31.12.10
2011, et demano....
Tinc un parell de desitjos pel 2011... un d'ells és personal i prefereixo no explicar-lo al blog... l'altre....
VULL LA PAU A LA COTE D'IVOIRE.
BONA ENTRADA D'ANY A TOTHOM, EN ESPECIAL A AQUELLS QUI HO ESTAN PASSANT MALAMENT, SIGUIN D'AQUÍ, D'ALLÀ O DE MÉS ENLLÀ.
.
30.12.10
Soc igbo!!
27.12.10
L'ultim va ser el primer....
10 de novembre.
Em llevo nerviosa, amb por, tal com havia anat a dormir... avui la vida del nostre fill canvia per complet i ell no ho sap... malgrat segurament li hagin dit, ell no ho sap.
Arribem a l'orfenat i com cada dia estan al pati, sota la carpa, fent classe... ens veu i riu, com sempre. Són les 10 i tenim cita amb la directora de l'orfenat a les 11, per tan, pensem que és millor quedar-nos dins, a esperar-la i no molestar la classe, ja que la nostra presència sempre feia que la classe es desmontés i es descontrolés.
Entrem al despatx de la directora, ens explicarà la història d'en M, quan va arribar, qui li va posar el nom, qui el va portar i en definitiva tot el què sap del petit GRAN passat del nostre fill. Per molt que sàpigues que són nens amb passats durs, escoltar el del teu fill és complicat, deixes de sentir-ho com històries alienes i passes a sentir-ho com a història personal, de les que et cou i et fa mal.
La directora ens dóna fotocopia de l'historial de la vida del nostre fill a l'orfenat,... hi consten, refredats, malalties, festes, dies bons i dies dolents del nen... nom dels seus millors amics, etc... un petit tresor que guardarem ben guardat.
Ens relaxa explicant-nos una mica més el caràcter d'en M, ens diu que és un nen meravellós i que no hem de patir, que en pocs dies ell estarà relaxat amb nosaltres... (meravellosa dona, quina raó tenia, com es nota que se'ls estima i els coneix).
Mentre som al despatx, sentim música a l'habitació del costat... els estan fent una festa de despedida... ballen, tots junts, com m'agradaria que ell recordi com un dia màgic el d'avui. Tot i que de moment, per ell, és un dia més. És dificil pensar què deu passar pel cap d'un nen de dos anys i mig quan li expliquen que avui marxa amb els seus pares.
Sortim del despatx i són a dinar, quan acaben vé vestit amb la mateixa roba del dia qeu el vam conèixer... tots els seus amiguets són a fer migdiada, ell ja no...
Les cuidadores es despedeixen d'ell, ens fem fotos, amb elles, amb la directora ... petons, abraçades i cap al cotxe.
Està rebotat, està clar que nota que no és un dia normal... però li passa quan pugem al cotxe... es queda flipat, mirant per la finestra... jo tinc una sensació extranya, com de nostalgia... he agafat carinyo a aquest lloc. No tarda ni 5 minuts en adormir-se, a la meva falda...
Quan arribem a l'hotel es desperta, per tan, decidim que anirem a dinar, ell ja ho ha fet però nosaltres no... tot i que quan ens veu a la taula decideix que té gana, jajaja.... es fot un bon plat de llet amb cereals. Quan acaba, s'aixeca de la taula, veu el sofà, s'hi estira i en menys d'un minut ja ronca... així que el portem cap a l'hotel adormit i dorm dues hores de migdiada.
La tarda la passem tranquila, jugant... al vespre després de sopar, montem la mosquitera, preparem la llanterna per ficar-nos dins i comença el festival.... el tio flipa pepinos amb la llanterna i la mosquitera, comença a saltar al llit, cantant i rient, movent la llanterna amunt i avall... tardem estona en aconseguir que s'estiri i s'adormi, però és xulo, molt xulo... després d'una hora i mitja aproximadament, s'adorm... dorm tota la nit.
Jo aquella nit dormo poc... es fa extrany dormir amb un camacurt al costat, un camacurt que és el teu fill però que alhora és un perfecte desconegut.... m'adormo pensant que és la primera nit de la nostra vida... comença una nova etapa, una etapa de 3...
.
