31.12.10

2011, et demano....

Cote d'ivoire... et porto al cor, t'he estimat durant els mesos en que pensava que el meu fill era amb tu... i malgrat descobrir que en M era a Nigèria, la meva estimació cap a tu no ha canviat.



Tinc un parell de desitjos pel 2011... un d'ells és personal i prefereixo no explicar-lo al blog... l'altre....


VULL LA PAU A LA COTE D'IVOIRE.




BONA ENTRADA D'ANY A TOTHOM, EN ESPECIAL A AQUELLS QUI HO ESTAN PASSANT MALAMENT, SIGUIN D'AQUÍ, D'ALLÀ O DE MÉS ENLLÀ.


.

30.12.10

Soc igbo!!


M és igbo.


Els igbo són una ètnia bastant extesa a àfrica, sobretot a Nigèria (al sudest), Camerún i Guinea Ecuatorial.


Al principi ens va extranyar que M fós Igbo, ja que nosaltres adoptavem a l'estat de Lagos i són majoritariament Yoruba, però com a totes les grans ciutats hi ha molta inmigració de la resta del païs i això fa que hi hagi una gran varietat d'ètnies a la ciutat.


El què ens va sorprendre més és que en M entén l'igbo... la familia que ens acullia a casa seva per menjar era igbo i un dia li van dir 'Ke du' (com estàs) i ell va contestar 'o di ma' (estic bé)... això em va deixar flipant i vam decidir que volem que com a mínim tres o quatre paraules d'aquest idioma les mantingui, que pugui estar orgullós de ser igbo.


Així que a part de comprar un curs de igbo per principiants, vam demanar a la familia que ens ensenyés el bàsic... així que el nostre ritual de cada nit és dir-nos bona nit en català, anglès i igbo... així com el bon dia.


Cada nit quan li expliquem que és hora d'anar a dormir i ell decideix que no en té ganes, seguim el mateix ritual.


Mama: Bona nit...

M: NO, bona nit!!

Mama: Good night...

M: NO, good night!!

Mama: Kachifoo (en igbo)

M: NO, kachifoo!!!

Mama: siiii

M: NO, sí!


... com que veu que això no li funciona, al cap d'una estona ho prova i diu... ' bon dia! ' però no, no cola... jajja


27.12.10

L'ultim va ser el primer....

L'ultim dia de la seva vida a l'orfenat va ser el primer dia de la seva vida amb nosaltres.

10 de novembre.

Em llevo nerviosa, amb por, tal com havia anat a dormir... avui la vida del nostre fill canvia per complet i ell no ho sap... malgrat segurament li hagin dit, ell no ho sap.

Arribem a l'orfenat i com cada dia estan al pati, sota la carpa, fent classe... ens veu i riu, com sempre. Són les 10 i tenim cita amb la directora de l'orfenat a les 11, per tan, pensem que és millor quedar-nos dins, a esperar-la i no molestar la classe, ja que la nostra presència sempre feia que la classe es desmontés i es descontrolés.

Entrem al despatx de la directora, ens explicarà la història d'en M, quan va arribar, qui li va posar el nom, qui el va portar i en definitiva tot el què sap del petit GRAN passat del nostre fill. Per molt que sàpigues que són nens amb passats durs, escoltar el del teu fill és complicat, deixes de sentir-ho com històries alienes i passes a sentir-ho com a història personal, de les que et cou i et fa mal.

La directora ens dóna fotocopia de l'historial de la vida del nostre fill a l'orfenat,... hi consten, refredats, malalties, festes, dies bons i dies dolents del nen... nom dels seus millors amics, etc... un petit tresor que guardarem ben guardat.

Ens relaxa explicant-nos una mica més el caràcter d'en M, ens diu que és un nen meravellós i que no hem de patir, que en pocs dies ell estarà relaxat amb nosaltres... (meravellosa dona, quina raó tenia, com es nota que se'ls estima i els coneix).

Mentre som al despatx, sentim música a l'habitació del costat... els estan fent una festa de despedida... ballen, tots junts, com m'agradaria que ell recordi com un dia màgic el d'avui. Tot i que de moment, per ell, és un dia més. És dificil pensar què deu passar pel cap d'un nen de dos anys i mig quan li expliquen que avui marxa amb els seus pares.

Sortim del despatx i són a dinar, quan acaben vé vestit amb la mateixa roba del dia qeu el vam conèixer... tots els seus amiguets són a fer migdiada, ell ja no...

Les cuidadores es despedeixen d'ell, ens fem fotos, amb elles, amb la directora ... petons, abraçades i cap al cotxe.

Està rebotat, està clar que nota que no és un dia normal... però li passa quan pugem al cotxe... es queda flipat, mirant per la finestra... jo tinc una sensació extranya, com de nostalgia... he agafat carinyo a aquest lloc. No tarda ni 5 minuts en adormir-se, a la meva falda...

Quan arribem a l'hotel es desperta, per tan, decidim que anirem a dinar, ell ja ho ha fet però nosaltres no... tot i que quan ens veu a la taula decideix que té gana, jajaja.... es fot un bon plat de llet amb cereals. Quan acaba, s'aixeca de la taula, veu el sofà, s'hi estira i en menys d'un minut ja ronca... així que el portem cap a l'hotel adormit i dorm dues hores de migdiada.

La tarda la passem tranquila, jugant... al vespre després de sopar, montem la mosquitera, preparem la llanterna per ficar-nos dins i comença el festival.... el tio flipa pepinos amb la llanterna i la mosquitera, comença a saltar al llit, cantant i rient, movent la llanterna amunt i avall... tardem estona en aconseguir que s'estiri i s'adormi, però és xulo, molt xulo... després d'una hora i mitja aproximadament, s'adorm... dorm tota la nit.

