A vegades les tempestes no aviesen.
A vegades passes d'un estat d'anim a un altre en menys de dos minuts.
A vegades costa entendre les coses.
A vegades et discriminen per coses injustes.
A vegades....
Estaré uns dies sense escriure, o això crec. No vull parlar mai més abans del compte, així que no explicaré res que no tingui ja a la butxaca.
A Laura... ja saps com t'entenc!Però ànims!!!
ResponEliminaLauri què ha passat? em tens angoioxada. si necessites parlar ja saps eh???
ResponEliminasento no estar gaire per aki però amb el pau no tinc temps... petonest i ànims que el camir té pedretes, pe`ro vosaltres bones cames per saltar-les.
Vero
eiiii què passa??????
ResponEliminapensa que no hi ha rès que no es pugui sol.lucionar;
m'has deixat molt intranquila, és el que té el món adoptiu, que tots patim alhora perquè sabem el que és!!!!!!
digues alguna cosa siusplau....
un petó
sílvia
Ostres! Sembla que no ha anat molt bé avui? Et veig molt desanimada i això no pot ser eh? Segur que tot va per bon camí al final, ja veuras com sí... M'he quedat parada amb el teu comentari, a veure si podem parlar, quan tinguis ganes clar, i m'expliques i parlem una mica guapa.
ResponEliminaAnims!!!!
No diré res... simplement que estem açí per el que necessites. Ànim, guapa.
ResponEliminaUna abraçada forta.
Nür
Què passa noia?
ResponEliminaSigui el que sigui, ÀNIMS. Els rodencs pensem amb tu.
Fins aviat!
Em dic Núria i tinc tres fills, dos d'ells d'Etiòpia. Conec el patiment de l'espera però haig de dir que aquí, més que mai, l'esperança no es perd per difícil que sembli.Moltes felicitats per aquells que ja tenen el nen/a a casa,i molt, moltíssim coratge per aquells que el porten dins el cor.
ResponEliminaUna abraçada. Podeu trobar-me a nuriaafr2005@yahoo.es
Up! Up!
ResponEliminaQue diuen que dimecres farà sol!
;-)
hola laura
ResponEliminacom esteu? suposo que demà teniu una altra entrevista
pensem molt en vosaltres, us entenen ja ho saps, i us enviem les millors vibracions possibles perquè tot vagi bé
no perdeu l'esperança
un petó
l.
Hola Laura, sigui el que sigui saps que pots comptar amb nosaltres... la vida és com anar amb bicicleta que si t'atures caus.Molts ànims!!! Eva R. MercèC.
ResponEliminaànims Laura!
ResponEliminapetons
Laura