Brot de cólera a Nigèria

Font: Europapress.

El brote de cólera en Nigeria ha terminado ya con la vida de al menos 352 personas, mientras que el de sarampión ha acabado con 83 durante los ocho primeros meses de este año, según los diarios locales que señalan que hay al menos 6.437 infectados por cólera y 5.037 de sarampión.

Según el Ministerio de Sanidad del país, aunque la mayor parte de casos de cólera se ha dado en las zonas noroeste y noreste, la prueba epidemiológica indica que todo el país está en riesgo, mientras que la epidemia de sarampión ya se extiende por todo el país.

De acuerdo con el Ministerio de Sanidad, los resultados de laboratorio realizados hasta el omento han sido corroborados por investigaciones independientes de la organización humanitaria Médicos Sin Fronteras (MSF), informa el nigeriano 'The Guardian'. Entre los planes para contener la epidemia de cólera, el Ministerio ha prometido distribuir y preposicionar medicamentos de emergencia y materiales para así poder dar una respuesta rápida.

Según el presidente de Iniciativa por Agua Segura de la Comunidad Africana, Ale, indicó que el Gobierno debe promulgar una ley que regule el uso de agua como parte de las medidas para tratar el problema.

Mientras, la responsable estatal de Sanidad, Charity Shekari, aseguró que los trabajadores sanitarios ya han sido desplazados a las zonas afectadas para contener la situación, y subrayó que los equipos técnicos compuestos por miembros locales y de diferentes agencias de Naciones Unidas ya han sido puestos en alerta para que evalúen e informen de posibles casos de epidemias, recoge 'Nigerian Tribune'.

.

.

Al precipici!!!!

Just avui fa 6 mesos que el nostre expedient quedava registrat al MYSDD. Aquell dia em vaig proposar moltes coses, una d'elles i la més important va ser que volia arribar a avui relaxada, amb energia i amb la mateixa il·lusió que aquell dia. Les dates aproximades d'assignació són de 6-9 mesos des que l'expedient es registra al MYSDD (evidentment parlem de nens i no de sabates, així que no es pot parlar mai amb exactitud més enllà del què diuen les estadistiques de les anteriors adopcions).


Y ho he aconseguit, estic relaxada, amb energia i amb il·lusió.

Cada dia 25, de cada mes, hem sortit a celebrar aquesta data, la 25... sigui dinant junts algun menú o sopant por ahí si queia en cap de setmana... hem anat descomptant mesos amb il·lusió, sempre posant-nos com a meta el dia d'avui i no el dia de l'assignació... i m'ha passat una cosa curiosa... avui no sento res especial!!!! m'estaré tornant insensible? cada mes estava eufòrica, avui no... avui em sento com en un precipici, mirant el paisatge que m'ofereix però sense saber què fer un cop arribat a ell... em tiro? torno enrere? em quedo aqui?

Pot passar una setmana o poden passar 6 mesos més fins que ens assignin... vull i puc portar-ho igual de bé que fins ara , però també sé que el meu coco va per lliure i que sap perfectament que ja hem descomptat 6 d'aquells 6-9 que ens il·lusionaven. I com més s'acosta... més por tinc.


.

Enfilats al bus.

Per moltes ganes que li tinguis a un viatge, per molt bé que ho estiguis passant, sempre hi ha un dia en el que dins del viatge, tens un altre viatge, pesat... aquell llaaaarg dia que et tires dins l'avió fins arribar a destí, o aquelles eternes hores que passes dins d'un bus per arribar al racó del que t'has encapritxat... petits viatges que són necessaris perquè el viatge general sigui complet, que mentre els vius se't fan inacabables però que després passen a formar part de la màgia del viatge, sense ells el viatge no seria igual...

I així estem ara, enfilats al bus, el bus de l'espera... el de l'espera llarga i eterna que a estones passa ràpid i d'altres desespera...

Així que intentem prendrens el viatge amb calma, al cap i a la fi viatjar és un plaer. No volem desesperar pensant només en arribar al destí perquè arribariem estressats. Per això, hem de fer del viatge, per llarg que pugui ser, part de la nostra experiència de viatjar.

.

Piel color miel

Me'l vaig comprar ahir a la tarda, per tenir lectura per l'estiu... ja l'he acabat!! Les 296 pàgines em van durar dues hores!

Fa reflexionar, fa riure, fa posar trist... és molt recomenable. Està escrit en forma de còmic, però és per adults.

L'adopció vista des del punt de vista del nen, ja adult, de com l'afecta la ferida de l'abandó al llarg de la seva vida... és molt curiós llegir d'un adult adoptat moltes de les coses que has llegit en llibres d'adopció escrits per psicòlegs.

Sinopsis: JUNG, famoso dibujante de cómics, relata en esta conmovedora autobiografía qué supuso para él quedar huérfano a los 5 años en Corea y ser posteriormente adoptado por una familia belga. Recuerdos a veces tristes, a veces hilarantes de una infancia y adolescencia problemáticas que nos enseñan mucho de este artista... y de todos los niños adoptados en general.

.

Madres e hijas, la pel·licula

La sinopsis de la pel·licula és la següent:

Drama centrado en tres mujeres: una mujer de unos cincuenta años (Annette
Bening), la hija (Naomi Watts) que dio en adopción 35 años atrás, y una mujer
afroamericana (Kerry Washington) que quiere adoptar un niño. Mother and Child es
la historia de tres mujeres y sus principales relaciones amorosas: con sus
hombres, con sus hijas y con sus propias madres. Ante la insistencia de su
madre, Karen abandonó a la niña que tuvo con 14 años. Ahora, 36 años después,
mientras sigue lamentando la pérdida de su hija, encuentra a un hombre que está
dispuesto a darle una familia y aportar un poco de alegría a su vida. Elizabeth
es aquella niña, que ahora lucha con sus propios problemas de familia,
sexualidad y poder. Ella también tiene la capacidad de amar, pero será necesario
que se quede embarazada para que aprenda a adorar a otra persona. Lucy cree
estar preparada para ser madre. Su propia madre será fundamental mientras Lucy
aprende a cuidar a la hija que siempre ha querido tener. Mother and Child trata
de las elecciones que hacemos, las oportunidades que perdemos y el poder del
lazo irrompible entre madre e hijo.

Vaig sortir tocada de la peli... em va costar dormir i vaig estar donant voltes al tema....

Penso que toca molt bé varis temes... el d'una mare biològica (sovint la gran oblidada), el de l'abandó (la ferida primària) i el d'uns futurs pares adoptius.

Molt molt recomenable... només l'hi vaig trobar un petit fallo al principi que amb el pas de la pel·licula va quedar en un "no res".

No deixa indiferent, gens. Estic convençuda que el director, o està vinculat amb l'adopció o s'ha documentat molt molt molt bé.

.

Desig nº 101

Els meus tiets, Pep i Fina, ens van regalar el desig 101!!

Molt emocionant!!!!!

Moltes gràcies tiets!

Desig nº 100!!! La millor familia del món.

El desig 99 era especial, el 100 també!! Ens el van regalar els meus cosins la Mireia, l'Albert i la seva filla, la petita Ona que naixerà al setembre.

El desig és un conte, publicat en un àlbum hoffman. Preciós... quina plorera em va entrar...

Poso les fotos de l'àlbum tot i que per privacitat he tatxat les cares de les fotos de la meva familia.

Clicant sobre la imatge podreu llegir el conte.


































.