Jo aquella nit dormo poc... es fa extrany dormir amb un camacurt al costat, un camacurt que és el teu fill però que alhora és un perfecte desconegut.... m'adormo pensant que és la primera nit de la nostra vida... comença una nova etapa, una etapa de 3...


.

24.12.10

Ara vé nadal...

ARA VÉ NADAL, MATAREM EL GALL, I A LA TIA PEPA LI'N DAREM UN TALL!



BON NADAL A TOTHOM!!
El nostre, serà especial.
.

13.12.10

Escudella catalana i botifarra


Aquest va ser el primer àpat d'en M a casa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Un àpat ben català, bàsicament perquè els pares ho trobavem a faltar ... després dun bon entrepà de fuet que ens van dur a l'aeroport, clar!


Ahir diumenge vam arribar... després de 6 setmanes a Lagos.


Han set 6 setmanes, que malgrat semblin molt, ens han passat volant, molt molt ràpid, on hem pogut veure una petitiiiiiissima part del païs que ha vist néixer el nostre fill... un païs (o millor dit, ciutat, ja que de païs n'hem vist poc) al que a molts els costaria estimar per les múltiples incongruencies que existeixen en ell... però que a nosaltres no ens ha pas desagradat, segurament hi té molt a veure la part emocional que hi hem viscut.
Al arribar teniem un arbre de nadal a punt, a casa, ple d'estrelletes amb dedicatories de la familia.... ara l'acabarem d'adornar amb llumetes perquè el nadal sigui complet, i en M pugui fer un 'oooooooooooooooh' dels seus cada vegada que veu una cosa que li agrada. També ens van deixar un tió, que va fer en Roc, el seu cosinet.
.

6.12.10

Setmana d'adaptació

La setmana després de conèixer en M va ser d'adaptació a l'orfenat. Anavem a passar el dia a allà, els veiem menjar, jugar, fer escola.... vam tenir la gran sort de que el nostre orfenat està molt cèntric i això ens va permetre poder visitar el nen tan al matí com a la tarda... ja que en orfenats que està més allunyat és impossible pel tema del tràfic (poseu Lagos al google imatges i veureu perquè).

Va ser una setmana dura per varis motius... i molt bonica per molts d'altres.

-El nostre fill estava molt prim, se li marcaven tots els ossets, de fet, era el més prim de l'orfenat. Sabiem que estava prim pel pès que ens havien posat a l'informe, pero veure-ho impacta.
-El nostre fill es quedava amb gana, i això que els donaven menjar 3 cops al dia (i a vegades 5)... però veiem que ell acabava primer que tots i es mirava els plats dels altres, sense dir res, sense demanar més... al finalitzar els donaven un got d'aigua... se'l bevia de cop sense respirar i notavem que quedava amb set. No els en tornaven a donar fins al següent àpat.
-El nostre fill al principi ens rebutjava... jugava amb nosaltres per obligació però notavem que li molestava la nostra presència... al matí que jugaven al pati la portava millor, però les tardes que les passaven dins l'orfenat veient la tele o jugant a l'habitació, notavem que incordiavem.
-Hi havia molts nens que si reclamaven la nostra atenció... de fet, tots menys el nostre... malgrat els fèiem cas, procuravem que en M veiés que allà estavem per ell i que només a ell li podiem fer cas.
-El tercer dia quan ens va veure arribar va córrer cap a nosaltres... a un metre del pare va caure i es va fotre de morros.... era patosillo corrent.
-A partir d'aquell dia, cada dia ens va rebre així.
-A partir del tercer-quart dia, quan ens despediem i li dèiem "see you tomorrow" es posava a plorar desconsoladament, se'ns trencava el cor.
-A l'hora dels menjars, estava concentrat menjant, però de tan en tan, girava la seva careta cap a nosaltres i ens regalava un somriure.
-Quan acabava de menjar venia corrent a nosaltres perquè el féssim volar pels aires.
-Cada vespres després de sopar, feien missa, a l'habitació, els/ens donaven una biblia i llegien una mica, cantaven i donaven gràcies a déu. En M passava bastant del tema... segurament va donar-se compte de que els seus futurs papis són ateus.
-Quan portavem uns dies a l'orfenat, quan agafava un conte s'assentava a la meva falda per llegir-lo... no em demanava que li llegís, simplement volia el contacte físic.
-També dies després, a les tardes, dins l'orfenat, dissimuladament ens conduia a una altra habitació i allà passavem la tarda els tres, tots sols... sense altres nens.
-Vaig estar un dia malalta, amb deshidratacio, em vaig marejar i vaig haver-me d'estirar dins l'orfenat... ell va demanar al seu pare de venir-me a veure i vam estar els tres dins... allà li vam poder donar aigua, ja que no estavem davant d'altres nens... es va beure uns 3/4 de litre de cop!!
...
i així podria seguir...

En definitiva, una setmana preciosa, contradictoria de sentiments, plena d'emocions... poder veure amb els teus propis ulls la vida que ha portat el teu fill no té preu, és incalculable... poder compartir tardes amb els que han set els seus amiguets durant els ultims mesos és preciós... i saber que malgrat les multiples carencies que ha tingut ell era un nen relativament feliç i adaptat a l'orfenat és maco i t'omple molt, ja que tenim multiples histories per explicar-li d'aquella setmana, la nostra setmana.