24.12.10
Ara vé nadal...
13.12.10
Escudella catalana i botifarra
6.12.10
Setmana d'adaptació
Va ser una setmana dura per varis motius... i molt bonica per molts d'altres.
-El nostre fill estava molt prim, se li marcaven tots els ossets, de fet, era el més prim de l'orfenat. Sabiem que estava prim pel pès que ens havien posat a l'informe, pero veure-ho impacta.
-El nostre fill es quedava amb gana, i això que els donaven menjar 3 cops al dia (i a vegades 5)... però veiem que ell acabava primer que tots i es mirava els plats dels altres, sense dir res, sense demanar més... al finalitzar els donaven un got d'aigua... se'l bevia de cop sense respirar i notavem que quedava amb set. No els en tornaven a donar fins al següent àpat.
-El nostre fill al principi ens rebutjava... jugava amb nosaltres per obligació però notavem que li molestava la nostra presència... al matí que jugaven al pati la portava millor, però les tardes que les passaven dins l'orfenat veient la tele o jugant a l'habitació, notavem que incordiavem.
-Hi havia molts nens que si reclamaven la nostra atenció... de fet, tots menys el nostre... malgrat els fèiem cas, procuravem que en M veiés que allà estavem per ell i que només a ell li podiem fer cas.
-El tercer dia quan ens va veure arribar va córrer cap a nosaltres... a un metre del pare va caure i es va fotre de morros.... era patosillo corrent.
-A partir d'aquell dia, cada dia ens va rebre així.
-A partir del tercer-quart dia, quan ens despediem i li dèiem "see you tomorrow" es posava a plorar desconsoladament, se'ns trencava el cor.
-A l'hora dels menjars, estava concentrat menjant, però de tan en tan, girava la seva careta cap a nosaltres i ens regalava un somriure.
-Quan acabava de menjar venia corrent a nosaltres perquè el féssim volar pels aires.
-Cada vespres després de sopar, feien missa, a l'habitació, els/ens donaven una biblia i llegien una mica, cantaven i donaven gràcies a déu. En M passava bastant del tema... segurament va donar-se compte de que els seus futurs papis són ateus.
-Quan portavem uns dies a l'orfenat, quan agafava un conte s'assentava a la meva falda per llegir-lo... no em demanava que li llegís, simplement volia el contacte físic.
-També dies després, a les tardes, dins l'orfenat, dissimuladament ens conduia a una altra habitació i allà passavem la tarda els tres, tots sols... sense altres nens.
-Vaig estar un dia malalta, amb deshidratacio, em vaig marejar i vaig haver-me d'estirar dins l'orfenat... ell va demanar al seu pare de venir-me a veure i vam estar els tres dins... allà li vam poder donar aigua, ja que no estavem davant d'altres nens... es va beure uns 3/4 de litre de cop!!
...
i així podria seguir...
En definitiva, una setmana preciosa, contradictoria de sentiments, plena d'emocions... poder veure amb els teus propis ulls la vida que ha portat el teu fill no té preu, és incalculable... poder compartir tardes amb els que han set els seus amiguets durant els ultims mesos és preciós... i saber que malgrat les multiples carencies que ha tingut ell era un nen relativament feliç i adaptat a l'orfenat és maco i t'omple molt, ja que tenim multiples histories per explicar-li d'aquella setmana, la nostra setmana.
El dia 9 de novembre al vespre ens va arribar el paper del ministeri, el paper que ens donava permís per treure en M de l'orfenat malgrat encara no fós oficialment nostre.
S'apodera un altre cop de nosaltres la por, molta por.
.
22.11.10
Primera trobada
Coneixem en M des del dia 3 de novembre. El primer moment va ser extrany, molt diferent a com l'havia imaginat. Feia encara no 24 hores que erem a Lagos i ens havien dit que fins el dia 4 no aniriem a veure'l... però com sempre aqui a Lagos, els plans van canviar i el xofer que ens estava portant als despatxos de la fundació que ens ha tramitat l'adopció, ens va portar a l'orfenat.
Al veure el cartell de l'orfenat, el cor s'accelera... no esperavem ser aqui fins demà!! Entrem amb el cotxe i veiem tots els nens al pati fent escola, entrem al despatx de la directora i ens preguntem què passarà ara... ens presentem amb la directora i ens diu que podem anar a fora, però que ens els mirem de lluny... som dues families.
