Contes sobre l'adopció.

Aquesta entrada és per demanar ajuda:

Necessito trobar algun conte per regalar a en Roc, ara té gairebé dos anys i mig, per tan, si no hi ha cap contratemps quan arribi el seu cosinet, en tindrà prop de quatre.

Ja fa temps que n'està al corrent, sap que tindrem un nen, i ja té el conte personal més que fullejat... però diumenge, quan la seva mare li va dir que tindríem un nen, em va tocar la panxa, jeje... per tan, crec que és l'hora de començar-li a ensenyar en forma de conte què és l'adopció.

Si a més a més de parlar d'adopció, el conte parla del color de la pell, doncs millor que millor.

Per nadal li vam regalar un conte-puzzle de el libro de la selva, que la psicòloga ens va dir durant els cursos de formació que era bo per fer aquesta funció.

He estat donant una ullada a la biblioteca abay però estic perduda perquè n'hi ha molts ... socorro!!! Necessito recomenacions de les que ja heu passat per això, sigui amb els nebots o amb el germà gran.

Gràcies per avançat.


.

Escala mortal

Escala mortal... aquest era el títol del reportatge que van fer ahir al canal 33 dins del programa Thalassa, sobre Costa d'ivori.

L’estiu del 2006 el pretoler grec Probo Koala va abocar més de cinc-centes tones de residus tòxics al port d’Abidjan, provocant la major catàstrofe mediambiental a la Costa d’Ivori. El vaixell havia de buidar aigües brutes però el producte extret de la cisterna va resultar ser mortal, una barreja altament tòxica de derivats del petroli i sosa càustica. El verí que contenien els bidons del Probo Koala es va abocar a l’aire lliure. Els hospitals es van desbordar. El resultat van ser deu morts i milers de persones enverinades. A Abidjan el govern va dimitir, es va cessar al director del port i al ministre de Transports i es va detenir i empresonar a dos dirigents de l’empresa Trafigura, que va ser l’encarregada de noliejar el vaixell. Però les causes d’aquest escàndol encara no són clares. Thalassa tracta de treure-les a la llum en aquest reportatge d’investigació realitzat en unes condicions especialment difícils. Són molts els entrebancs en què ha topat aquesta recerca, però es tracta d’un document que ha escarbat en la realitat d’aquest assumpte. Descobrim més sobre aquest desastre mediambiental colossal.

Volia posar un enllaç amb el reportatge sencer, ja que me'n vaig perdre un tros, però no aconsegueixo trobar-lo.

La Mònica em va enviar un sms per avisar-me de que estaven parlant de costa d'ivori. Cada vegada que em passa una cosa d'aquestes amb gent que he conegut a través del blog o d'internet, alucino... tot i que en realitat no uneix el blog, sino el què ens ha fet arribar a ell.

.

La pell de cocodril

Tal com vaig dir en aquesta entrada explicaré el conte africà que venia junt amb el desig.

Es titula la pell del cocodril i diu així:

En uns llogarets de Namibia, expliquen que fa molt molt de temps, el cocodril tenia la pell llisa i daurada com si fós d'or. Diuen que es passava tot el dia sota l'aigua, en les aigües enfangades i només sortia d'elles a la nit i la lluna es reflectia en la seva pell brillant i llisa. Tots els altres animals anaven a aquella hora a beure aigua i es quedaven admirats contemplant la meravellosa pell daurada del cocodril.

El cocodril, orgullós de l'admiració que causava la seva pell, va començar a sortir de l'aigua de dia per presumir-ne. Llavors, la resta d'animals, no només anaven a la nit a beure aigua, si no que també s'apropaven quan brillava el sol per contemplar la pell daurada del cocodril.

Però va succeir que el sol brillant, poc a poc va anar dessecant la pell del cocoril coberta d'una capa lluent de fang, i cada dia s'anava enlletgint. Al veure aquest canvi a la seva pell , els altres animals anaven perdent l'admiració. Cada dia, el cocodril tenia la pell més arrugada fins que li va quedar com ara la té, coberta d'escames grans i de color marró. Finalment, davant d'aquella transformació, els altres animals no van tornar a beure durant el dia i contemplar l'antiga i bonica pell daurada del cocodril.

El cocodril abans tan orgullós de la seva pell daurada, mai es va recuperar de la vergonya i la humiliació, i des d'aleshores quan s'apropen altres es submergeix ràpidament a l'aigua, amb només els seus ulls i les seves narius sobre la superfície.

Bé, la "moraleja" és clara: la xuleria, orgull i prepotencia del cocodril van fer que fós "castigat" amb una pell lletja i per això tothom li girés la cara.

Però... aquest conte explicat a un nen de pell negra, en un païs de "blancs"... creieu que ho entendria igual? al cap i a la fi, els animals deixen d'anar a beure de dia perquè ja no els agrada el cocodril... dónen preferència al físic del cocodril, independentment de si l'interior del cocodril és o no és bonic.

Creieu que sóc exagerada? que estic veient coses on no són... que els nens són més innocents i no trobarà segones lectures aquí?

Ara per ara, no m'agrada i si no el "tuneo" no el podré ficar al meu llibre de contes particular... com el "tunejaríeu"???


.

Desig nº 46

Ha arribat el 46!

Vé de part de la Montse i en Gus, d'Ourense.

