Aloko

Aloko fregit amb salsa de tonyina i tomàquet + pollastre amb salsa de cacauet, són els dos plats típics de costa d'ivori que ens van cuinar ahir la Florence i en Ferran. Boníssim!

Va ser una vetllada africana, genial... igual que el dia de la calçotada, ens ha unit costa d'ivori i l'adopció i el bon rotllo que noto quan estem junts és fantàstic, em dóna la sensació que fa molt i molt temps que ens coneixem, i estic segura que tots junts celebrarem moltes moltes coses... ahir ja vam brindar per algunes, però les importants estàn per arribar!

Estic molt contenta d'haver coincidit amb tota aquesta gent (no no, no estic en plan nyonyo no! és la veritat) Florence, Ferran, Quim, David, Dolors, Joan, Judit, Nil, Laura i Carles + nosaltres dos, crec que fem un bon equip, tots diferents, però molt ben avinguts.

P.D. Quan una persona ivoriana o algú que ha viscut a ivori us ofereixi "suc" de bitxo per acompanyar la carn.... digueu NO! a no ser que tingueu ganes de tenir la llengua anestesiada durant mitja hora, jajajajajaja vaya tela!

.

Àfrica al cor...

Ja fa temps que porto àfrica al cor... ara també la porto al coll. Aquest és el penjoll que em va regalar en Manel, és maco oi??


Part dels beneficis de la compra de la joia van per Intermon Oxfam, per tan, es considera una joia solidaria.
.

Les mentides de l'aranya.

Últimament, trobo un munt de coses de Costa d'Ivori, i totes per casualitat, l'altre dia els contes a barnafrika i avui un conte per internet, mentre buscava un proverbi africà per posar en una tarjeta de casament per uns amics que es casen diumenge.

Així que això unit a l'ansietat que tinc perquè arribi el ditxós CI, fa que el bloc aquests dies estigui més actiu que mai, ja em passarà, però en aquests moments "necessito" anar fent entrades, es la meva via d'escape (ja veus quina via més tonta), però la meva via al cap i a la fi... es la meva manera de "fer alguna cosa" quan ja no puc fer res més que esperar.

Aquest és el conte, "les mentides de l'aranya"

Fa molt de temps, el rei tenia una filla que es deia Hama i per provar el nivell d'intel.ligència i civilització de la seva societat, i també per trobar-li un marit que fós prou intel.ligent i noble, va fer saber al poble que donaria la mà de la seva filla a aquell que endevinés el seu nom.

L'aranya de posició humil, va enginyar-se una estratagema per poder accedir al a cort del rei. Va anar a la selva i va buscar plomes d'ocell, branques i fulles i es va construir unes ales per poder volar.

Volant, va entrar a palau i es va posar en una branca de l'arbre de les paraules que es troba al bell mig del pati de palau. L'esposa del rei, que en aquell moment passejava pel pati, va veure aquell ocell tan estrany i va cridar la seva filla:

-Hama, Hama!, corre surt! Mira quin ocell més estrany que hi ha en aquesta branca de l'arbre de les paraules!

-On! on és? - va preguntar la filla mentre sortia de la seva cambra.

En sentir això, l'aranya va aixecar el vol. Ja sabia què volia. Ara podria casar-se amb la filla del rei i entrar a formar part de la reialesa.

Arribant al poble, l'aranya va agafar el seu tam-tam, va reunir uns quants joves i tocant amb força i bon ritme varen anar en comitiva fins al palau reial cantant tan fort com podia el nom de la filla del rei.

Com que el rei havia donat la seva paraula, va haver de consentir el casament de la seva filla amb l'aranya i es varen celebrar les noces.

La festa va durar una setmana i els balls i les cançons no varen parar en tot el temps.

Un cop casats, l'aranya i la seva esposa varen anar a viure a la seva casa conjugal, i al cap de nou mesos varen tenir el primer fill.

El temps va anar passant i el fill anava creixent. Un capvespre l'aranya estava assegut al portal de casa i el seu fill jugava amb unes pedretes prop del seu pare.

De sobte, l'aranya va començar a cantar una cançó que revelava el secret de la seva trampa per descobrir el nom de la seva esposa, i el fill, que ho havia sentit, va anar a explicar-ho a la seva mare. La filla del rei es va enfadar molt.

-Així que vas utilitzar una trampa per saber el meu nom! - va dir-li la seva esposa - no ens mereixes ni a mi ni al meu fill. Agafo tot seguit les meves coses i me'n torno a casa del meu pare!

Dit això, la dona va anar a la cambra a recollir les seves coses. Un cop les va tenir preparades; aleshores, va deixar el farcell a terra i va anar a la cambra del seu fill, l'arany va entrar a la cambra de la seva dona i d'amagat va ficar-li uns quants ous dins del farcell. Quan ho va tenir tot preparat va agafar el seu fill de la mà i els dos farcells i sense esperar més va anar a casa del seu pare.