Ens senyalen qui és... i la presidenta de la fundació, que ens acompanyava... passa davant nostre i comença a donar la mà a tots els nens, un a un... la seguim i fem el mateix, així és com fem el primer contacte amb en M... ell és tímid, enganxa la barbeta al pit i no aconseguim veure-li la cara... està clar que li han dit alguna cosa, ja que és l'unic que no es deixa donar la mà... li faig una caricia al braç i continuo amb el següent nen.
Continuen amb la classe i a ell se l'emporten per canviar-lo... em sap greu això, tan me fa que vagi amb l'uniforme... el que vull és naturalitat i emportant-se'l, ell nota que és el centre d'atencio.
Quan torna vé als nostres braços... està clar que li han dit que ho ha de fer... continua amb la barbeta enganxada al pit... ploro... penso que tindrem moltissima feina.
El deixem que continui a l'escola i que després jugui amb els seus amics... mica a mica ens acostem al seu joc, i al dels altres nens... el veiem riure!! Que fort! Juguem al tobogan, juguem a pilota... juga amb nosaltres!
Li anem deixant aire.. que jugui a estones amb els amics... estarem una setmana venint cada dia, no cal que l'agobiem més del compte.
Quan son les 12 els dónen una coseta per menjar a mig matí... un tros de brioix i llet amb cacau... i a les 13 marxen tots en fila cap al menjador... un menjador a l'aire lliure sota una carpa... els veiem menjar, amb una disciplina brutal, tots amb les mans netes, pregant abans de tocar el menjar i rentant-se les mans quan acaben...
EStem molt contents amb l'orfenat on ha viscut... és el més semblant a una llar que pot tenir un nen sense familia... joguines, menjar i carinyo (repartit entre molts nens, però carinyo al cap i a la fi)
A la tarda tornem... ens el baixen a ell sol... juguem 5 minuts però després decideix que no vol saber res de nosaltres... és dur, però l'entenem, així que decidim deixar-lo pujar a l'habitació a jugar amb els altres nens... ens ho mirem des de la distancia... notem que de tan en tan ens mira... deu pensar: 'encara són aquí aquests pesats?'
Quan acaben de sopar, a les 6... marxem... ells van cap a l'habitció. Demà tornarem.
.
31.10.10
Fent maletes.
24.10.10
Visat, ok! Bitllets, ok!!
Estem molt contents... sempre he pensat que l'espera més complicada és la que passa entre l'assignació i el viatge... per sort, nosaltres només n'haurem hagut d'esperar 15... tot un privilegi.
Sabem que el nostre fill està a un dels millors orfenats de la ciutat i que per tan, està ben cuidat... tot i així, les ganes de que arribi el dia 2 són cada cop més besties. Tenim ganes de que la carona tímida es converteixi en una carona alegre i riallera...
Tinc por, tinc por de que li fem por, de que no ens accepti... de que li costi entendre que no li volem cap mal i que tots aquests canvis que viurà en breu són pel seu bé, perquè com tots els nens del món, té dret a una familia i nosaltres serem la seva.
Falten 8 dies... 8 llargs dies que passaran lents emocionalment però ràpids físicament... he de deixar enllestida feina que en condicions normals faria en un mes... i la he de fer, no sé com, però la he de fer...
20.10.10
Un mes mogudet.
5.10.10 Baixón. L'ecai ens informa que el MYSDD està una mica colapsat i que creuen que la nostra assignació encara pot tardar uns 2-3 mesos.
10.10.10 El que havia de ser un cumple 10 es converteix en un cumple normal.... no bufo les espelmes amb la foto del meu fill/a. Si que bufo les espelmes demanant un desig...
11.10.10 A ultima hora de la tarda arriba la proposta d'assignació!! les espelmes del pastís eren màgiques, fan cumplir els desitjos.
11.10.10 Diarrea tota la nit. :)
12.10.10 Tot el dia enganxada al telefon... jo soc partidaria de no dir res a ningú, en Manel diu que ho hem de dir a tothom... guanya ell, ho diem a tothom.
