tag:blogger.com,1999:blog-8469535383571286345.post953939824294285917..comments2020-04-24T10:10:36.600+02:00Comments on Un viatge diferent, l'adopció.: Primera trobadaLaurahttp://www.blogger.com/profile/09405391230294552852noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-8469535383571286345.post-67475896282853939002010-12-15T10:15:43.085+01:002010-12-15T10:15:43.085+01:00Uff Laura, em poso en la seva pell i pensoel difíc...Uff Laura, em poso en la seva pell i pensoel difícil que deu ser per a un nen de cop i volta haver-se d'adaptar a dues persones que no coneix i que seran amb ell tota la vida. Es difícil saber que passa pel seu cap, pero crec que amb amor, carinyo i paciencia tot es pot aconseguir.<br />IsabelIsabelhttps://www.blogger.com/profile/14517739114075878048noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8469535383571286345.post-39590398060166223032010-11-23T17:04:57.728+01:002010-11-23T17:04:57.728+01:00Uf! Laura, quina emoció. Com ho expliques, qué rea...Uf! Laura, quina emoció. Com ho expliques, qué real. Imagino que poc a poc tot ha anat avançant i que quan esteu a casa vostra tot començarà de veritat.<br /><br />Una abraçada des de Catalunya als tres.Lydhttps://www.blogger.com/profile/02108407286109989384noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8469535383571286345.post-21501186483057718692010-11-23T14:50:45.544+01:002010-11-23T14:50:45.544+01:00Quina passada!Se m'ha representat com quan con...Quina passada!Se m'ha representat com quan coneixiem un nenet quan erem jovenetes. Festejar...això, que no em surtia la paraula. Anar atançant-se fins que sorgeixi l'enamorament.<br />La veritat es que envejo el poder coneixer el vostre fill poc a poc. Encara que ha de ser dur, deu ser una manera molt més natural d'entrar a la vida del teu petit.<br />Em quedo amb ganes de saber com ha anat desprès...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8469535383571286345.post-11210147601894388542010-11-22T21:07:54.505+01:002010-11-22T21:07:54.505+01:00Ostres Laura... se m'ha posat la pell de galli...Ostres Laura... se m'ha posat la pell de gallina... tothom necessita el seu temps per l'adaptació a les noves situacions, i valtros sou molt conscients d'això... respecteu la seva "bombolleta" i això diu molt de com sereu de bons pares...<br />Una forta abraçada!!<br />GiselaCentdesitjoshttps://www.blogger.com/profile/14084444572290589271noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8469535383571286345.post-12762120573042473162010-11-22T17:49:37.691+01:002010-11-22T17:49:37.691+01:00Laura, quina emoció!
i que difícil! De totes forme...Laura, quina emoció!<br />i que difícil! De totes formes penso que és una forma genial d'acostament, de mica en mica... perquè ells no entenen directament quin és el seu rol ni el nostre.<br />Suposo que ara que ja fa unes setmanes que hi teniu contacte la relació haurà canviat, haureu anat construïnt els primers llaços...<br />Petons i ànims!!<br />BetBethttps://www.blogger.com/profile/10230392770008170884noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8469535383571286345.post-54736678488206774972010-11-22T17:45:51.601+01:002010-11-22T17:45:51.601+01:00Ostres que emocionant! Suposo que no es fàcil ni ...Ostres que emocionant! Suposo que no es fàcil ni per ell ni per vosaltres! Quina edat té? potser ja ho has dit en un altre post, però si està a l'edat que tenen amics, entenen la separació els deu costar més però segur que mica en mica s'adonarà que voleu estimar-lo més que a ni ngú i cuidar-lo, això els nens ho sentent!! Molts petons, força i energia positiva des de Poitiers!!!Angelinahttps://www.blogger.com/profile/05855155523570783590noreply@blogger.com