L'aranya els va acompanyar i quan va arribar davant del rei, abans que la dona pogués dir res, l'aranya va dir:

-Pare i rei meu, la teva filla em desobeeix! Jo crio pollastres i ella em roba els ous i els trenca, i jo em quedo sense pollets per poder honrar els avantpassats.

-Això no és cert! - va replicar Hama enfadada.


-No soc pas jo qui diu mentides - va dir l'aranya amb un somriure irònic - sino digues-li que t'ensenyi el farcell.

El rei, en veure els ous trencats dins el farcell de la filla, es va enfadar molt amb ella i li va dir:

-Filla t'has comportat malament, no tens motiu per deixar el teu marit, així que, agafa les teves coses i torna amb ell cap a casa. Al cap de pocs dies l'aranya va tornar a cantar la cançó en un moment en què tant Hama com el seu fill la podien sentir.

Hama, enfadada, sense dir paraula al seu marit, va preparar el farcell amb les seves coses; però metnre preparava el del seu ifll, l'aranya va anar corrents al camp i va collir nyams, i d'amagat els va ficar dins el farcell de la seva dona.

Quan hama i el seu fill varen marxar cap a casa del seu pare, l'aranya també els va acompanyar i igual que l'altra vegada, abans que Hama pogués dir res al seu pare, l'aranya va parlar:

-Pare i rei meu, la teva filla Hama sempre es queixa que no li dono prou menjar i, tot i que és abundant i variat el que disposa per cuinar, ella, insatisfeta, cull els nyams abans de madurar. Jo li he dit que això no està bé, però ella, en comptes de reconèixer-ho i obeir-me, s'ha enfadat i aquí ens tens.

Llavors l'aranya va agafar el farcell de la seva esposa i en va treure els nyams verds que hi havia ficat, i els va mostrar al rei.

El rei, un cop més, va reprovar la seva filla i li va dir:

-Hama, t'has comportat malament, no tens motiu per deixar el teu marit, així que agafa de nou les teves coses i torna amb ell cap a casa. Al cap de pocs dies, l'aranya ja tornava a cantar la seva trampa davant de Hama i el seu fill, i una vegada més, Hama va fer els farcells per marxar de casa.

Com les altres vegades, quan van ser davant del rei, l'aranya va parlar abans que Hama pogués dir res:

-He donat a la teva filla molts atuells de cuina i ella els ha anat trencant tots per manca de cura. Avui s'ha queixat que ja no li quedaven cassoles i jo li he dit que havia de parar compte de no trencar-les, i ella s'ha enfadat tant que ha agafat tots els meus objectes de valor i aquí ens tens. Si no em creus digues a la teva filla que et mostri el seu farcell.

-Això és tot mentida! - va dir Hama abans que el seu pare digués res - l'aranya el meu marit, és un veritable mentider. Ell és qui cada vegada ha anat ficant dins el farcell primer els ous i després els nyams verds, per tal de fer-me quedar com una metnidera al teu davant, però aquesta vegada, abans de sortir de la cambra he mirat dins el farcell i n'he tret tots els objectes de valor que ell hi havia ficat per enganyar-te.

L'aranya en sentir això, es va escapar corrents per tal de no fer el ridícul en descobrir-se les seves mentides. El rei, en veure-ho, va accedir que Hama i el seu fill es quedéssin amb ell.

L'aranya no sabia que mai res es pot fonamentar sobre una mentida, perquè tard o d'hora surt a la llum i tot s'ensorra.



.

Dos contes d'ivori.

Diumenge a Barnafrika, vam comprar un parell de contes infantils, pel nostre fill/a, perquè els protagonistes són de Costa d'Ivori.

El primer es diu, "els colors de les cultures", els protagonistes són 4 nens, la Laia, catalana, en Bamba de Costa d'ivori, l'evelyn de Perú i la Guon Jan de xina. Està recomenat per nens a partir de 2 anys. (no sé perquè el color em queda malament quan pujo la foto al bloc)

El món és ple de colors: el cel és blau, els arbres són verds,
el desert és groc, les muntanyes són marrons, la neu és
blanca... Les persones també són de colors diferents: tenen
la pell blanca o negra, o del color de la xocolata amb llet. Els
cabells poden ser marrons o taronges o negres o grocs. I els
ulls? Hi ha ulls de mil colors: verds, negres, marrons, blaus...
El món no és ni blanc ni negre, ni rosa ni blau. Al món hi ha
mil colors i milions de matisos! Quins són els vostres colors
preferits? De quins colors són les coses que us envolten? La
Laia, en Bamba, l’Evelyn i la Guo Jan ens expliquen quins són
els colors de les seves coses preferides. Els voleu conèixer?

