... serem els tres que falten l'any que vé? segur que sí!!



fregint l'alloko...


l'alloco a taula...


preparant l'attieke...


l'attieke a taula...



el pollastre i el bissap...






les orades...



bon profit.... mmmmmmmmm



.

14.4.10

Un diumenge africà...

Heu vist quin awale més maco???? és etíop. Dues personetes amb qui compartirem moltes coses d'ara en endavant ens l'han portat del seu recent viatge a Etiòpia.

Ja forma part del menjador de casa...

Ens va agradar moltíssim, és un objecte d'aquells que sempre deiem... "l'hem de comprar", ara ja no cal.



Però per si això fós poc... també van dur un regalet pel nostre petitó/na, un conte "la kaputxeta negra i el lleó ferotge" la versió africana de la caputxeta vermella, preciós, molt molt maco...




Moltissimes gràcies! Vam passar un dia molt agradable... esperem repetir molt aviat.

Vam rematar el dia dinant alloko, és la tercera vegada que el cuino i ja començo a ser-ne experta, jeje... el d'aquest diumenge és el que m'ha quedat millor amb diferència (ho sento pels que vau haver de menjar-ne les altres vegades, jajaja) i vam visitar l'exposició "àfrica, bressol de les cultures" una vista i reflexió contemporània d'un continent mil·lenari. Es pot visitar al museu de l'art de la pell de Vic fins el dia 18 d'abril.

Respecte el procés... tinc el blog bastant abandonat, però és que l'espera està essent molt tranquil·la, potser massa? no sé... estic en un punt molt passiu, molt tranquil, sense nervis, sense presses... s'està bé així.

.

Desig nº 98


Fran i Elisabeth, que esperen el seu bombonet d'Etiopia, ens envien aquest desig tan bonic...
És el 98.
Moltes gràcies família.
.

Desig nº 97


Des del costat de casa arriba el desig 97, de part de la Judith.


Ens ha agradat molt, moltes gràcies.
.