Primera trobada

Fa 3 setmanes que som a Lagos! Som a l'equador del viatge. Just el dia 3.11.10 feia 2 anys justos que entregavem la solicitud d'adopció.

Coneixem en M des del dia 3 de novembre. El primer moment va ser extrany, molt diferent a com l'havia imaginat. Feia encara no 24 hores que erem a Lagos i ens havien dit que fins el dia 4 no aniriem a veure'l... però com sempre aqui a Lagos, els plans van canviar i el xofer que ens estava portant als despatxos de la fundació que ens ha tramitat l'adopció, ens va portar a l'orfenat.

Al veure el cartell de l'orfenat, el cor s'accelera... no esperavem ser aqui fins demà!! Entrem amb el cotxe i veiem tots els nens al pati fent escola, entrem al despatx de la directora i ens preguntem què passarà ara... ens presentem amb la directora i ens diu que podem anar a fora, però que ens els mirem de lluny... som dues families.

Ens senyalen qui és... i la presidenta de la fundació, que ens acompanyava... passa davant nostre i comença a donar la mà a tots els nens, un a un... la seguim i fem el mateix, així és com fem el primer contacte amb en M... ell és tímid, enganxa la barbeta al pit i no aconseguim veure-li la cara... està clar que li han dit alguna cosa, ja que és l'unic que no es deixa donar la mà... li faig una caricia al braç i continuo amb el següent nen.

Continuen amb la classe i a ell se l'emporten per canviar-lo... em sap greu això, tan me fa que vagi amb l'uniforme... el que vull és naturalitat i emportant-se'l, ell nota que és el centre d'atencio.

Quan torna vé als nostres braços... està clar que li han dit que ho ha de fer... continua amb la barbeta enganxada al pit... ploro... penso que tindrem moltissima feina.

El deixem que continui a l'escola i que després jugui amb els seus amics... mica a mica ens acostem al seu joc, i al dels altres nens... el veiem riure!! Que fort! Juguem al tobogan, juguem a pilota... juga amb nosaltres!

Li anem deixant aire.. que jugui a estones amb els amics... estarem una setmana venint cada dia, no cal que l'agobiem més del compte.

Quan son les 12 els dónen una coseta per menjar a mig matí... un tros de brioix i llet amb cacau... i a les 13 marxen tots en fila cap al menjador... un menjador a l'aire lliure sota una carpa... els veiem menjar, amb una disciplina brutal, tots amb les mans netes, pregant abans de tocar el menjar i rentant-se les mans quan acaben...

EStem molt contents amb l'orfenat on ha viscut... és el més semblant a una llar que pot tenir un nen sense familia... joguines, menjar i carinyo (repartit entre molts nens, però carinyo al cap i a la fi)

A la tarda tornem... ens el baixen a ell sol... juguem 5 minuts però després decideix que no vol saber res de nosaltres... és dur, però l'entenem, així que decidim deixar-lo pujar a l'habitació a jugar amb els altres nens... ens ho mirem des de la distancia... notem que de tan en tan ens mira... deu pensar: 'encara són aquí aquests pesats?'

Quan acaben de sopar, a les 6... marxem... ells van cap a l'habitció. Demà tornarem.

.

Fent maletes.

M'ha anat genial que els dos dies abans del viatge siguin festius, sino, no hauriem tingut pas temps de fer maletes.

'Crec' que no estic nerviosa... després dels nervis de tota la setmana per la feina, compres i documentació, avui estic relaxada, fent maletes sense presses, posant, pesant, traient i tornant a pesar... segurament ens deixarem alguna cosa, segur, però és igual... excepte la documentació, penso que no hi ha res imprescindible.

Se'm fa extrany pensar que d'aqui a tres o quatre dies coneixerem al que serà el nostre fill, per SEMPRE.

Si no falla res el coneixerem el dia 3 de novembre, dos anys justos després del dia que vam entregar la sol·licitud, no és una coincidència meravellosa?

Bé, marxem! dimarts marxem! marxem dos i tornarem tres!!!

I ja som al sisè graó!

.

Visat, ok! Bitllets, ok!!

Tenim el visat, tenim els bitllets! Ja només falta que passin 8!! dies i estarem dalt d'un avió, carregats de bultos i carregats de nervis amb destí: Lagos.

Estem molt contents... sempre he pensat que l'espera més complicada és la que passa entre l'assignació i el viatge... per sort, nosaltres només n'haurem hagut d'esperar 15... tot un privilegi.

Sabem que el nostre fill està a un dels millors orfenats de la ciutat i que per tan, està ben cuidat... tot i així, les ganes de que arribi el dia 2 són cada cop més besties. Tenim ganes de que la carona tímida es converteixi en una carona alegre i riallera...

Tinc por, tinc por de que li fem por, de que no ens accepti... de que li costi entendre que no li volem cap mal i que tots aquests canvis que viurà en breu són pel seu bé, perquè com tots els nens del món, té dret a una familia i nosaltres serem la seva.

Falten 8 dies... 8 llargs dies que passaran lents emocionalment però ràpids físicament... he de deixar enllestida feina que en condicions normals faria en un mes... i la he de fer, no sé com, però la he de fer...

Uffffff.... és molt fort tot això, va a velocitat de vertígen... és molt curiós que després de tant temps d'esperar ara haguem de córrer, és paradoxal.

.

Un mes mogudet.