16.10.10 Coneixem al que es convertirà en fill nostre, per sempre. És un nen i té 2 anys i 3 mesos. Ens enamorem d'ell. Acceptem la seva assignació.
Avui i els pròxims dies: preparem maletes, papers, bitllets... marxem (si tot va bé) el dia 2 de novembre. Estarem un mes i mig fora. Estic cagada, nerviosa, emocionada. La meva productivitat a la feina és nula.
.
17.10.10
ASSIGNATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
.
7.10.10
Moren 400 nens a Nigèria per enverinament.
El plom i el mercuri han matat a més de 400 nens al nord de Nigèria, la majoria menors de 5 anys, segons fonts de 'medicos sin fronteras', tot i que es sospita que poden ser més ja que molts d'ells no acuden als serveis mèdics pensant que és malaria.
Segons els estudis realitzats, l'aigua per beure no compleix amb lo establert per la OMS, a més de que els estanys, almenys un riu i la terra estan contaminats per plom i la concentració de mercuri (un metall usat per l'extracció de l'or) a l'ambient és 100 vegades més alt del què estableix l'organisme de salut.
L'extracció d'or de les mines, entre d'altres minerals, és la causa principal d'aquesta contaminació, ja queen molts casos els miners s'emporten el material a casa per fer-ne una selecció.
L'enverinament per plom, malgrat que pot ser tractat, provoca danys irreparables en el sistema neurològic dels nens. Causa reducció de la capacitat intelectual, trnastorns de conducta i pèrdua de control dels muscles .
La ONU alerta també que aquesta contaminació és una amenaça pels nens que encara no han nascut, ja que passa directament a través de la placenta.
El problema està lluny d'acabar-se "s'ha de netejar la zona per evitar que l'aigua i el terra es segueixin contaminant. A més la situació es seguirà produint ja que la població desconei el risc d'extreure i processar de manera indeguda les roques amb plom"
21.9.10
Nollywood
La popularitat d'aquestes pel.licules no para de créixer als paisos de l'àfrica subsahariana. Un dels motius és el baix preu de les pel.licules i dels reproductors. Les televisions locals també s'han implicat fent que Nollywood es faci popular.
Alguns títols que buscaré per veure:
-Living in Bondage (Viure en l'esclavitud), de Kenneth
-Igodo, Land of the Living Dead (Igodo, terra de fantasmes), de los directores Don Pedro Obaseki y Andy Amenechi.
-Ninety degrees (Noranta graus) de Mark Kubare.
9.9.10
El racisme explicat a la meva filla
Preguntes tan dificils de respondre com: Què és el racisme? Per què tenen por els racistes? Què és el colonialisme i quines conseqüències té? Som racistes de naixament? Tahar Beb Jelloun les desenvolupa de manera hàbil tot i que no fàcil de manera que el resultat és un llibre valent, senzill i clar, destinat al públic bàsicament de 8 a 14 anys tot i que és una lectura recomenable també pels adults.
-Digues, papà, ¿què és el racisme?
-El racisme és un comportament bastant estès, comú a totes les societats, que desgraciadament s’ha tornat banal a molts països perquè arriba i ningú se n’adona. Consisteix a desconfiar de les persones que tenen característiques físiques i culturals diferents de les nostres, i fins i tot a menysprear-les.
-Quan dius «comú», ¿vols dir «normal»?
-No. Que un comportament sigui corrent no vol dir que sigui normal. En general, l’home té tendència a desconfiar d’algú diferent d’ell, per exemple un estranger. És un comportament tan antic com l’ésser humà. És universal. I li passa a tothom.
-Si li passa a tothom, jo podria ser racista!…
L'he llegit per recomenació de la nostra neboda, la Laura, que estudia treball social i que espera amb molta il·lusió el seu cosinet/a.
.
29.8.10
Brot de cólera a Nigèria
Según el Ministerio de Sanidad del país, aunque la mayor parte de casos de cólera se ha dado en las zonas noroeste y noreste, la prueba epidemiológica indica que todo el país está en riesgo, mientras que la epidemia de sarampión ya se extiende por todo el país.