El dia 9 de novembre al vespre ens va arribar el paper del ministeri, el paper que ens donava permís per treure en M de l'orfenat malgrat encara no fós oficialment nostre.

S'apodera un altre cop de nosaltres la por, molta por.

.

22.11.10

Primera trobada

Fa 3 setmanes que som a Lagos! Som a l'equador del viatge. Just el dia 3.11.10 feia 2 anys justos que entregavem la solicitud d'adopció.

Coneixem en M des del dia 3 de novembre. El primer moment va ser extrany, molt diferent a com l'havia imaginat. Feia encara no 24 hores que erem a Lagos i ens havien dit que fins el dia 4 no aniriem a veure'l... però com sempre aqui a Lagos, els plans van canviar i el xofer que ens estava portant als despatxos de la fundació que ens ha tramitat l'adopció, ens va portar a l'orfenat.

Al veure el cartell de l'orfenat, el cor s'accelera... no esperavem ser aqui fins demà!! Entrem amb el cotxe i veiem tots els nens al pati fent escola, entrem al despatx de la directora i ens preguntem què passarà ara... ens presentem amb la directora i ens diu que podem anar a fora, però que ens els mirem de lluny... som dues families.

Ens senyalen qui és... i la presidenta de la fundació, que ens acompanyava... passa davant nostre i comença a donar la mà a tots els nens, un a un... la seguim i fem el mateix, així és com fem el primer contacte amb en M... ell és tímid, enganxa la barbeta al pit i no aconseguim veure-li la cara... està clar que li han dit alguna cosa, ja que és l'unic que no es deixa donar la mà... li faig una caricia al braç i continuo amb el següent nen.

Continuen amb la classe i a ell se l'emporten per canviar-lo... em sap greu això, tan me fa que vagi amb l'uniforme... el que vull és naturalitat i emportant-se'l, ell nota que és el centre d'atencio.

Quan torna vé als nostres braços... està clar que li han dit que ho ha de fer... continua amb la barbeta enganxada al pit... ploro... penso que tindrem moltissima feina.

El deixem que continui a l'escola i que després jugui amb els seus amics... mica a mica ens acostem al seu joc, i al dels altres nens... el veiem riure!! Que fort! Juguem al tobogan, juguem a pilota... juga amb nosaltres!

Li anem deixant aire.. que jugui a estones amb els amics... estarem una setmana venint cada dia, no cal que l'agobiem més del compte.

Quan son les 12 els dónen una coseta per menjar a mig matí... un tros de brioix i llet amb cacau... i a les 13 marxen tots en fila cap al menjador... un menjador a l'aire lliure sota una carpa... els veiem menjar, amb una disciplina brutal, tots amb les mans netes, pregant abans de tocar el menjar i rentant-se les mans quan acaben...

EStem molt contents amb l'orfenat on ha viscut... és el més semblant a una llar que pot tenir un nen sense familia... joguines, menjar i carinyo (repartit entre molts nens, però carinyo al cap i a la fi)

A la tarda tornem... ens el baixen a ell sol... juguem 5 minuts però després decideix que no vol saber res de nosaltres... és dur, però l'entenem, així que decidim deixar-lo pujar a l'habitació a jugar amb els altres nens... ens ho mirem des de la distancia... notem que de tan en tan ens mira... deu pensar: 'encara són aquí aquests pesats?'

Quan acaben de sopar, a les 6... marxem... ells van cap a l'habitció. Demà tornarem.

.

31.10.10

Fent maletes.



M'ha anat genial que els dos dies abans del viatge siguin festius, sino, no hauriem tingut pas temps de fer maletes.


'Crec' que no estic nerviosa... després dels nervis de tota la setmana per la feina, compres i documentació, avui estic relaxada, fent maletes sense presses, posant, pesant, traient i tornant a pesar... segurament ens deixarem alguna cosa, segur, però és igual... excepte la documentació, penso que no hi ha res imprescindible.

Se'm fa extrany pensar que d'aqui a tres o quatre dies coneixerem al que serà el nostre fill, per SEMPRE.

Si no falla res el coneixerem el dia 3 de novembre, dos anys justos després del dia que vam entregar la sol·licitud, no és una coincidència meravellosa?


Bé, marxem! dimarts marxem! marxem dos i tornarem tres!!!
I ja som al sisè graó!


.


24.10.10

Visat, ok! Bitllets, ok!!


Tenim el visat, tenim els bitllets! Ja només falta que passin 8!! dies i estarem dalt d'un avió, carregats de bultos i carregats de nervis amb destí: Lagos.

Estem molt contents... sempre he pensat que l'espera més complicada és la que passa entre l'assignació i el viatge... per sort, nosaltres només n'haurem hagut d'esperar 15... tot un privilegi.

Sabem que el nostre fill està a un dels millors orfenats de la ciutat i que per tan, està ben cuidat... tot i així, les ganes de que arribi el dia 2 són cada cop més besties. Tenim ganes de que la carona tímida es converteixi en una carona alegre i riallera...

Tinc por, tinc por de que li fem por, de que no ens accepti... de que li costi entendre que no li volem cap mal i que tots aquests canvis que viurà en breu són pel seu bé, perquè com tots els nens del món, té dret a una familia i nosaltres serem la seva.

Falten 8 dies... 8 llargs dies que passaran lents emocionalment però ràpids físicament... he de deixar enllestida feina que en condicions normals faria en un mes... i la he de fer, no sé com, però la he de fer...


