Om i Anglada

Porto des del dia de les eleccions pensant que he de fer una entrada sobre l'Anglada i Plataforma per Catalunya. Sempre he pensat que és un mitja merda que no té res més que un discurs sense fons només basat en la inmigració. Cada vegada que l'entrevisten penso... 'però si aquest tio és curt' , cada cop que me l'he creuat pel carrer penso 'quin fatxenda' ... però no sé plasmar en paraules i menys si són escrites el què sento, per tan, ho farà l'Albert Om per mi.




Haureu de clicar sobre la imatge per llegir l'article.

.

Egusi soup

L'egusi soup, també dita melon soup, és un menjar molt popular a Nigèria, sobretot al sud. S'acompanya amb gari, una espècie de 'pa' fet amb semolina, es van fent boletes de gari i es suquen a l'egusi soup.

A l'orfenat d'en M en menjaven, ho feien amb gana i sense dir ni piu.

Un dia a Lagos vam anar a un restaurant, vam veure que n'hi havia i en vam demanar per ell. S'ho va menjar amb unes ganes brutals, sense xerrar i quedant amb els dits ben bruts... el què no imaginavem és que PICAVA TAN!! Bé, si que ho imaginavem, però tan!!!! i ell tan panxo, vinga a menjar.

Coneixem un noi que és nigerià, a més a més, és igbo com en M, ell sempre ens explicava que cuina molt bé i per fi ho vam poder comprovar. El 10 d'abril vam sopar a casa seva, ens va cuinar Egusi soup. Molt menys picant que la que haviem tastat a Nigèria per això tan jo com en Manel ens la vam poder menjar, malgrat no vam tenir nassos d'acabar-nos toooooooooot el plat. En M evidentment no va tenir problema pel picant.... a la carn ens demana 'spicy' (picant) i li posem tabasco (generalment la gent flipa).


A Lagos vam comprar un llibre de receptes africanes, aquest:

hi ha receptes de tot àfrica, pensava que hi havia la de l'egusi soup però he vist que no.

La recepta de l'egusi soup és aquesta:

* Carn de vedella trossejada.
* Ceba.
* Julivert.
* Curry.
* Tomillo.
* Egusi (són com las pepitas de carbassa, no estic segura si són de carbassa o de meló).
* Picant.
* All.
* Tomaquet natural.
* Espinacs.
* Maggi (a nigèria utilitzen molt les pastilles maggi)
* Oli.
* Oli de palma.

- Coure la carn amb la ceba, el julivert, el curri, el tomillo, les pastilles maggi. (guardar el caldo de la cocció de la carn)
- Trossejar la ceba, guardar-la per després.
-Triturar el tomaquet, ceba, all i picant.
- Triturar l'egusi (després de rentar-les), amb ceba i una miqueta d'aigua (que no quedi molt tou)
- Escalfar oli d'oliva o vegetal, tirar la ceba i que no quedi molt fregida.
- Quan estigui una mica fregida afegir l'egusi triturat, movent amb una cullera (sense cremar-ho)
- Afegir la carn amb una mica del caldo de la cocció. Si l'egusi no està gaire vermell afegir-hi oli de palma.
- Al final afegir els espinacs.

- Servir calent amb fufu (yam), arròs o gari.

BON PROFIT.

La recepta la he tret d'aquest blog.

Dia d'àfrica.

25 de maig, dia d'àfrica.

Avui es celebra el dia d'àfrica, es commemora la instauració de la Unió Africana.

Generalment àfrica és la gran oblidada, tothom sap on és però pocs saben què hi passa més enllà de la pobresa que ens ensenyen als reportatges de televisió.

Feliç dia d' ÀFRICA.

.

Barnàfrika 2011

El judici

Ens havien recomenat que agaféssim picnic, podia ser que ens tiréssim tot el dia als jutjats i portar menjar pels nens era important...

