Bon any 10.

Des de fora pot semblar que acabem l'any al mateix punt que vam comançar-lo.... "pendents d'un viatge diferent que no sabem quan acabarà" ... i si! és cert! però això només és el què es veu des de fora... perquè n'han passat moltes de coses... hem fet un llarg camí.

Hi ha un proverbi xinès que diu que tot llarg viatge comença amb una passa, doncs bé, penso que en portem unes quantes ja!! Hem caminat força!! Passes que des de fora no es veuen, però que pels que les vivim són passes de gegant.

La passa més important, la que recordo amb més il.lusió, la que em va fer tremolar i plorar durant molta estona va ser el moment en què vam saber que érem idonis... segurament en un balanç anual seria un dels moments més feliços de l'any.

La passa més difícil... la del canvi de païs. Però ei!!! superat! Il.lusions renovades i amunt!!!!

I la última passa que hem fet.... el nostre expedient PER FÍ ha viatjat des de ICAA fins la ecai. Això vol dir que ara si! Que 3 mesos després d'haver fet canvi de païs per PER FÍ tothom ha fet la seva feina i l'expedient és on ha de ser... al despatx de la ecai apunt per ser traduït.

Bon any nou?? No! Bon any deu!!!!!

.

Desig nº 81

Al juny vam anar a la presentació d'un conte, allà vam conèixer la Gal.la i en Miquel, que hi eren pel mateix motiu que nosaltres... una amiga que tenim en comú els havia informat de la presentació del conte. La mateixa amiga els va donar la direcció del blog i gràcies a això vam poder-nos posar en contacte més endavant, perquè si he de ser sincera... sóc tan dolenta per les cares de la gent, que no crec que els hagués reconegut si ens haguéssim creuat pel carrer, jejeje.

Fa uns dies van venir a casa, i ens van portar un desig i un retall per la nostra manteta. Aprofitant les festes, el desig és nadalenc nadalenc!! Ens agrada molt.

Vivim a 3 km, per tan, els nostres fills seràn amics... o almenys els pares intentarem que ho siguin, jeje.... i mentre els esperem, estic segura que ens anirem trobant per compartir l'espera el millor possible.

Moltes gràcies parella, espero que el vostre camí cap a Etiopia se us faci el més curt possible.

.

Fum, fum, fum...

La granota, la truita i el cranc, conte

Seguint amb els contes africans, que els tenia una mica abandonats, ... avui en deixo un, de Guinea Ecuatorial.

Fa ja moltíssim temps, en les profunditats de la selva de Bioko, hi havia un petit rierol que recorria per una zona montanyosa de dificil accés. Al punt més profund de la montanya s'havia format un petit llac on vivien feliços un grup de crancs, un altre de truites i un altre de granotes. Fins que un dia, es va instal.lar un pescador molt a prop, cada matí baixava al llac a pescar amb la seva canya, i pescava una truita, un cranc i una granota.

Passats varis dies i veient el perill que corrien, una de les granotes va convocar a tota la població del petit llac i els va dir: "correm un perill seriós, aquest pescador ens exterminarà", apuntant cap a una cabanya situada a una vall en una de les montanyes, de la qual sortia fum de la seva xemeneia. "hem de defensar-nos abans que això passi" va continuar dient.

La truita va contestar: "jo soc la que menys risc corre, amb dos o tres cops de cua desapareixo de la vista de qui sigui. Així que no tinc de què preocupar-me". El cranc va dir: "jo tampoc m'he de preocupar, em fico entre les roques, en els forats més profunds i no em troba ningú"

I llavors la granota va dir: "jo he de pujar a la superfície de tan en tan i seria presa fàcil, per tan hauré de buscar alguna solució". Aleshores va sortir del llac i va anar a buscar el mag de les montanyes. Li va expicar el seu problema i auqest li va oferir un ungüent viscós perquè s'untéssin ell i els seus".

Al matí següent , va aparèixer el pescador amb la seva reixa de pescar, la va llençar i va pescar tan truites, crancs com granotes. Quan va començar a recollir les preses ficant-les dins del cistell que portava, va trobar que cada vegada que agafava una granota aquesta se li escapava entre els dits i tornava al llac.

Des d'aleshores, les granotes croen lloant la astucia de la seva companya i sempre porten l'ungüent al damunt.