Uffffff.... és molt fort tot això, va a velocitat de vertígen... és molt curiós que després de tant temps d'esperar ara haguem de córrer, és paradoxal.


.

20.10.10

Un mes mogudet.

8.9.10 Vam rebre una trucada de la ecai, havien sabut que des de Nigèria, el MYSDD ja estava estudiant el nostre expedient i que per tan, tindriem assignació en un mes aproximadament.

5.10.10 Baixón. L'ecai ens informa que el MYSDD està una mica colapsat i que creuen que la nostra assignació encara pot tardar uns 2-3 mesos.

10.10.10 El que havia de ser un cumple 10 es converteix en un cumple normal.... no bufo les espelmes amb la foto del meu fill/a. Si que bufo les espelmes demanant un desig...

11.10.10 A ultima hora de la tarda arriba la proposta d'assignació!! les espelmes del pastís eren màgiques, fan cumplir els desitjos.

11.10.10 Diarrea tota la nit. :)

12.10.10 Tot el dia enganxada al telefon... jo soc partidaria de no dir res a ningú, en Manel diu que ho hem de dir a tothom... guanya ell, ho diem a tothom.

16.10.10 Coneixem al que es convertirà en fill nostre, per sempre. És un nen i té 2 anys i 3 mesos. Ens enamorem d'ell. Acceptem la seva assignació.

Avui i els pròxims dies: preparem maletes, papers, bitllets... marxem (si tot va bé) el dia 2 de novembre. Estarem un mes i mig fora. Estic cagada, nerviosa, emocionada. La meva productivitat a la feina és nula.

.

17.10.10

ASSIGNATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


AHIR VAM ACCEPTAR LA PROPOSTA D'ASSIGNACIÓ DEL NOSTRE FILL.


ÉS UN NEN, TÉ 27 MESOS I ÉS EL NEN MÉS GUAPO DE NIGERIA!!!!!


ESTEM FELIÇOS!!!
Ja som al cinquè esgraó!!







.

7.10.10

Moren 400 nens a Nigèria per enverinament.

Diamants, coltán, petroli... or.... què més necessitem els de l'anomenat primer món per carregar-nos l'anomenat tercer món?

El plom i el mercuri han matat a més de 400 nens al nord de Nigèria, la majoria menors de 5 anys, segons fonts de 'medicos sin fronteras', tot i que es sospita que poden ser més ja que molts d'ells no acuden als serveis mèdics pensant que és malaria.

Segons els estudis realitzats, l'aigua per beure no compleix amb lo establert per la OMS, a més de que els estanys, almenys un riu i la terra estan contaminats per plom i la concentració de mercuri (un metall usat per l'extracció de l'or) a l'ambient és 100 vegades més alt del què estableix l'organisme de salut.

L'extracció d'or de les mines, entre d'altres minerals, és la causa principal d'aquesta contaminació, ja queen molts casos els miners s'emporten el material a casa per fer-ne una selecció.

L'enverinament per plom, malgrat que pot ser tractat, provoca danys irreparables en el sistema neurològic dels nens. Causa reducció de la capacitat intelectual, trnastorns de conducta i pèrdua de control dels muscles .

La ONU alerta també que aquesta contaminació és una amenaça pels nens que encara no han nascut, ja que passa directament a través de la placenta.

El problema està lluny d'acabar-se "s'ha de netejar la zona per evitar que l'aigua i el terra es segueixin contaminant. A més la situació es seguirà produint ja que la població desconei el risc d'extreure i processar de manera indeguda les roques amb plom"

21.9.10

Nollywood


Nollywood es la industria nigeriana del vídeo domèstic. Sense cap ajuda oficial ni extrangera, ha superat tan les produccions americanes de Hollywood com les de Bollywood, la indústria cinematogràfica de la Índia. Amb una producció anual de més de 1200 llargmetratges en vídeo, Nigèria s'ha convertit en el primer productor mundial de pel.licules.


Segons el diario Nigerià, The guardian, aquest fenòmen ha surgit a causa de la inseguretat i la debilitat de la moneda local, la naira, davant del dòlar, que impossibilita una producció per grans sales de cinema. A Nollywood coexisteixen pel.licules de tots els gèneres realitzats amb uns minusculs pressupostos.


Els protagonistes acostumen a ser objecte de persecussions extraordinaries, victimes d'inverosímils encantaments o gigantesques catàstrofes, amb un tema recurrent: l'esterilitat de la dona. A les pel.licules filmades al nord, haussa i musulmà, és un imán qui serveix de guia espiritual. Al sud cristià, sovint es tracta d'un pastor que dóna consol o expulsa els dimonis i s'hi enfronta, ell o la protagonista.


La popularitat d'aquestes pel.licules no para de créixer als paisos de l'àfrica subsahariana. Un dels motius és el baix preu de les pel.licules i dels reproductors. Les televisions locals també s'han implicat fent que Nollywood es faci popular.


El public s'identifica molt amb les llengües, intrigues i dilemes diaris dels protagonistes de les pel.licules, aquest fet ha suposat també un àuge a la industria d'aquest cine.


Avui en dia, d'una pel.licula poc interessant de Nollywood se'n venen una mitjana de 20.000 copies.

Alguns títols que buscaré per veure:


-Living in Bondage (Viure en l'esclavitud), de Kenneth
-Igodo, Land of the Living Dead (Igodo, terra de fantasmes), de los directores Don Pedro Obaseki y Andy Amenechi.
-Ninety degrees (Noranta graus) de Mark Kubare.


i segur que en trobaré més.


Gràcies Jordi per parlar-me de Nollywood.;)



.

