A en Jakob Jakob li agrada molt la pluja i saltar damunt els bassals, també li agrada el menjar picant de l'Àfrica, el lloc en el qual va néixer. A en Jakob Jakob no li agrada dir adéu. Però ho va haver de dir a la Molu i a en Daniel el dia que la seva mare adoptiva va anar a recollir-lo... Tampoc no li agrada la nit, però cada cop que es desperta enmig de la foscor, la mare s'està amb ell fins que es torna a adormir...
Demostració de dances de percussió africana per Nalle Club de Costa d'Ivori.
En Mamadou i la Kumbà esperen un fill, és el primer i estan molt contents. Els
dos però hauran de passar moltes peripècies per tal de complir les seves
promeses. Aconseguir una pell de LLARINTÉ (lleó) i una cua de TIRÉ (girafa).
Aquest és el conte que vam comprar diumenge a Barnàfrika, és un conte tradicional Mandinga (grup ètnic d'africa occidental).
M'agrada Barnàfrika, és un afrofestival petit, senzill però on sempre trobem algun tresor ... aquest any hi havia un stand d'una associació de nigerians, en concret, de Lagos... evidentment és on vam dinar.
S'hi ha d'anar a la tarda, que és quan s'anima el festival... lluita africana, música, dances... i sobretot molta molta diversitat.
A part de tot això, cada any hi he conegut algú del mon blogger... Monika, Marta... un plaer!
És el llibre que em vaig autoregalar per Sant Jordi. M'agrada el seu autor, em va atreure molt el títol i sobretot em va cridar l'atenció el què va dir en Matthew Tree (l'autor) en una entrevista que deia més o menys així "el què més em va agradar d'acabar el llibre és que vaig poder sortir del fastigós món del racisme"
Em fa molta molta por el racisme, potser estic obsessionada, no sé... però em fa por. Per això em vaig comprar el llibre per veure si en podia treure alguna cosa positiva, i sí, n'he tret coses... el què més greu em sap és que qui hauria de llegir aquest llibre, no ho farà.
"racista" és a la vegada un dels afronts més comuns i una de les acusacions refutades amb més vehemència. ARa bé, què vol dir, de debò, ser racista?
Aquest llibre aclareix d'on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves victimes. Distingeix entre el racisme envers els col.lectius humans considerats inferiors ("negres, etcètera) i el racisme envers els col.lectius considerats inteligents alhora que aliens i malèfics ("jueus, etcètera") S'hi descriuen alguns exemles, sovint poc coneguts, de què passa quan les idees racistes es posen en pràctica, concretament a Anglaterra, els EEUU, Europa de mitjans delsegle XX... i a Catalunya.
Aquest llibre també ofereix una explicació històrica de l'aparent "superioritat" del poble europeu (la font principal de tantes actituds raciste). En fi: es tracta d'un llibre contundent, xocant, revelador, ben documentat i gens demagògic, que va al fons d'un fenomen que ens a fecta a tots. Encara.
.
El planteamiento de este libro - del que se han llevado a cabo 13 ediciones
(en inglés) - puede calificarse de sorprendente, ya que no se limita a
exponer la dinámica que se presenta en el momento de la adopción, sino que va más allá y habla de los períodos prenatales y perinatales, y de los intercambios que han tenido lugar durante los mismos, dando especial importancia a la relación madrehijo y a la pérdida que representa la separación entre ambos. Por ello, aborda la adopción desde un punto de vista diferente al que estamos
acostumbrados, ya que todas estas circunstancias que hemos mencionado son muy importantes para el desarrollo del bebé y para la cualidad de su integración en
la nueva familia.
La autora es madre de una hija biológica y otra adoptada. Esta circunstancia influyó de manera decisiva en su manera de considerar la adopcion. Al adoptar a su segunda hija pensó que su crianza transcurriría de manera bastante similar a la de su hija biológica, pero la dinamica de la relación que se estableció fue muy diferente, sobre todo debido a la ansiedad de la niña respecto al miedo a ser abandonada de nuevo, con todas las consecuencias que de ello se derivan. Esta fue la razón principal que le movió a escribir este libro.