Moraleja: Debemos intentar resolver nuestros problemas y no cruzarnos de brazos a
lo que venga.

.

Desig nº 80

I amb aquest arribem al 80!!!

Des de Tarragona, la Gisela aprofita per felicitar-nos les festes d'una manera ben original.

Moltes gràcies.

.

Desig nº 79

Des d'asturies, l'Angeles ens envia el desig 79!

Moltes gràcies!

.

La que espera...

Fa més de dos mesos que vam canviar de païs... en concret, dos mesos i 19 dies... i és com si no haguéssim avançat gens. Els nostres papers continuen a ICAA pendents de ser enviats a la ecai.

Si tot va bé això passarà la setmana que vé... però és que porto dient "si tot va bé" des de fa un mes... i ja no sé si fiar-me'n.

Hi ha dies que et desesperes... que penses que tu en un plis-plas ho tindries arreglat... i molt sovint penso que la burocràcia i el sentit comú MAI aniràn de la mà.

Però no podem fer res més que esperar... fa temps que m'he donat compte que L'ESPERA té moltes esperes... i el millor de tot és centrar-te en l'espera actual i no l'espera final, sino, ens desesperaríem.

Ara que estic a la recta final d'un tipus d'espera ja necessito passar a la següent... i ara ja vull i desitjo poder firmar el contracte amb la ecai i que la gran espera em comenci a fer desesperar...

.

No money!

Fa uns dies us deia que "monetitzava" el blog i que els diners obtinguts servirien per ajudes al orfenat del nostre fill.

Fins abans d'ahir portava ja uns 30 € acumulats, els quals m'haguéssin ingressat (suposadament) en el compte que jo els digués en el moment que hi haguéssin 70 €.

Doncs bé, aquest és el mail que vaig rebre ahir... que cadascú l'interpreti com li sembli.

Al revisar nuestros datos, hemos detectado que su cuenta de AdSense ha
supuesto un peligro importante para nuestros anunciantes de AdWords. Dada
la posibilidad de que el mantenimiento de su cuenta en nuestra red de
editores perjudique económicamente a los anunciantes en el futuro, hemos
decidido inhabilitarla.

Consideramos que esta medida es necesaria
para proteger los intereses de
los anunciantes y los de los demás editores
de AdSense. Somos conscientes
de que esta situación puede causarle
molestias, por lo que agradecemos de
antemano su comprensión y cooperación.

Quan cliques sobre la pàgina que et donen per informació, posa això:

¿Por qué se inhabilitó mi cuenta?; ¿podrían facilitar más información sobe la
actividad de clics no válidos que han detectado?

Puesto que debemos proteger nuestro sistema de detección patentado, no podemos
facilitar información a los editores sobre la actividad de sus cuentas,
incluidas páginas web, usuarios o servicios de terceros, que puedan haber estado
relacionados.

Como ya sabrá, en Google tratamos la actividad de clics e
impresiones no válidos con el fin de determinar si se ajustan a un patrón de uso
no válido para incrementar de forma artificial los costes los anunciantes o los
ingresos de los editores. Si determinamos que cualquier cuenta de AdSense supone
un riesgo para los anunciantes de AdWords, podremos inhabilitarla para proteger
los intereses de los anunciantes.

En resum: si un compte dóna masses diners, el bloquejen i punt! Sense donar explicacions i dient-te que no et poden donar informació del teu propi compte. Fantàstic!

Suposo que el què ha passat és que han vist que els "clicks" vénen sempre de les mateixes IP i això no els interessa.... en fi, "fué bonito mientras duró".

.

Aprenent a conviure! Un conte real.

Soc anti-powerpoints d'aquests en cadena que envien al correu electrònic per això els llenço directament a la brossa quan m'arriben, excepte si vénen de ma mare o d'algú que sap que odio aquest tipus de correus, perquè si els rebo és perquè saben que m'agradaran, i aquest ha set el cas... en Manel me n'ha enviat un avui...

Al zoo de California, una mare tigressa va donar a llum a 3 cadells. Desafortunadament va tenir complicacions durant l'embaràs i els tigres petits van néixer prematurs amb poc pes i tamany, el què va provocar que morissin en molt poc temps.