9.9.10

El racisme explicat a la meva filla


L'escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun a través d'un diàleg amb la seva filla ens parla dels motius profunds que porten a les persones a comportar-se de manera racista.
Preguntes tan dificils de respondre com: Què és el racisme? Per què tenen por els racistes? Què és el colonialisme i quines conseqüències té? Som racistes de naixament? Tahar Beb Jelloun les desenvolupa de manera hàbil tot i que no fàcil de manera que el resultat és un llibre valent, senzill i clar, destinat al públic bàsicament de 8 a 14 anys tot i que és una lectura recomenable també pels adults.


Un fragment:

-Digues, papà, ¿què és el racisme?
-El racisme és un comportament bastant estès, comú a totes les societats, que desgraciadament s’ha tornat banal a molts països perquè arriba i ningú se n’adona. Consisteix a desconfiar de les persones que tenen característiques físiques i culturals diferents de les nostres, i fins i tot a menysprear-les.
-Quan dius «comú», ¿vols dir «normal»?
-No. Que un comportament sigui corrent no vol dir que sigui normal. En general, l’home té tendència a desconfiar d’algú diferent d’ell, per exemple un estranger. És un comportament tan antic com l’ésser humà. És universal. I li passa a tothom.
-Si li passa a tothom, jo podria ser racista!…


L'he llegit per recomenació de la nostra neboda, la Laura, que estudia treball social i que espera amb molta il·lusió el seu cosinet/a.

.

29.8.10

Brot de cólera a Nigèria


Font: Europapress.


El brote de cólera en Nigeria ha terminado ya con la vida de al menos 352 personas, mientras que el de sarampión ha acabado con 83 durante los ocho primeros meses de este año, según los diarios locales que señalan que hay al menos 6.437 infectados por cólera y 5.037 de sarampión.

Según el Ministerio de Sanidad del país, aunque la mayor parte de casos de cólera se ha dado en las zonas noroeste y noreste, la prueba epidemiológica indica que todo el país está en riesgo, mientras que la epidemia de sarampión ya se extiende por todo el país.

De acuerdo con el Ministerio de Sanidad, los resultados de laboratorio realizados hasta el omento han sido corroborados por investigaciones independientes de la organización humanitaria Médicos Sin Fronteras (MSF), informa el nigeriano 'The Guardian'. Entre los planes para contener la epidemia de cólera, el Ministerio ha prometido distribuir y preposicionar medicamentos de emergencia y materiales para así poder dar una respuesta rápida.

Según el presidente de Iniciativa por Agua Segura de la Comunidad Africana, Ale, indicó que el Gobierno debe promulgar una ley que regule el uso de agua como parte de las medidas para tratar el problema.

Mientras, la responsable estatal de Sanidad, Charity Shekari, aseguró que los trabajadores sanitarios ya han sido desplazados a las zonas afectadas para contener la situación, y subrayó que los equipos técnicos compuestos por miembros locales y de diferentes agencias de Naciones Unidas ya han sido puestos en alerta para que evalúen e informen de posibles casos de epidemias, recoge 'Nigerian Tribune'.
.
.

25.8.10

Al precipici!!!!


Just avui fa 6 mesos que el nostre expedient quedava registrat al MYSDD. Aquell dia em vaig proposar moltes coses, una d'elles i la més important va ser que volia arribar a avui relaxada, amb energia i amb la mateixa il·lusió que aquell dia. Les dates aproximades d'assignació són de 6-9 mesos des que l'expedient es registra al MYSDD (evidentment parlem de nens i no de sabates, així que no es pot parlar mai amb exactitud més enllà del què diuen les estadistiques de les anteriors adopcions).


Y ho he aconseguit, estic relaxada, amb energia i amb il·lusió.


Cada dia 25, de cada mes, hem sortit a celebrar aquesta data, la 25... sigui dinant junts algun menú o sopant por ahí si queia en cap de setmana... hem anat descomptant mesos amb il·lusió, sempre posant-nos com a meta el dia d'avui i no el dia de l'assignació... i m'ha passat una cosa curiosa... avui no sento res especial!!!! m'estaré tornant insensible? cada mes estava eufòrica, avui no... avui em sento com en un precipici, mirant el paisatge que m'ofereix però sense saber què fer un cop arribat a ell... em tiro? torno enrere? em quedo aqui?



Pot passar una setmana o poden passar 6 mesos més fins que ens assignin... vull i puc portar-ho igual de bé que fins ara , però també sé que el meu coco va per lliure i que sap perfectament que ja hem descomptat 6 d'aquells 6-9 que ens il·lusionaven. I com més s'acosta... més por tinc.


.

11.8.10

Enfilats al bus.


Per moltes ganes que li tinguis a un viatge, per molt bé que ho estiguis passant, sempre hi ha un dia en el que dins del viatge, tens un altre viatge, pesat... aquell llaaaarg dia que et tires dins l'avió fins arribar a destí, o aquelles eternes hores que passes dins d'un bus per arribar al racó del que t'has encapritxat... petits viatges que són necessaris perquè el viatge general sigui complet, que mentre els vius se't fan inacabables però que després passen a formar part de la màgia del viatge, sense ells el viatge no seria igual...



I així estem ara, enfilats al bus, el bus de l'espera... el de l'espera llarga i eterna que a estones passa ràpid i d'altres desespera...



Així que intentem prendrens el viatge amb calma, al cap i a la fi viatjar és un plaer. No volem desesperar pensant només en arribar al destí perquè arribariem estressats. Per això, hem de fer del viatge, per llarg que pugui ser, part de la nostra experiència de viatjar.