Era 19 de novembre, el dia que el nostre fill seria oficialment nostre, (tot i que feia 10 dies que conviviem amb ell) el dia que al nostre fill se li reconeixerien tots els drets com a fill nostre. Ens vam vestir bé, era requisit indispensable, trajo i corbata pels homes i faldilla per les dones... sempre m'he preguntat què hauria passat si no haguéssim fet cas, no hauria set positiu el judici? qui sap... valia més no fer la prova. Vam fer cas.

Arribar als jutjats, com cada viatge que es fa en cotxe per Lagos va implicar una horeta de circulació... transit, molt de transit... però bé, ja ens hi haviem acostumat... al ser un dia especial no vam compartir cotxe, cada familia amb un cotxe...per anar més còmodes i també perquè no sabiem si acabariem tots a la mateixa hora i era més pràctic poder marxar dels jutjats un a un.

Feia 6 dies haviem anat a una entrevista al ministeri i en M havia tingut un dels seus pitjors dies... plors, rabietes... em feia por que al jutjat pogués passar el mateix.

Els jutjats són curiosos... oficines fosques, sense aire acondicionat, una sala amb bancs de fusta servia de sala d'espera i allà ens vam reunir les 5 families espanyoles, la traductora i la nostra representant. Les oficines formen un rectangle amb un 'pati' al mig, on campen les gallines per allà on volen... gràcies a aquestes gallines vam tenir en M entretingut.

Vam anar entrant familia per familia i res, en 10 minutets (o menys) cada familia ho vam tenir enllestit... la jutgessa ens va dir que a partir d'aquell moment el nen era fill nostre, portaria els nostres cognoms i que teniem la obligació de cuidar-lo i educar-lo.

Foto de rigor i fora. No va fer falta menjar-nos el picnic allà.

A la tarda per celebrar-ho tots cap a la piscina!! Allà vam coincidir amb families daneses que també estaven celebrant els seus judicis.

D'això avui fa 6 mesos.

Les tresf otos corresponen als jutjats:

.

Privacitat a internet, tot un món.

Dies enrere quan vaig escriure l'entrada sobre les flors, vaig posar al 'google imatges' el nom de l'orfenat d'en M, buscava una flor característica de Nigèria, la qual surt a la contraportada del CD de musica que edita l'orfenat del nostre fill. Pensava que podria ser la foto que acompanyés l'entrada.








Just a la primera pàgina va sortir un primer pla de la V, una nena de la qual en vaig parlar temps enrere, em va sobtar molt i vaig seguir l'enllaç de la foto per saber d'on provenia... i així va ser com vaig trobar el blog dels seus pares, en el qual expliquen cosetes del seu dia a dia.







Vaig tenir sentiments contradictoris, per un costat em va alegrar moltissim tornar-la a veure i comprovar que igual que a en M la seva expressió ha canviat, està guapissima i se la veu feliç, però per altra banda em va saber greu veure la seva imatge exposada a internet ... imatges que es poden copiar sense cap mena de problema.











En aquest mateix blog, sortia una foto del meu fill, així com una meva i d'en Manel (vam coincidir amb ells el dia de la despedida de l'orfenat i ens vam fer fotos junts)... tinc pendent dir a la mare d'aquesta nena que siusplau tregui aquestes fotos del seu blog... són fotos fetes quan en M ja era oficialment nostre, per tan, hi tinc dret oi? També hi ha una foto del meu fill setmanes abans d'anar-lo a buscar... aquesta han tingut la decència de posar-la tan tan tan petita que es veu borrosa... al reconeixer-lo, li he enviat un mail i m'ha enviat la foto en tamany gran.





Evidentment no només sortiem nosaltres sino que surten toooots els altres nens de l'orfenat, companys del meu fill i de la seva filla, inclús algun amb dades personals com el nom d'un nen i el problema de salut que té junt a la foto....






