31.12.11

Galetes de xocolata




En G és un amic de la classe d'en M. De fet és el seu millor amic tal com m'explica sovint.

L'altre dia la mare d'en G em va explicar una conversa que va tenir amb el seu fill i que la vull plasmar aqui...






G: mama, saps què? en M és de color de xocolata

Sa mare: és cert fill, és del color de la xocolata, i tu? de quin color ets?

G: Jo? del color de la galeta!!

Sa mare: jajaja és veritat! i qui t'ho ha dit?

G: m'ho ha dit en M!!!!

Ea!! aquest és el meu fill! fent pedagogia del seu color amb les galetes de xocolata!! (justament un dia que n'hi havia posat dues per berenar)



.



.

27.12.11

Necessito consell.




Aquest cop acudeixo al blog per demanar consell.

El meu fill té por als negres adults. Hem millorat molt, ja que al principi es bloquejava tan sols de creuar-nos amb un i ara ja no. Només es bloqueja quan interacciono amb ells, sobretot si els conec bé i parlem estona i ells volen interaccionar amb el meu fill.



Fa dues setmanes sabia que veuria la meva amiga F, i el vaig avisar i li vaig explicar que aniriem a veure-la a una fira on tenia una parada i venia teles que li haviem portat nosaltres de Nigèria i que ella les havia convertit en davantals i estovalles... i em va dir... vale! però quan la va veure de lluny, es va parar de cop i no es va moure del lloc, en Manel i jo ens vam acostar a parlar amb ella i ell no, es va quedar quiet a uns metres de distancia... no marxa, no plora, simplement, es posa tímid i bloquejat... només es va desbloquejar quan el meu home se'l va endur a veure les altres parades. Ni tan sols va voler interactuar amb el marit de la meva amiga, blanc. Al arribar a casa li vaig explicar qui era ella, que viuriem sempre junts, que no passa res, que és marro com ell i que és bona noia, etc... insistint molt amb el tema de que viurem sempre junts i que ell és el nsotre fill... però res, o em canvia de tema o em diu que no i que no no no i no estic segura que m'entengui, crec que el seu bloqueig és tal, que ni m'escolta. Però si canvio de tema, torna a ser el nen normal de sempre.





El curiós del cas, és que quan està així bloquejat veiem el nen de Nigèria, el nen tímid i introvertit que vam conèixer. Durant un mes i mig que vam estar allà, vam dinar cada dia a casa de la G, doncs ni l'ultim dia va ser capaç de dir-li adéu! O quan algú (negre) li deia alguna cosa pel carrer, girava la cara i no era capaç d'articular paraula. Pensavem que tindriem molta molta feina amb familia i amics, en canvi el primer dia d'arribar ja va interactuar, xerrar, jugar i riure amb els avis... i vam quedar com uns "mentiders" de que el nen era introvertit. I només torna a sortir el seu "primer" caràcter amb els negres.



El dia 5 de gener fem sopar amb els meus cosins i com que hi ha nens petits, dèiem de fer venir un rei perquè els donés un regal... jo pensava en fer venir el negre, per tal que una persona negra adulta li donés un regal i ell veiés una cosa positiva en una persona negra.



Però parlant amb una mare de fill negre em va dir que no li fés aquesta putada, que els reis és un dia màgic i que ptoser li faria avorrir aquest dia... i em va fer dubtar i vaig decidir que ok, que vingués el blanc o el ros.


Però.... ahir vam anar a tirar la carta al patge reial i ens va dir uns quants cops que el rei negre és el seu preferit perquè és de color xocolata com ell, que li agrada el negre! (al cole un nen va portar el conte dels reis mags i la mestra el va explicar, els va dir que el rei negre venia d'africa i en M va dir... com jo! i es va identificar amb ell) Ahir només hi havia el patge blanc, així que va trobar a faltar el negre i ens va tornar a explicar que a ell era el que més li agrada.

I ara... torno a dubtar... faig venir el negre? A mi m'encantaria (i al poble el negre és negre de veritat) però no sé què fer.



El cert és que ahir no va voler interactuar tampoc amb el blanc, no li va dir res, ni es va voler acostar... per tan, tampoc veig massa diferència entre el què fa amb els negres adults i amb el què va fer amb el patge blanc...



Negre? si o no? Em podeu donar la vostra opinió?

3.12.11

16 cm!

16 cm és el què ha crescut en M en un any!!! quan vam arribar de Lagos, estava ben bé al mig dels percentils gràfics que tenen els metges, ara està al 90%!! ens falta poc per sortir dels gràfics!! (clar que són percentils d'aqui, no sé si existeixen algunes gràfiques de percentils d'africans)

A Lagos media 89 cm, ara 105!!

La veritat és que passo de gràfiques, però m'anava bé per què quan algú em comenta lo alt que està, jo em quedava a gust amb un "doncs, està dins la mitjana" i em quedava tan ampla...

A Lagos, vam plasmar les mans a un paper just l'endemà de declarar-lo fill nostre. Aquest novembre, un any després l'hem tornat a plasmar. La diferència és notable, però si ho haguéssim fet amb el peu, seria escandalós. Ha passat del 24 al 29.



Blau: novembre 2010


Taronja: novembre 2011





2.12.11

L'or negre de la mort.


L'or negre de la mort, de Xavier Montanyà, és l'ultim llibre que he llegit. Trist.


El sud de Nigèria té una de les explotacions petrolíferes més importants del món, amb una qualitat d'oli molt bona i una bona situació geogràfica, però la població autòctona viu en condicions d'insalubritat i abandó. Hi ha vessaments de petrolis a rius i mars que són impunes, ningú diu res, el poble no hi té res a dir. Els politics són corruptes i es deixen corrompre per obtenir quantiosos beneficis a canvi de l'explotació de petroli, l'or negre, el que provoca mort. Tanquen els ulls davant l'atemptat ecològic i humà que es viu a la zona. Hi ha secretisme.

El poble és víctima del poder de les màfies i els alts càrrecs politics, ells en paguen les conseqüències, i per intentar sobreviure no tenen altre remei que foradar canonades per embotellar garrafes i bidons il.legals i vendre'ls al mercat negre. Aquestes situacions provoquen lluites armades sense treva. Però hi ha silenci.

L'autor del llibre és molt critic, escriu amb arguments la situació que es viu. Gràcies a la seva valentia d'escriure sobre això i de intentar posar remei a aquesta situació tan dramàtica donant-li veu a través del llibre, podem escoltar el crit de socors de les víctimes.

Text de contraportada


La rica zona petroliera del sud de Nigèria —paradoxalment empobrida, ecològicament devastada i insalubre—, concentra moltes de les problemàtiques del món actual: atemptat ecològic, violació dels drets humans, escalfament global, corrupció política, lluita armada, massacres militars i activitat mafiosa, amb el silenci còmplice dels grans mitjans de comunicació. Aquests problemes impliquen afrontar reptes com ara la seguretat energètica i la justícia internacional. Després de visitar el país, i d’accedir a moltíssima documentació especialitzada, Xavier Montanyà ha escrit un reportatge d’investigació sobre el terreny per denunciar la situació d’extrema fragilitat econòmica i social del país i fer-se ressò de les tràgiques conseqüències de les accions de les multinacionals petrolieres.
L’autor construeix, sense pèls a la llengua, una denúncia sòbria i argumentada, molt sòlida, d’esgarrifosa i brutal actualitat.

.