.

31.7.10

Piel color miel

Me'l vaig comprar ahir a la tarda, per tenir lectura per l'estiu... ja l'he acabat!! Les 296 pàgines em van durar dues hores!

Fa reflexionar, fa riure, fa posar trist... és molt recomenable. Està escrit en forma de còmic, però és per adults.

L'adopció vista des del punt de vista del nen, ja adult, de com l'afecta la ferida de l'abandó al llarg de la seva vida... és molt curiós llegir d'un adult adoptat moltes de les coses que has llegit en llibres d'adopció escrits per psicòlegs.

Sinopsis: JUNG, famoso dibujante de cómics, relata en esta conmovedora autobiografía qué supuso para él quedar huérfano a los 5 años en Corea y ser posteriormente adoptado por una familia belga. Recuerdos a veces tristes, a veces hilarantes de una infancia y adolescencia problemáticas que nos enseñan mucho de este artista... y de todos los niños adoptados en general.


.

6.7.10

Madres e hijas, la pel·licula

La sinopsis de la pel·licula és la següent:


Drama centrado en tres mujeres: una mujer de unos cincuenta años (Annette
Bening), la hija (Naomi Watts) que dio en adopción 35 años atrás, y una mujer
afroamericana (Kerry Washington) que quiere adoptar un niño. Mother and Child es
la historia de tres mujeres y sus principales relaciones amorosas: con sus
hombres, con sus hijas y con sus propias madres. Ante la insistencia de su
madre, Karen abandonó a la niña que tuvo con 14 años. Ahora, 36 años después,
mientras sigue lamentando la pérdida de su hija, encuentra a un hombre que está
dispuesto a darle una familia y aportar un poco de alegría a su vida. Elizabeth
es aquella niña, que ahora lucha con sus propios problemas de familia,
sexualidad y poder. Ella también tiene la capacidad de amar, pero será necesario
que se quede embarazada para que aprenda a adorar a otra persona. Lucy cree
estar preparada para ser madre. Su propia madre será fundamental mientras Lucy
aprende a cuidar a la hija que siempre ha querido tener. Mother and Child trata
de las elecciones que hacemos, las oportunidades que perdemos y el poder del
lazo irrompible entre madre e hijo.

Vaig sortir tocada de la peli... em va costar dormir i vaig estar donant voltes al tema....

Penso que toca molt bé varis temes... el d'una mare biològica (sovint la gran oblidada), el de l'abandó (la ferida primària) i el d'uns futurs pares adoptius.

Molt molt recomenable... només l'hi vaig trobar un petit fallo al principi que amb el pas de la pel·licula va quedar en un "no res".

No deixa indiferent, gens. Estic convençuda que el director, o està vinculat amb l'adopció o s'ha documentat molt molt molt bé.

.

Desig nº 101


Els meus tiets, Pep i Fina, ens van regalar el desig 101!!


Molt emocionant!!!!!


Moltes gràcies tiets!

25.6.10

Desig nº 100!!! La millor familia del món.

El desig 99 era especial, el 100 també!! Ens el van regalar els meus cosins la Mireia, l'Albert i la seva filla, la petita Ona que naixerà al setembre.

El desig és un conte, publicat en un àlbum hoffman. Preciós... quina plorera em va entrar...

Poso les fotos de l'àlbum tot i que per privacitat he tatxat les cares de les fotos de la meva familia.

Clicant sobre la imatge podreu llegir el conte.


































.

24.6.10

Desig nº 99




La tieta del nostre fill/a, la meva germana, ens ha regalat el desig i el retall de tela 99... és un desig dels que no podia faltar a la manta, però que es feia esperar... i ha arribat!!




I quin desig!!!! En comptes d'una targeteta ens ha fet un mòbil per penjar a la seva habitació. Xulo xulo xulissim!!!!!!!!!




Gràcies Ester!
.

13.6.10

Shell a Nigèria.


La fuita de BP al golf de Mèxic té un gran ressò mundial per la catàstrofe mediambiental que provoca i els milers de famílies que afecta. Però hi ha altres parts del món oblidades que pateixen des de fa anys desastres similars. Un dels casos més flagrants: Nigèria. A l'àrea del delta del riu Níger, on hi ha els principals pous petrolers, són molt habituals els vessaments. Segons xifres del govern, n'hi ha hagut més de 7.000 entre el 1970 i el 2000. Els ecologistes asseguren que la xifra és molt superior i denuncien la impunitat amb la qual hi treballen les multinacionals estrangeres.


A Nigèria el petroli és el primer generador de riquesa, però també de tragèdia. Més de 50 anys de vessaments de petroli al mar estan provocant una catàstrofe ecològica i han deixat sense subsistències més de 20 milions de persones.


A l'àrea del delta del Níger hi ha vessament cada any. Això perjudica els pescadors, que es lamenten que al riu ja no hi ha peixos. La població pesquera d'Ogoni en culpa la petrolera Shell i el govern del país. Asseguren que Shell no ha revisat l'oleoducte que recorre la zona des de fa temps i que s'ha rebentat. Els ecologistes denuncien que el govern del país no vol veure's implicat directament o políticament amb el que fan les companyies petroleres perquè el seu negoci és el que alimenta gran part de la població.


La companyia es defensa perquè en part els vessaments són originats per factors externs a les empreses. Primer, els lladres de petroli, que foraden el conducte per robar combustible. I segon, els sabotatges a les instal·lacions petroleres. És una manera de lluitar contra el govern i els seus aliats occidentals, que es queden amb el benefici que genera el petroli.