8.9.10 Vam rebre una trucada de la ecai, havien sabut que des de Nigèria, el MYSDD ja estava estudiant el nostre expedient i que per tan, tindriem assignació en un mes aproximadament.

5.10.10 Baixón. L'ecai ens informa que el MYSDD està una mica colapsat i que creuen que la nostra assignació encara pot tardar uns 2-3 mesos.

10.10.10 El que havia de ser un cumple 10 es converteix en un cumple normal.... no bufo les espelmes amb la foto del meu fill/a. Si que bufo les espelmes demanant un desig...

11.10.10 A ultima hora de la tarda arriba la proposta d'assignació!! les espelmes del pastís eren màgiques, fan cumplir els desitjos.

11.10.10 Diarrea tota la nit. :)

12.10.10 Tot el dia enganxada al telefon... jo soc partidaria de no dir res a ningú, en Manel diu que ho hem de dir a tothom... guanya ell, ho diem a tothom.

16.10.10 Coneixem al que es convertirà en fill nostre, per sempre. És un nen i té 2 anys i 3 mesos. Ens enamorem d'ell. Acceptem la seva assignació.

Avui i els pròxims dies: preparem maletes, papers, bitllets... marxem (si tot va bé) el dia 2 de novembre. Estarem un mes i mig fora. Estic cagada, nerviosa, emocionada. La meva productivitat a la feina és nula.

.

ASSIGNATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

AHIR VAM ACCEPTAR LA PROPOSTA D'ASSIGNACIÓ DEL NOSTRE FILL.

ÉS UN NEN, TÉ 27 MESOS I ÉS EL NEN MÉS GUAPO DE NIGERIA!!!!!

ESTEM FELIÇOS!!!

Ja som al cinquè esgraó!!

.

Moren 400 nens a Nigèria per enverinament.

Diamants, coltán, petroli... or.... què més necessitem els de l'anomenat primer món per carregar-nos l'anomenat tercer món?

El plom i el mercuri han matat a més de 400 nens al nord de Nigèria, la majoria menors de 5 anys, segons fonts de 'medicos sin fronteras', tot i que es sospita que poden ser més ja que molts d'ells no acuden als serveis mèdics pensant que és malaria.

Segons els estudis realitzats, l'aigua per beure no compleix amb lo establert per la OMS, a més de que els estanys, almenys un riu i la terra estan contaminats per plom i la concentració de mercuri (un metall usat per l'extracció de l'or) a l'ambient és 100 vegades més alt del què estableix l'organisme de salut.

L'extracció d'or de les mines, entre d'altres minerals, és la causa principal d'aquesta contaminació, ja queen molts casos els miners s'emporten el material a casa per fer-ne una selecció.

L'enverinament per plom, malgrat que pot ser tractat, provoca danys irreparables en el sistema neurològic dels nens. Causa reducció de la capacitat intelectual, trnastorns de conducta i pèrdua de control dels muscles .

La ONU alerta també que aquesta contaminació és una amenaça pels nens que encara no han nascut, ja que passa directament a través de la placenta.

El problema està lluny d'acabar-se "s'ha de netejar la zona per evitar que l'aigua i el terra es segueixin contaminant. A més la situació es seguirà produint ja que la població desconei el risc d'extreure i processar de manera indeguda les roques amb plom"

Nollywood

Nollywood es la industria nigeriana del vídeo domèstic. Sense cap ajuda oficial ni extrangera, ha superat tan les produccions americanes de Hollywood com les de Bollywood, la indústria cinematogràfica de la Índia. Amb una producció anual de més de 1200 llargmetratges en vídeo, Nigèria s'ha convertit en el primer productor mundial de pel.licules.

Segons el diario Nigerià, The guardian, aquest fenòmen ha surgit a causa de la inseguretat i la debilitat de la moneda local, la naira, davant del dòlar, que impossibilita una producció per grans sales de cinema. A Nollywood coexisteixen pel.licules de tots els gèneres realitzats amb uns minusculs pressupostos.

Els protagonistes acostumen a ser objecte de persecussions extraordinaries, victimes d'inverosímils encantaments o gigantesques catàstrofes, amb un tema recurrent: l'esterilitat de la dona. A les pel.licules filmades al nord, haussa i musulmà, és un imán qui serveix de guia espiritual. Al sud cristià, sovint es tracta d'un pastor que dóna consol o expulsa els dimonis i s'hi enfronta, ell o la protagonista.

La popularitat d'aquestes pel.licules no para de créixer als paisos de l'àfrica subsahariana. Un dels motius és el baix preu de les pel.licules i dels reproductors. Les televisions locals també s'han implicat fent que Nollywood es faci popular.

El public s'identifica molt amb les llengües, intrigues i dilemes diaris dels protagonistes de les pel.licules, aquest fet ha suposat també un àuge a la industria d'aquest cine.

Avui en dia, d'una pel.licula poc interessant de Nollywood se'n venen una mitjana de 20.000 copies.

Alguns títols que buscaré per veure:

-Living in Bondage (Viure en l'esclavitud), de Kenneth
-Igodo, Land of the Living Dead (Igodo, terra de fantasmes), de los directores Don Pedro Obaseki y Andy Amenechi.
-Ninety degrees (Noranta graus) de Mark Kubare.

i segur que en trobaré més.

Gràcies Jordi per parlar-me de Nollywood.;)

.