De acuerdo con el Ministerio de Sanidad, los resultados de laboratorio realizados hasta el omento han sido corroborados por investigaciones independientes de la organización humanitaria Médicos Sin Fronteras (MSF), informa el nigeriano 'The Guardian'. Entre los planes para contener la epidemia de cólera, el Ministerio ha prometido distribuir y preposicionar medicamentos de emergencia y materiales para así poder dar una respuesta rápida.
Según el presidente de Iniciativa por Agua Segura de la Comunidad Africana, Ale, indicó que el Gobierno debe promulgar una ley que regule el uso de agua como parte de las medidas para tratar el problema.
Mientras, la responsable estatal de Sanidad, Charity Shekari, aseguró que los trabajadores sanitarios ya han sido desplazados a las zonas afectadas para contener la situación, y subrayó que los equipos técnicos compuestos por miembros locales y de diferentes agencias de Naciones Unidas ya han sido puestos en alerta para que evalúen e informen de posibles casos de epidemias, recoge 'Nigerian Tribune'.
25.8.10
Al precipici!!!!
Y ho he aconseguit, estic relaxada, amb energia i amb il·lusió.
.
11.8.10
Enfilats al bus.
.
31.7.10
Piel color miel
Fa reflexionar, fa riure, fa posar trist... és molt recomenable. Està escrit en forma de còmic, però és per adults.
L'adopció vista des del punt de vista del nen, ja adult, de com l'afecta la ferida de l'abandó al llarg de la seva vida... és molt curiós llegir d'un adult adoptat moltes de les coses que has llegit en llibres d'adopció escrits per psicòlegs.
Sinopsis: JUNG, famoso dibujante de cómics, relata en esta conmovedora autobiografía qué supuso para él quedar huérfano a los 5 años en Corea y ser posteriormente adoptado por una familia belga. Recuerdos a veces tristes, a veces hilarantes de una infancia y adolescencia problemáticas que nos enseñan mucho de este artista... y de todos los niños adoptados en general.
.
6.7.10
Madres e hijas, la pel·licula
La sinopsis de la pel·licula és la següent:
Drama centrado en tres mujeres: una mujer de unos cincuenta años (AnnetteVaig sortir tocada de la peli... em va costar dormir i vaig estar donant voltes al tema....
Bening), la hija (Naomi Watts) que dio en adopción 35 años atrás, y una mujer
afroamericana (Kerry Washington) que quiere adoptar un niño. Mother and Child es
la historia de tres mujeres y sus principales relaciones amorosas: con sus
hombres, con sus hijas y con sus propias madres. Ante la insistencia de su
madre, Karen abandonó a la niña que tuvo con 14 años. Ahora, 36 años después,
mientras sigue lamentando la pérdida de su hija, encuentra a un hombre que está
dispuesto a darle una familia y aportar un poco de alegría a su vida. Elizabeth
es aquella niña, que ahora lucha con sus propios problemas de familia,
sexualidad y poder. Ella también tiene la capacidad de amar, pero será necesario
que se quede embarazada para que aprenda a adorar a otra persona. Lucy cree
estar preparada para ser madre. Su propia madre será fundamental mientras Lucy
aprende a cuidar a la hija que siempre ha querido tener. Mother and Child trata
de las elecciones que hacemos, las oportunidades que perdemos y el poder del
lazo irrompible entre madre e hijo.
Penso que toca molt bé varis temes... el d'una mare biològica (sovint la gran oblidada), el de l'abandó (la ferida primària) i el d'uns futurs pares adoptius.
Molt molt recomenable... només l'hi vaig trobar un petit fallo al principi que amb el pas de la pel·licula va quedar en un "no res".
No deixa indiferent, gens. Estic convençuda que el director, o està vinculat amb l'adopció o s'ha documentat molt molt molt bé.
.
25.6.10
Desig nº 100!!! La millor familia del món.
El desig és un conte, publicat en un àlbum hoffman. Preciós... quina plorera em va entrar...
Poso les fotos de l'àlbum tot i que per privacitat he tatxat les cares de les fotos de la meva familia.
Clicant sobre la imatge podreu llegir el conte.
.
24.6.10
Desig nº 99
13.6.10
Shell a Nigèria.
10.6.10
La meva negrita... vigilant el món.