Nigèria és el primer productor de petroli de l'Àfrica. Tot i així, la immensa majoria de la població viu en la pobresa.


És trist, molt trist, que passin coses així, jo em sento impotent, indefensa i sobretot em fa fàstig pertànyer a l'espècie humana "blanca i rica"... com sempre quan alguna cosa passa al primer món se'n fa ressò a tot arreu, però quan passa a un païs negre i pobre... que els donguin pel cul! en quina merda de món vivim?


.

10.6.10

La meva negrita... vigilant el món.

El MÓN té vigilant, és la Fiti, la meva negrita... és l'encarregada d'inspeccionar qualsevol cosa nova que fiquem a la que serà l'habitació del nostre fill/a.

El món, aquest món va ser un regal de l'Eva i en Pep, amb qui vam compartir una vetllada molt agradable el dissabte passat a casa seva. Segur que repetirem! Hem de celebrar moltes coses.




He llegit en algun llibre que les agendes d'amistats es renoven quan es decideix adoptar, que entra gent nova però que també en marxa... estic molt contenta de poder dir, que de moment (excepte en un cas molt concret) només l'estem ampliant... i molt!

.

6.6.10

Coses que agraden a en Jakob Jakob


3 mesos he estat esperant aquest llibre...(el vaig encarregar per celebrar que el nostre expedient havia arribat a Nigèria) està clar que ser de poble té les seves conseqüències i una d'elles és aquesta, no tenir llibreries suficientment grans com per tal de que et serveixin ràpid... al final abacus me l'ha trobat en dos dies, menys mal!
Coses que agraden a en Jakob Jakob, editorial Cadí, d'Eugènia Curto Lledó.

A en Jakob Jakob li agrada molt la pluja i saltar damunt els bassals, també li agrada el menjar picant de l'Àfrica, el lloc en el qual va néixer. A en Jakob Jakob no li agrada dir adéu. Però ho va haver de dir a la Molu i a en Daniel el dia que la seva mare adoptiva va anar a recollir-lo... Tampoc no li agrada la nit, però cada cop que es desperta enmig de la foscor, la mare s'està amb ell fins que es torna a adormir...


Un conte molt maco, que tracta l'adopció des del punt de vista del nen, de com s'ha d'adaptar a la nova vida... de com ha de dir adéu a les coses que li agradaven i a les que no de la seva vida a l'àfrica i de com ha de dir hola a les coses que li agraden i a les que no de la seva nova vida...

29.5.10

Fotos barnàfrika

Aquest any si que vam pensar a endur-nos la càmera.
Barnàfrika 2010

Concert de Bino Barros de Cabo Verde


Demostració de lluita africana entre Senegal i Gambia... van empatar.

Demostració de dances de percussió africana per Nalle Club de Costa d'Ivori.

25.5.10

Pell de Llarinté, cua de tiré



En Mamadou i la Kumbà esperen un fill, és el primer i estan molt contents. Els
dos però hauran de passar moltes peripècies per tal de complir les seves
promeses. Aconseguir una pell de LLARINTÉ (lleó) i una cua de TIRÉ (girafa).

Aquest és el conte que vam comprar diumenge a Barnàfrika, és un conte tradicional Mandinga (grup ètnic d'africa occidental).

M'agrada Barnàfrika, és un afrofestival petit, senzill però on sempre trobem algun tresor ... aquest any hi havia un stand d'una associació de nigerians, en concret, de Lagos... evidentment és on vam dinar.

S'hi ha d'anar a la tarda, que és quan s'anima el festival... lluita africana, música, dances... i sobretot molta molta diversitat.

A part de tot això, cada any hi he conegut algú del mon blogger... Monika, Marta... un plaer!

20.5.10

Barnàfrika 2010


Per segón any consecutiu, aquest cap de setmana visitarem Barnàfrika.

Música, gastronomia, dances, contacontes...

El programa complet és aquí.

.

12.5.10

Negre de merda


El racisme explicat als blancs.

És el llibre que em vaig autoregalar per Sant Jordi. M'agrada el seu autor, em va atreure molt el títol i sobretot em va cridar l'atenció el què va dir en Matthew Tree (l'autor) en una entrevista que deia més o menys així "el què més em va agradar d'acabar el llibre és que vaig poder sortir del fastigós món del racisme"

Em fa molta molta por el racisme, potser estic obsessionada, no sé... però em fa por. Per això em vaig comprar el llibre per veure si en podia treure alguna cosa positiva, i sí, n'he tret coses... el què més greu em sap és que qui hauria de llegir aquest llibre, no ho farà.

"racista" és a la vegada un dels afronts més comuns i una de les acusacions refutades amb més vehemència. ARa bé, què vol dir, de debò, ser racista?

Aquest llibre aclareix d'on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves victimes. Distingeix entre el racisme envers els col.lectius humans considerats inferiors ("negres, etcètera) i el racisme envers els col.lectius considerats inteligents alhora que aliens i malèfics ("jueus, etcètera") S'hi descriuen alguns exemles, sovint poc coneguts, de què passa quan les idees racistes es posen en pràctica, concretament a Anglaterra, els EEUU, Europa de mitjans delsegle XX... i a Catalunya.

Aquest llibre també ofereix una explicació històrica de l'aparent "superioritat" del poble europeu (la font principal de tantes actituds raciste). En fi: es tracta d'un llibre contundent, xocant, revelador, ben documentat i gens demagògic, que va al fons d'un fenomen que ens a fecta a tots. Encara.