A nosaltres la ecai ens va aconsellar/prohibir fer fotos als altres nens de l'orfenat, no tenim cap dret sobre ells i no poden garantir que no en faràs un mal us... per tan, vam seguir els consells i durant la setmana d'adaptació no vam tirar fotos a ningú que no fós el nostre fill o a la filla dels nostres companys de viatge. El dia de la despedida va ser la mateixa directora de l'orfenat qui ens va animar a fer-nos fotos amb els nens... la veritat és que a mi em feia una mica de cosa, fins que vaig veure la familia de V fer-ho... per suposat, la meva ètica i sentit comú han fet que aquestes fotos quedin al nostre arxiu personal, pel nostre fill.








Sorpresa, mosquejada o digueu-n'hi com vulgueu... vaig seguir buscant... sense saber ben bé què buscava... vaig anar a petar a un blog d'una noia nigeriana, al juny del 2010 van fer una visita a l'orfenat i com no, van fer fotos.... surt en M, en dues fotos... una barreja de sentiments es van apoderar de mi, per un costat em va fer molta ilusió tenir dues fotos més d'abans que l'anéssim a buscar però per altra banda... em sap molt greu que la imatge del meu fill estigui penjada en un blog on qualsevol la pot copiar, però clar... en aquest cas, suposo que si que no hi tinc cap dret, la foto és anterior a la seva adopció.








Continuo buscant i patam! foto dels companys del meu fill... una foto feta al maig del 2009, tots els nens junt a un noi blanc en un àlbum de Flickr. Després de la sorpresa inicial em va tranquilitzar veure que aquest noi té les fotos protegides, no es poden copiar. Li vaig enviar un mail per saber si tenia més fotos d'aquell dia per saber si el meu fill sortia en alguna... el noi molt agradable em va informar que sense explicar-li qui era el meu fill no em podia enviar cap foto ja que havia de protegir la intimitat dels nens... punt a favor!! li explico qui és el meu fill, li envio foto... el recorda, mira les seves fotos i comprova si en té o no. A part em dóna la direcció del seu blog, segons ell només la dóna als amics personals però no és privat, sino que és public... en aquest blog explica la seva vida a Lagos i hi penja fotos de les seves visites a l'orfenat que fa tot sovint... em poso a plorar quan veig un primer pla d'en S, un nen super carismàtic, amic del meu fill... i de la J, i de la D... i les puc copiar! i llavors em pregunto on és la protecció a la intimitat dels nens de la qual em parlava en el mail... tot i així, gràcies a ell m'assabento de com estan alguns dels nens que el meu fill recorda més.

Estic convençuda que hi haurà moltissima més gent que té fotos del meu fill... gent que visiten l'orfenat, gent que ha adoptat anteriorment a aquest orfenat... però gràcies a la seva ètica aquestes fotos no són a la xarxa... encara que això impliqui qeu tampoc les podré aconseguir mai jo.

.

Un problema???

Primera nit d'urgències a l'hospital.

Em sorprèn l'informe d'assistència que ens dónen a la sortida, entre d'altres posa:

Informe d'assistència urgent.
Anamnesi:
Home de 33 m. d'edat amb els problemes de salut actius rellevants:
2011-(D64.9)-ANEMIA
2011-(Z63.8)-NEN ADOPTAT

¿?¿?¿?¿? osti tu, ara resulta que ser adoptat és un problema de salut actiu.

Suposo que deu ser per protocols i deu voler dir alguna cosa així com que no es tenen dades prèvies, etc... però fa mal d'ulls.

(res greu, febre, hem anat per descartar malaria)
.

6 mesets de res...

Sé que és un tòpic però... EL TEMPS VOLA!! Avui fa 6 mesos que al ficar-me al llit vaig pensar que era el primer de la nostra vida, una vida de 3.

I així va ser... la nostra vida ha canviat moltissim aquests ultims 6 mesos, tenim un fill fantàstic, que fa que les hores passin volant, que els dies tinguin menys hores de les que necessites i que fa que la paraula paciència hagi hagut d'agafar una dimensió molt diferent a la que havia tingut abans.