El món, aquest món va ser un regal de l'Eva i en Pep, amb qui vam compartir una vetllada molt agradable el dissabte passat a casa seva. Segur que repetirem! Hem de celebrar moltes coses.
He llegit en algun llibre que les agendes d'amistats es renoven quan es decideix adoptar, que entra gent nova però que també en marxa... estic molt contenta de poder dir, que de moment (excepte en un cas molt concret) només l'estem ampliant... i molt!
.
6.6.10
Coses que agraden a en Jakob Jakob
A en Jakob Jakob li agrada molt la pluja i saltar damunt els bassals, també li agrada el menjar picant de l'Àfrica, el lloc en el qual va néixer. A en Jakob Jakob no li agrada dir adéu. Però ho va haver de dir a la Molu i a en Daniel el dia que la seva mare adoptiva va anar a recollir-lo... Tampoc no li agrada la nit, però cada cop que es desperta enmig de la foscor, la mare s'està amb ell fins que es torna a adormir...
29.5.10
Fotos barnàfrika
Barnàfrika 2010
Concert de Bino Barros de Cabo Verde
Demostració de lluita africana entre Senegal i Gambia... van empatar.
25.5.10
Pell de Llarinté, cua de tiré
En Mamadou i la Kumbà esperen un fill, és el primer i estan molt contents. Els
dos però hauran de passar moltes peripècies per tal de complir les seves
promeses. Aconseguir una pell de LLARINTÉ (lleó) i una cua de TIRÉ (girafa).
Aquest és el conte que vam comprar diumenge a Barnàfrika, és un conte tradicional Mandinga (grup ètnic d'africa occidental).
M'agrada Barnàfrika, és un afrofestival petit, senzill però on sempre trobem algun tresor ... aquest any hi havia un stand d'una associació de nigerians, en concret, de Lagos... evidentment és on vam dinar.
S'hi ha d'anar a la tarda, que és quan s'anima el festival... lluita africana, música, dances... i sobretot molta molta diversitat.
A part de tot això, cada any hi he conegut algú del mon blogger... Monika, Marta... un plaer!
20.5.10
Barnàfrika 2010
Per segón any consecutiu, aquest cap de setmana visitarem Barnàfrika.
Música, gastronomia, dances, contacontes...
El programa complet és aquí.
.
12.5.10
Negre de merda
És el llibre que em vaig autoregalar per Sant Jordi. M'agrada el seu autor, em va atreure molt el títol i sobretot em va cridar l'atenció el què va dir en Matthew Tree (l'autor) en una entrevista que deia més o menys així "el què més em va agradar d'acabar el llibre és que vaig poder sortir del fastigós món del racisme"
Em fa molta molta por el racisme, potser estic obsessionada, no sé... però em fa por. Per això em vaig comprar el llibre per veure si en podia treure alguna cosa positiva, i sí, n'he tret coses... el què més greu em sap és que qui hauria de llegir aquest llibre, no ho farà.
"racista" és a la vegada un dels afronts més comuns i una de les acusacions refutades amb més vehemència. ARa bé, què vol dir, de debò, ser racista?
Aquest llibre aclareix d'on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves victimes. Distingeix entre el racisme envers els col.lectius humans considerats inferiors ("negres, etcètera) i el racisme envers els col.lectius considerats inteligents alhora que aliens i malèfics ("jueus, etcètera") S'hi descriuen alguns exemles, sovint poc coneguts, de què passa quan les idees racistes es posen en pràctica, concretament a Anglaterra, els EEUU, Europa de mitjans delsegle XX... i a Catalunya.
Aquest llibre també ofereix una explicació històrica de l'aparent "superioritat" del poble europeu (la font principal de tantes actituds raciste). En fi: es tracta d'un llibre contundent, xocant, revelador, ben documentat i gens demagògic, que va al fons d'un fenomen que ens a fecta a tots. Encara.
.
La herida primaria
El planteamiento de este libro - del que se han llevado a cabo 13 ediciones
(en inglés) - puede calificarse de sorprendente, ya que no se limita a
exponer la dinámica que se presenta en el momento de la adopción, sino que va más allá y habla de los períodos prenatales y perinatales, y de los intercambios que han tenido lugar durante los mismos, dando especial importancia a la relación madrehijo y a la pérdida que representa la separación entre ambos. Por ello, aborda la adopción desde un punto de vista diferente al que estamos
acostumbrados, ya que todas estas circunstancias que hemos mencionado son muy importantes para el desarrollo del bebé y para la cualidad de su integración en
la nueva familia.