.

La herida primaria


Un llibre molt recomenable per entendre la ferida de la separació del nen amb la seva mare biològica. La ferida primària.

El planteamiento de este libro - del que se han llevado a cabo 13 ediciones
(en inglés) - puede calificarse de sorprendente, ya que no se limita a
exponer la dinámica que se presenta en el momento de la adopción, sino que va más allá y habla de los períodos prenatales y perinatales, y de los intercambios que han tenido lugar durante los mismos, dando especial importancia a la relación madrehijo y a la pérdida que representa la separación entre ambos. Por ello, aborda la adopción desde un punto de vista diferente al que estamos
acostumbrados, ya que todas estas circunstancias que hemos mencionado son muy importantes para el desarrollo del bebé y para la cualidad de su integración en
la nueva familia.

La autora es madre de una hija biológica y otra adoptada. Esta circunstancia influyó de manera decisiva en su manera de considerar la adopcion. Al adoptar a su segunda hija pensó que su crianza transcurriría de manera bastante similar a la de su hija biológica, pero la dinamica de la relación que se estableció fue muy diferente, sobre todo debido a la ansiedad de la niña respecto al miedo a ser abandonada de nuevo, con todas las consecuencias que de ello se derivan. Esta fue la razón principal que le movió a escribir este libro.

És de l'editrial Albesa. Fa un mes quan el vaig comprar encara no era a les llibreries, ara imagino que ja si.
.

3.5.10

Els déus de Nimo.


Hi ha regals que et fan posar la pell de gallina, i el d'avui ha set un d'aquests.
Un conte "els déus de Nimo" una petita joia! un conte bilingüe escrit en CATALÀ i IGBO (una de les tres llengües més parlades a Nigèria). Un conte Nigerià que parla dels costums i tradicions de Nigèria.
Simplement genial!
Mil gràcies Laura.
.

30.4.10

La innocència del petit de la familia...



Quan vam començar aquest viatge, el meu nebot, en Roc tenia poc menys de 2 anys, quan parlavem de que tindriem un fill, em tocava la panxa.

Vaig començar a buscar contes que ilustréssin l'arribada del seu cosinet, per tal de que mica a mica pogués anar entenent com seria l'arribada del nostre fill. De seguida em vaig donar compte que el què li quedava molt clar és que el nostre fill/a seria negre, però continuava tocant-me la panxa cada vegada que parlavem d'ell.

El pròxim setembre naixerà un nou membre de la familia, una nena, que si que sortirà de la panxa. Serà la cosineta tan d'en Roc com del meu fill/a, en Roc li parla i escolta la panxa per veure si la sent.

Fa un mes, estavem tota la familia a punt de començar a dinar, parlavem de la nena i de com li estava creixent la panxa ja a la meva cosina quan de sobte, en Roc es gira i em demana: "i el teu fill ja ha nascut?"

Els sentiments es van ajuntar de cop... no vaig saber gaire què contestar-li excepte que no ho sé... la resposta li va semblar correcta ja que va continuar jugant. Suposo que un dia o altre hi tornarà...

Em va fer molta il.lusió veure que si, que ara ja si que ho té clar!

.

23.4.10

Diversitat, som diferents, únics i especials.

Si hi ha alguna cosa que m'encanta comprar durant aquesta llarga espera són llibres i contes per ell/a... i avui que és Sant Jordi no podia ser menys... i l'escollit ha set aquest, un llibre sobre la diversitat, que com més me'l miro més m'agrada.

Hi ha dues persones iguals?
Es poden tenir dues mares?
Podem llegir amb els dits?
Quins són els nostres drets?
...

Parla de les nostres diferències, tan emocionals com físiques, de com som únics i especials per ser com som... parla del nostre ADN, de perquè som així però també parla de com ens podem assemblar a algú sense tenir els mateixos gens... parla del racisme i la inmigració, de quins motius poden fer que algú hagi de canviar de païs o de lloc on viure i de com ens podem ficar a la seva pell per entendre'ls una mica... parla dels diferents tipus de familia, de que hi ha famílies de dos pares o dues mares, families monoparentals, families d'acollida, families adoptives... parla de les religions, explica els tipus de religions que hi ha.... parla de les minusvalies físiques i psiquiques, del llenguatge de signes, dels nens soldat ...

... i tot això sense donar més importància a una cosa que l'altra. Segurament tardaré anys a treure-li tot el fruit... no és un conte per nens massa petits, però crec que és un llibre que m'acompanyarà bastant per treure idees per fomentar l'autoestima del nostre fill/a.

A més vé acompanyat per un joc on els nens (o jugadors) s'han de posar a la pell del seu amic o amiga per encertar les preguntes.

.

19.4.10

African dishes.

Alloko amb salsa de tonyina, attieke amb pollastre i peix, postres de iogur amb mill i per beure bissap i beguda de jingebre de nom impronunciable!


No només hem menjat això aquest cap de setmana sino que a més a més hem après a cuinar-ho.


La cuina africana... una altra de les coses que "per un fill es fa tot" perquè... odio cuinar!! Però m'encanta acostar-me a àfrica i la cuina és una part important d'aquest desconegut continent.


Estava tot bonissim, i la companyia com sempre... genial! Fa just un any vam fer la calçotada on ens vam conèixer... ahir ja érem dos més... serem els tres que falten l'any que vé? segur que sí!!



fregint l'alloko...


l'alloco a taula...


preparant l'attieke...


l'attieke a taula...



el pollastre i el bissap...






les orades...



bon profit.... mmmmmmmmm



.