En aquests 6 mesos hem tingut moments de tot, no tots són bons, les adaptacions són dificils i malgrat no ens podem queixar amb la nostra ja que crec que està essent relativament fàcil, hi ha moments que no ho són per nosaltres, però sobretot no ho són per ell.

L'ansietat pel menjar era una característica del nostre fill... era incapaç de jugar o de fer qualsevol cosa quan es bloquejava perquè volia menjar... avui hi ha dies que ens tirem tota una hora per acabar-nos un plat perquè ja té la capacitat de decidir que hi ha alguna cosa que no li agrada.

El primer dia que ens la va intentar colar per no haver de menjar i poder anar a jugar per nosaltres va ser una festa... tenia tantes ganes d'anar a jugar que quan no el vèiem (o aixo creia) ens va ficar menjar del seu plat, al nostre (i això que eren patates fregides!!!).... qualsevol altre pare s'hauria enfadat, nosaltres ens vam posar a riure, contents de veure que tenia clar que si no menjava ara, menjaria més tard.

Les nits continuen essent complicades... però també milloren... hem passat d'haver de dormir tota la nit amb ell perquè tenia por de que l'endemà no hi fóssim... a que dormi al seu llit tota la nit, malgrat necessita una hora i mitja per adormir-se en companyia nostra. Ja només es desperta dos cops cridant la mama i tan bon punt la veu... s'adorm en dos segons.

Tinc la gran sort de no treballar fins al setembre (bé, treballo un 20% només) i això ens està ajudant molt ... ell ens necessita, ens ho va demostrar una setmana en la que si vaig haver de treballar de tardes... ens castigava cada vespre pel fet d'haver-lo deixat i això que es quedava amb la iaia o la tieta i el cosinet ... em fa por pensar en el setembre i l'escola... per sort, continuaré tenint la gran sort de tenir la opció de treballar poc si ell ho necessita.

6 mesos és poc, molt poc... sembla una vida quan convius 24 hores amb una persona, però no és res... i continuo tenint la por que tenia al principi... són 6 mesos de menjades de tarro... per què fa això? per què no fa això altre? com sabré quan està vinculat? com saber si el què fa és per falta de vinculació o simplement pel seu caràcter? ... però alhora... 6 mesos són molt.

.

Va de flors II

Cada tarda sortim a passeig, ara els camps estan plens de flors 'àngel'...

...en M cada tarda en cull una, i em diu que la portarem al papa....

...però cada tarda cau a la temptació de bufar-la abans d'arribar a casa, per tan, el papa es queda sense flor!

Va de flors

Mai m'han entusiasmat les flors... no m'ha fet mai especial il.lusió que em regaléssin un ram de flors i fins i tot per Sant Jordi sempre li deia a en Manel que no em comprés pas la rosa, que no calia pas que es gastés 6 euros en una flor que s'acabaria pansint... que es gastés els diners amb un llibre.

Però ara tinc un fill i de vegades quan va a passeig amb el seu pare, arriba a casa amb un ramet de flors que ha collit al camp...

Però ara tinc un fill i aquest any el dia de Sant Jordi, em va regalar una rosa que va comprar el papa per mi... em van fer esperar fora de la botiga mentre ells dos la compraven... i va sortir amb un "t'estimo molt" aguantant la rosa amb les dues mans. El somriure li anava d'orella a orella.

Però ara tinc un fill i el dia de la mare, va entrar al super on jo estava fent cua per pagar una caixa de maduixes i em va regalar una petunia que acabaven de comprar a la parada del mercat, provocant l' oooooh de totes les iaies que també compraven...

Però ara tinc un fill i diumenge va collir un ram de gallarets (la meva flor preferida) i me'ls va donar, exigint-me que els haviem de ficar en un pot amb aigua...

Cada vegada que em regala alguna flor, li faig una forta abraçada i es deixa fer... ens acoplem i a mi em recórre un no sé què per tot el cos que aixxxxxxxxxxxxxxx.... i és genial veure la seva cara de content perquè li ha fet un regal a la mama que li ha encantat.

.