La autora es madre de una hija biológica y otra adoptada. Esta circunstancia influyó de manera decisiva en su manera de considerar la adopcion. Al adoptar a su segunda hija pensó que su crianza transcurriría de manera bastante similar a la de su hija biológica, pero la dinamica de la relación que se estableció fue muy diferente, sobre todo debido a la ansiedad de la niña respecto al miedo a ser abandonada de nuevo, con todas las consecuencias que de ello se derivan. Esta fue la razón principal que le movió a escribir este libro.
És de l'editrial Albesa. Fa un mes quan el vaig comprar encara no era a les llibreries, ara imagino que ja si.
3.5.10
Els déus de Nimo.
30.4.10
La innocència del petit de la familia...
Quan vam començar aquest viatge, el meu nebot, en Roc tenia poc menys de 2 anys, quan parlavem de que tindriem un fill, em tocava la panxa.
Vaig començar a buscar contes que ilustréssin l'arribada del seu cosinet, per tal de que mica a mica pogués anar entenent com seria l'arribada del nostre fill. De seguida em vaig donar compte que el què li quedava molt clar és que el nostre fill/a seria negre, però continuava tocant-me la panxa cada vegada que parlavem d'ell.
El pròxim setembre naixerà un nou membre de la familia, una nena, que si que sortirà de la panxa. Serà la cosineta tan d'en Roc com del meu fill/a, en Roc li parla i escolta la panxa per veure si la sent.
Fa un mes, estavem tota la familia a punt de començar a dinar, parlavem de la nena i de com li estava creixent la panxa ja a la meva cosina quan de sobte, en Roc es gira i em demana: "i el teu fill ja ha nascut?"
Els sentiments es van ajuntar de cop... no vaig saber gaire què contestar-li excepte que no ho sé... la resposta li va semblar correcta ja que va continuar jugant. Suposo que un dia o altre hi tornarà...
Em va fer molta il.lusió veure que si, que ara ja si que ho té clar!
.
23.4.10
Diversitat, som diferents, únics i especials.
Hi ha dues persones iguals?
Es poden tenir dues mares?
Podem llegir amb els dits?
Quins són els nostres drets?
...
Parla de les nostres diferències, tan emocionals com físiques, de com som únics i especials per ser com som... parla del nostre ADN, de perquè som així però també parla de com ens podem assemblar a algú sense tenir els mateixos gens... parla del racisme i la inmigració, de quins motius poden fer que algú hagi de canviar de païs o de lloc on viure i de com ens podem ficar a la seva pell per entendre'ls una mica... parla dels diferents tipus de familia, de que hi ha famílies de dos pares o dues mares, families monoparentals, families d'acollida, families adoptives... parla de les religions, explica els tipus de religions que hi ha.... parla de les minusvalies físiques i psiquiques, del llenguatge de signes, dels nens soldat ...
... i tot això sense donar més importància a una cosa que l'altra. Segurament tardaré anys a treure-li tot el fruit... no és un conte per nens massa petits, però crec que és un llibre que m'acompanyarà bastant per treure idees per fomentar l'autoestima del nostre fill/a.
A més vé acompanyat per un joc on els nens (o jugadors) s'han de posar a la pell del seu amic o amiga per encertar les preguntes.
.
19.4.10
African dishes.
No només hem menjat això aquest cap de setmana sino que a més a més hem après a cuinar-ho.
La cuina africana... una altra de les coses que "per un fill es fa tot" perquè... odio cuinar!! Però m'encanta acostar-me a àfrica i la cuina és una part important d'aquest desconegut continent.
Estava tot bonissim, i la companyia com sempre... genial! Fa just un any vam fer la calçotada on ens vam conèixer... ahir ja érem dos més... serem els tres que falten l'any que vé? segur que sí!!
fregint l'alloko...
l'alloco a taula...
preparant l'attieke...
l'attieke a taula...
el pollastre i el bissap...
les orades...
bon profit.... mmmmmmmmm
.