31.7.10

Piel color miel

Me'l vaig comprar ahir a la tarda, per tenir lectura per l'estiu... ja l'he acabat!! Les 296 pàgines em van durar dues hores!

Fa reflexionar, fa riure, fa posar trist... és molt recomenable. Està escrit en forma de còmic, però és per adults.

L'adopció vista des del punt de vista del nen, ja adult, de com l'afecta la ferida de l'abandó al llarg de la seva vida... és molt curiós llegir d'un adult adoptat moltes de les coses que has llegit en llibres d'adopció escrits per psicòlegs.

Sinopsis: JUNG, famoso dibujante de cómics, relata en esta conmovedora autobiografía qué supuso para él quedar huérfano a los 5 años en Corea y ser posteriormente adoptado por una familia belga. Recuerdos a veces tristes, a veces hilarantes de una infancia y adolescencia problemáticas que nos enseñan mucho de este artista... y de todos los niños adoptados en general.


.

6.7.10

Madres e hijas, la pel·licula

La sinopsis de la pel·licula és la següent:


Drama centrado en tres mujeres: una mujer de unos cincuenta años (Annette
Bening), la hija (Naomi Watts) que dio en adopción 35 años atrás, y una mujer
afroamericana (Kerry Washington) que quiere adoptar un niño. Mother and Child es
la historia de tres mujeres y sus principales relaciones amorosas: con sus
hombres, con sus hijas y con sus propias madres. Ante la insistencia de su
madre, Karen abandonó a la niña que tuvo con 14 años. Ahora, 36 años después,
mientras sigue lamentando la pérdida de su hija, encuentra a un hombre que está
dispuesto a darle una familia y aportar un poco de alegría a su vida. Elizabeth
es aquella niña, que ahora lucha con sus propios problemas de familia,
sexualidad y poder. Ella también tiene la capacidad de amar, pero será necesario
que se quede embarazada para que aprenda a adorar a otra persona. Lucy cree
estar preparada para ser madre. Su propia madre será fundamental mientras Lucy
aprende a cuidar a la hija que siempre ha querido tener. Mother and Child trata
de las elecciones que hacemos, las oportunidades que perdemos y el poder del
lazo irrompible entre madre e hijo.

Vaig sortir tocada de la peli... em va costar dormir i vaig estar donant voltes al tema....

Penso que toca molt bé varis temes... el d'una mare biològica (sovint la gran oblidada), el de l'abandó (la ferida primària) i el d'uns futurs pares adoptius.

Molt molt recomenable... només l'hi vaig trobar un petit fallo al principi que amb el pas de la pel·licula va quedar en un "no res".

No deixa indiferent, gens. Estic convençuda que el director, o està vinculat amb l'adopció o s'ha documentat molt molt molt bé.

.

Desig nº 101


Els meus tiets, Pep i Fina, ens van regalar el desig 101!!


Molt emocionant!!!!!


Moltes gràcies tiets!

25.6.10

Desig nº 100!!! La millor familia del món.

El desig 99 era especial, el 100 també!! Ens el van regalar els meus cosins la Mireia, l'Albert i la seva filla, la petita Ona que naixerà al setembre.

El desig és un conte, publicat en un àlbum hoffman. Preciós... quina plorera em va entrar...

Poso les fotos de l'àlbum tot i que per privacitat he tatxat les cares de les fotos de la meva familia.

Clicant sobre la imatge podreu llegir el conte.


































.

24.6.10

Desig nº 99




La tieta del nostre fill/a, la meva germana, ens ha regalat el desig i el retall de tela 99... és un desig dels que no podia faltar a la manta, però que es feia esperar... i ha arribat!!




I quin desig!!!! En comptes d'una targeteta ens ha fet un mòbil per penjar a la seva habitació. Xulo xulo xulissim!!!!!!!!!




Gràcies Ester!
.

13.6.10

Shell a Nigèria.


La fuita de BP al golf de Mèxic té un gran ressò mundial per la catàstrofe mediambiental que provoca i els milers de famílies que afecta. Però hi ha altres parts del món oblidades que pateixen des de fa anys desastres similars. Un dels casos més flagrants: Nigèria. A l'àrea del delta del riu Níger, on hi ha els principals pous petrolers, són molt habituals els vessaments. Segons xifres del govern, n'hi ha hagut més de 7.000 entre el 1970 i el 2000. Els ecologistes asseguren que la xifra és molt superior i denuncien la impunitat amb la qual hi treballen les multinacionals estrangeres.


A Nigèria el petroli és el primer generador de riquesa, però també de tragèdia. Més de 50 anys de vessaments de petroli al mar estan provocant una catàstrofe ecològica i han deixat sense subsistències més de 20 milions de persones.


A l'àrea del delta del Níger hi ha vessament cada any. Això perjudica els pescadors, que es lamenten que al riu ja no hi ha peixos. La població pesquera d'Ogoni en culpa la petrolera Shell i el govern del país. Asseguren que Shell no ha revisat l'oleoducte que recorre la zona des de fa temps i que s'ha rebentat. Els ecologistes denuncien que el govern del país no vol veure's implicat directament o políticament amb el que fan les companyies petroleres perquè el seu negoci és el que alimenta gran part de la població.


La companyia es defensa perquè en part els vessaments són originats per factors externs a les empreses. Primer, els lladres de petroli, que foraden el conducte per robar combustible. I segon, els sabotatges a les instal·lacions petroleres. És una manera de lluitar contra el govern i els seus aliats occidentals, que es queden amb el benefici que genera el petroli.


Nigèria és el primer productor de petroli de l'Àfrica. Tot i així, la immensa majoria de la població viu en la pobresa.


És trist, molt trist, que passin coses així, jo em sento impotent, indefensa i sobretot em fa fàstig pertànyer a l'espècie humana "blanca i rica"... com sempre quan alguna cosa passa al primer món se'n fa ressò a tot arreu, però quan passa a un païs negre i pobre... que els donguin pel cul! en quina merda de món vivim?


.

10.6.10

La meva negrita... vigilant el món.

El MÓN té vigilant, és la Fiti, la meva negrita... és l'encarregada d'inspeccionar qualsevol cosa nova que fiquem a la que serà l'habitació del nostre fill/a.

El món, aquest món va ser un regal de l'Eva i en Pep, amb qui vam compartir una vetllada molt agradable el dissabte passat a casa seva. Segur que repetirem! Hem de celebrar moltes coses.




He llegit en algun llibre que les agendes d'amistats es renoven quan es decideix adoptar, que entra gent nova però que també en marxa... estic molt contenta de poder dir, que de moment (excepte en un cas molt concret) només l'estem ampliant... i molt!

.