Molt bonic, tan el desig amb una tortugueta (intueixo que feta a mà) com el retall.

Gràcies parella.

El cinturó de la meningitis

Grip porcina, grip A, grip nova, grip mexicana, grip N1H1... diferents noms per una sola grip, una grip que afecta poc més d'un miler de persones al "primer món", una grip que ni tan sols és mortal en la part de món en la que vivim, una mica de repòs, antivirals i cap a casa... però precisament perquè afecta al "primer món", es parla d'epidèmia ¿?¿?¿?¿?¿? com diu un amic "em pensava que l'apocalipsis arribaria d'una altra manera".

La definició d'epidèmia segons el diccionari és:

Epidemia es una enfermedad que afecta a un número de individuos superior al esperado en una población durante un tiempo determinado.

En la actualidad el concepto es una relación entre una línea de base de una enfermedad, que puede ser la prevalencia o incidencia normales, y el número de casos que se detectan en un momento dado. En este sentido si una comunidad se encuentra libre de determinada enfermedad, un solo caso constituye una epidemia. En otras palabras, es un incremento significativamente elevado en el número de casos de una enfermedad con respecto al número de casos esperados.

En caso de que la epidemia se extendiera por varias regiones geográficas extensas de varios continentes o incluso de todo el mundo se trataría de pandemia. En caso de enfermedades que afectan en una zona mantenida en el tiempo se trataría de endemia.

Segons aquesta definició, estic d'acord, que es parli d'epidèmia... però... què passa amb les epidèmies que hi ha per exemple a àfrica? Des de principi d'any han mort 1900 persones de meningitis a l'anomenat cinturó de la meningitis a àfrica, que va des de Senegal fins a Etiopia, passant per Costa d'ivori, Ghana, Nigeria, Chad, entre d'altres... perquè no se'n parla? perquè ens alarmem quan 50 persones a espanya s'han contagiat de grip i no ens alarmem per unes xifres molt més esgarrifadores? perquè estem inmunes a les morts d'àfrica? potser seriem incapaços de viure feliços si no fóssim capaços d'inmunitzar-nos d'això? Fa falta que alguna cosa ens uneixi a una altra cosa perquè ens afecti?

La vacuna val 1,5 €... simbòlic per nosaltres però no per un veï d'un poblat africà. Poden viure amb la conciència tranquila les indústries farmaceutiques? No tenen la vacuna més que amortitzada com per poder-la abaixar de preu i vacunar a qui ho necessiti?

No tinc respostes a tot això i em sap greu... però suposo que com tothom, tinc el "do" d'inmunitzar-me'n per tal de viure feliç?


Jo vaig tenir meningitis de petita, tenia menys de 3 anys, i podia haver mort, de fet va venir d'hores. Vaig tenir la sort de viure al "primer món", vaig tenir la sort de que la metgessa va sospitar a temps, vaig tenir la sort de tenir un hospital a prop, vaig tenir la sort de que els metges van saber fer la seva feina, els meus familiars i companys de guarderia van tenir la sort de que va haver-hi una vacuna per ells per tal de que no se'ls encomanés... per tan sempre que es parla de meningitis paro la orella... si a més afecta a àfrica, el continent que ha vist o veurà néixer el meu fill, doncs encara la paro més.

Actualment hi ha un dels brots més importants dels últims anys de meningitis, en especial a la zona del nord de Nigèria. Metges sense fronteres, hi està treballant, si voleu saber-ne més, us deixo un enllaç. Metges sense fronteres, epidèmia meningitis

Mentrestant, aquí seguirem parlant de la nostra grip.


.

6 mesos és mig any

Demà, 3 de maig, farà exactament 6 mesos que vam entregar la sol.licitud , se suposava que el temps límit perquè ICAA ens digui si som idonis o no... però haurem d'esperar-nos un temps més... un mes? dos? qui sap.

Quan vam finalitzar les entrevistes tenia l'esperança o il.lusió de que arribaríem al dia d'avui sabent-ho fa dies, ja que vam fer-les relativament ràpid, però hi ha coses a la vida d'un mateix, que tot i que t'agradaria no pots controlar... i aquesta és una d'elles.

Quan vam començar amb tot això, vaig llegir en foros, hi havia gent que em donava consells, gent que em deia que tindríem problemes pel nostre perfil familiar... però no vam voler-nos-ho creure i ara ens està esclatant als morros...

Crèiem i de fet seguim creient en la sinceritat, en dir la veritat, en que amb mentides no es pot anar per la vida... però m'estic donant compte de que al sistema li importa tres pepinos la sinceritat... hi ha coses que no entenc i crec que em costarà bastant temps entendre-les... però seguirem amb la nostra filosofia de vida... ja que volem poder mirar al nostre fill als ulls i saber, tant nosaltres com ell, de que tot s'ha fet com toca.

Per qui no sàpiga de què estic parlant o pensi que m'he tornat "majareta" amb aquesta entrada... prometo explicar-ho tot més endavant.



.

Desig nº 45

Ja tenim el desig 45!!!

Arriba de mà de la Nina Chan i el seu home, que esperen poder abraçar el més aviat possible a la seva libelula vietnamita.

El desig és un conte africà... faré una entrada amb el conte en qüestió perquè penso que pot tenir tema de debat... sobretot pels que teniu o tindrem fills negres en un "païs de blancs"

Moltes gràcies parella!


.