L'altre conte que vam comprar és per nens més grans, a partir de 6 anys, "el viatge d'en Konan" narra la història de com hi va haver gent que van haver de fugir de casa seva quan hi va haver la guerra... perquè no sigui tan dur pels infants, la història passa a una família d'elefants.

Conte on es narren les peripècies d'en Konan un elefant de la Costa d'Ivori a qui la guerra obliga a marxar de casa.

El viatge d'en Konan és conte que s'acompanya amb guia didàctica i proposta d'activitats per als infants.

Continguts: guerra, desplaçament forçat, cultura de pau, drets humans.

Els dos contes es poden comprar a la fundació akwaba.

Jocs de guerra

"Jocs de guerra, cosa d'infants" és un llibre fet a partir de dibuixos i testimonis dels menors soldats de la casa d'acollida que té la fundació akwaba a Costa d'Ivori.

Estava al costat de contes infantils pel què en un primer moment vaig pensar que era un llibre infantil, tot i que el títol em va impactar i em va semblar poc adequat per nens i efectivament no ho és. El vaig comprar el diumenge i me l'he fulminat ja... és curtet però intens.

Històries que van ocórrer durant la crisis (la guerra que va haver-hi a costa d'ivori des del 2002 fins al 2007), acompanyat de dibuixos que els nens feien quan els proposaven un tema, per exemple: el rol de la dona durant la crisi o què vas veure durant la crisi.

Nens soldat, nens assassins, nenes violades, assesinats, saquejos, fills no desitjas... buff.

És un llibre dur, molt dur, el més dur que he llegit mai, inclús bastant més que las fronteras se cruzan de noche. No estic segura si les històries són reals 100%, però les autores l'han escrit basant-se en el què els han explicat els nens i nenes de Bouaké (Costa d'ivori).

Si algú el vol llegir, abans autoanalitzeu-vos per saber fins on arriba la vostra sensibilitat, perquè en vaig llegir un parell de paràgrafs a en Manel i em va demanar siusplau que no n'hi llegís més.

.

Desig nº 47

Ahir vaig obrir la bústia i era plena!! 10 sobres!! però només un que valia la pena, el del desig 47.. la resta, propaganda electoral!

L'envien la Bet i en Marc des de Girona.

Moltes gràcies parelleta, tan el desig com la tela ens han agradat molt.
.

Àfrica celebra el seu dia

El dia 25 de maig es celebra el Dia d'Àfrica, a nivell institucional recorda la data en la que els líders africans reunits al 1963 a Addis Abeba van acordar la creació de la organització per la unitat africana, avui dita Unió Africana. En un comunicat fet públic per la pròpia organització es demana que es dediqui la jornada a la prosperitat i a la pau.

El Dia d'Àfrica es celebra sota el signe de la pau i la seguretat a Àfrica, i es fa públic el lema d'aquest any per la jornada: "tots units per una àfrica pròspera i en pau"

Si voleu llegir més, podeu fer-ho aquí.

A Barcelona, es va celebrar el II afrofestival Barnàfrika, al qual vam anar amb la meva germana i uns amics seus i allà havíem quedat amb la Laura i en Carles.

Vam escoltar contes africans, vam veure uns tallers de dansa i uns tallers de dum-dum, vam escoltar músiques africanes i vam menjar sabrosuras africanes... el millor de tot? doncs que malgrat el festival és petitet, hi havia bastanta representació de Costa d'ivori i això ens va sorprendre bastant, ja que generalment ens costa molt trobar-ne informació, però de les 6-7 casetes de menjars africans, dues eren d'associacions d'ivori,... de 10 o 12 stands d'informació, un era d'una fundació que treballa a Bouké (Costa d'ivori), els quals editen uns contes infantils on els protagonistes són de costa d'ivori que per suposat vam comprar.

L'anècdota del dia: era l'hora de dinar i estavem davant de la caseta on servien menjar ivorià per poder dinar una mica, quan se'ns acosta un noi i ens demana: "qui de les dues és la Laura?"... la Laura i jo, ens vam mirar i vam respondre a l'unisson... "totes dues"... i ell afegeix: "la del blog un viatge diferent?"... muertiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiita me quedé! Eren en Jordi i l'Elisabeth, amb els quals havia intercanviat uns quants e-mails dies abans (cap de la intenció d'anar a barnafrika), però ells van intuir que erem nosaltres i em va fer pensar un cop més en "la màgia dels blogs"(sense contar lo famosa que em vaig sentir per moments, jajajajajjajajjaa ), vam dinar junts i vam passar una estona agradable, com no... parlant d'ivori i de l'adopció.

En definitiva, un dia xulo, d'aquells que al vespre te'n vas a dormir amb un somriure als llavis.

P.d. El pare de la criatura va agafar la càmera, però es va deixar la bateria a casa... per matar-lo! jeje... per tan, les fotos hauràn d'esperar a l'any que vé.


.