L'ètnia dels Guro, està formada per una població de 200.000 habitants, es van instal.lar a l'oest dee Baulé a la vora del riu Bandama de Costa d'ivori, una regió heterogènia on coincideixen àrees de sabana arbolada amb altres densament boscoses. Són perteneixents al grup Mande i parlen un dialecte proper al dels Dan, els Wa, els Myamu, els Gban i els Yauré. Entre el 1906 i el 1912 van ser colonitzats violentment pels francesos, amb els quals van enfrentar-se fortament.
Als pobles tradicionals, els Guro cultiven arros, nñame, cafè destinat al comerç, cotó i cacao depenent de l'any. Els homes llauren i les dones, on la seva funció al mercat és important, s'ocupen de la sembra.
Al nord les cabanyes són rodones i tenen el sostre de canya, mentres que al sud, són rectangulars i el sostre és de palma. La comunitat està composta per varis llinatges, essent el jefe el del llinatge més antic, ajudat per un consell format per membres del llinatge principal.
La terra pertany al "senyor de la terra", anomenat
Trezan, qui la distribueix i ofereix els sacrificis. Els adivins o
Monezodan acostumen a rebre consultes per establir les dates rituals, predint el futur amb ajuda de bastonets o d'un os col.locat per un ratolí que es guarda en una caixa de fusta o fang.
La vida quotidiana dels Guro s'organitza en torn a les associacions secretes i les creences en els esperits protectors, anomenats
Zuzu a qui erigeixen altars amb figures. Tenen un sentit artístic molt pronunciat i dónen una importància especial al pentinat, per tan, els perruquers són considerats artistes.
Segons la llegenda, un caçador, va capturar un dia al Yu, o conjunt de mascares rituals i medecines que va permetre al seu grup comunicar amb el món del bosc.
La màscara
Gu representa l'ideal femení, el
Gye i el
Dye són l'antílop i el porc-espí, el
zamble és a la vegada antílop i pantera, (aquestes màscares estan en mans de persones que tenen un càrrec religiós, màgic o polític i només surten en les grans ocasions, com al funeral d'algú important o la entronització d'un jefe). Les figures tallades són escasses, però els Guro són famosos pels suports de polea dels instruments per teixir. Aquestes poleas també es troben entre els seus veïns els Dan, els Baulé,
els Senufo i els Yauré.
Font:
Arte etnico-africano. .