La mare tigressa es va recuperar del part, però al mateix temps va començar a minvar la seva salut i físicament no se la veia bé. Els veterinaris van pensar que la causa podia ser la pèrdua dels seus cadells el què fés que caiés en una depressió. Per això van decidir que si li buscaven altres cadells tal vegada això milloraria.

Després de verificar en altres zoològics del païs, van confirmar amb molta pena que no hi havia cadells de tigre que poguéssin ser portats al costat de la tigressa. Per això els veterinaris van decidir una cosa que mai s'havia intentat al zoològic anteriorment. A vegades hi ha mares d'altres espècies que moren deixant orfes als seus cadells i això va ser precisament el cas d'una mare truja, que havia deixat orfes a tota la seva camada de cadells.

Els van col.locar tela imitant la pell de la tigressa, els van col.locar al seu voltant i el què veureu a les fotos és la resta de la història...

Ara digueu-me...

Per què la resta del món no podem conviure en pau amb persones diferents a nosaltres ?????

Què ens fa falta? Que ens cobreixin amb una tela?

.

Femení i intel.ligent!

En serio? Considereu aquest blog femení i intel.ligent?

No sé... no m'hi identifico GENS!

Intel.ligent no sé... no soc jo qui ho ha de dir, jajajaa però femenina??? jo???? no soc gens femenina! De fet en moooooltes coses m'assemblo més als homes que a les dones, en moltes.

I parlant d'intel.ligència... l'altre dia vaig parlar amb un noi del païs on ha nascut o naixerà el meu fill/a i em va dir que si el meu fill era de la seva ètnia, seria guapo, alt i intel.ligent!! jeje.

Les normes:

Mencionar qui te l'ha donat:

L'he rebut per partida triple!

La Laura de http://coneixentsenegal.blogspot.com/

La Mar de http://buscantelnostrefill.blogspot.com/

La Marta de http://demalialcel.blogspot.com/

Gràcies xules!

Escollir 7 dones a qui repartir el premi:

Aixx aquesta part és la que menys m'agrada dels premis, per tan me la salto. (porque yo lo valgo)

La tercera norma i que no li trobo el sentit, explicar 7 coses rares o extranyes sobre mi.

Doncs res!!!! si les faig és perquè per mi són normals i per tan, no són ni extranyes ni rares no??? doncs ale! I si, soc borde, i què? jajajajjaa.

p.d. no us oblideu de clicar a la publi quan marxeu del blog.

.

Bye bye... ivori.

A vegades, sovint, és dificil pensar amb el cap i no amb el cor... aquesta decisió, la que vam prendre fa un parell de mesos, n'és una d'elles. El cap et diu una cosa, el cor te'n diu una altra...

El nostre viatge canvia de rumb. Continua essent "un viatge diferent, l'adopció", però el destí ja no és la Costa d'Ivori.

Per què? doncs és dificil d'explicar amb paraules... és un cúmul de coses, tot de petites coses que posades en una balança han tingut el suficient pes com per decantar aquesta balança a favor de la raó i no del sentiment. Mica a mica les aniré explicant... ara no.

No ha set un pas fàcil, ens negavem a creure que tot el sentiment que teníem posat a un païs que haviem après a estimar, s'hagués de trencar així, de cop. Però no, no es trenca el sentiment... la costa d'ivori sempre estarà en la nostra ment... sempre ens farà un "click" el cor quan en sentim parlar i sempre sempre sempre estarà present a la nostra vida, perquè tenim una bona colla d'amics que, o són d'ivori o els seus fills vindràn d'allà. I qui sap si algun dia hi podem viatjar per coneixe'l de primera mà.

No estem tristos, nosaltres volem ampliar la família amb un fill, vingui d'on vingui... simplement ens havíem equivocat de camí...tenim una punta del fil vermell ben agafada...

Ara per ara prefereixo no dir el païs al qual ens espera el nostre fill... potser és por, no sé... por de fer-me il.lusions i que no acabin de realitzar-se... si no passa res, abans de final d'any firmarem el contracte amb la ecai, aleshores, potser aleshores, ho veuré més segur i us ho podré explicar.

Ara per ara se'm fa inclús dificil buscar-ne informació... i que consti! estem ilusionats i molt molt contents amb el canvi.

El destí... destino... destin... schicksal... DESTINY...

.