27.6.09

El pardal, el cocodril i el lleó


Segueixo amb la meva sèrie de contes africans, aquesta vegada es titula "el pardal, el cocodril i el lleó" i és un conte del Congo.

Hi havia una vegada un pardalet que va anar a buscar el cocodril i li va dir:

-Germà cocodril, volia demanar-te un desig. Em pots deixar diners?

- No vull deixar-te ni un cèntim - va contestar el cocodril - perquè no ets de la meva família. Jo visc a l'aigua mentre que tu voles per l'aire. Vés a buscar la teva iaia, l'àguila, ella te'n deixarà...

Desanimat amb aquestes paraules, el pardalet se'n va anar sense insistir, però una setmana després va tornar a veure el cocodril amb la mateixa petició i de nou el va fer fora. El pardalet va continuar demanant... demanant, i el cocodril, cansat ja de tanta insistència, li va dir que tornés passats uns dies.

Mentrestant, el cocodril va anar a buscar el seu veí, l'hipopòtam, per explicar-li què passava i després de molt pensar-ho van decidir reunir-se amb altres animals per fer un judici i examinar la qüestió.

El dia del judici va ser confiada la presidència al lleó, que va prometre fer justicia. Amb el seu aspecte ferotge tots tremolaven quan va ocupar el seu lloc al tribunal.

- Pardal! - va cridar.

I quan aquest va aparèixer li va donar permís per pendre la paraula. El pardal, sense perdre la serenitat va avançar entre la multitud d'animals fertoges i va dir:

- Senyor, fa poc vaig demanar diners al senyor cocodril però no va acceptar la meva petició. Com que tenia gana vaig tornar a demanar-n'hi i sempre em contestava el mateix: "no ets de la meva família". Tu majestat, oh, rei de la selva! indicaràs les diferències que hi ha entre nosaltres.

El jutge es va dirigir aleshores al cocodril i li va preguntar.

-Com és possible que el pardalet no sigui germà teu?

-És veritat , nobel rei, que som germans però existeix entre nosaltres una gran diferència. Ell vola pel cel, mentre que jo visc a l'aigua...

- I per aquesta raó no l'ajudes? - va interrogar el lleó.

I la seva veu terrible va repercutir lluny entre el follatge. Un cop va passar el seu enfadament es va calmanr una mica i va poder continuar el judici.

- Bé, acabem ja. Digue'm orgulló cocodril: On néixen els teus fills?

-Senyor - va contestar tremolant - dels... dels ous... que... ponc.

- I tu, pardalet, digue'm , d'on neixen els teus pollets?

- Dels ous que ponc també...

- Els dos heu dit la veritat. Aleshores si naixeu dels dos, sou germans, tot i que la teva opinió sigui una altra, senyor cocoril. Així que heu d'ajudar-vos l'un a l'altre... he dit!!

Tots els animals que assistien a l'assamblea van aplaudir al lleó i el van aclamar una vegada més com jutge just i rei de la Selva.

I des d'aleshores el cocodril ajuda sempre al pardalet, quan aquest li demana ajuda.

.



Desig nº 51














Des de Sevilla ens arriba el desig 51, en David, la Teresa, la Karen i la Tatyana ens regalen 3 teles molt xules, dues d'elles molt africanes.

El desig és maquissim, està fet amb una tècnica anomenada scrapbook, (la qual em té alucinada) i porta unes inicials CM... Costa de Marfil (Costa Ivori en català).

Gràcies família.

26.6.09

El nen que no volia ser negre...


Hi havia una vegada un nen que tenia la pell negre, ere negre. Des de ben petit es va fer famós junt amb els seus germans també negres, tenia una veu i un ritme prodigiosos els quals el van portar a ser anomenat el rei del Pop. Aquest nen es deia Michael Jackson.


Però no estava bé amb ell mateix, hi havia dues coses que el preocupaven i que el van fer tornar un excèntric, ni volia ser negre ni volia fer-se vell. Al païs de nunca jamas "neverland" on vivia tot sovint hi convidava a menors, els nens, la seva obsessió. Segons ell li havien pres la infància i la volia recuperar. Una vegada en una entrevista va declarar que havia rebut abusos per part del seu pare... seria aquest el motiu de la seva excentricitat i el motiu pel qual no s'acceptava ell mateix? volia trencar amb el seu passat? va tenir fama però li va faltar carinyo?


Ahir es va morir, i ara el seu color ja no importarà, tal i com no havia d'haver-li importat fins ara.


Fa molt temps que penso que Michael Jackson m'ajudarà a enfocar el tema de la pell al meu fill/a, va ser una persona que no es va acceptar tal com era, tenia tot el què podia demanar... però no tenia el més important, l'autoestima. Penso que serà bo enfocar el tema tan posant exemples de qui està orgullós de la seva pell com posant exemples de qui no ho està.


Els que ja teniu els nens negres a casa i són suficientment grandets per entendre el tema... heu parlat mai de Michael Jackson amb ells?


.

22.6.09

Desig nº 50


Ja en tenim mig centenar!

El número 50 arriba de part de la Família Debelis de Palma de Mallorca.

La tela m'agrada molt, és infantil, colorida i divertida... i el desig és molt maco.

Moltes gràcies família.

.

20.6.09

L'Eloi vol uns pares.


L'Eloi vol uns pares, és el títol d'un llibre que tracta d'una forma senzilla el procés d'adopció nacional el qual segons l'autora " és força diferent i menys descrit que l'internacional"

Ahir vam anar a la presentació del llibre, Charo Díez (l'autora) i Susanna Campillo (la il.lustradora), en companyia d'una assistent social, el van venir a presentar a una llibreria de Vic, la seva idea és enfocar-lo al personal docent de les escoles de primària, més que a les famílies adoptants, ja que per la seva experiència personal (fa 10 anys que és mare de "l'Eloi") ha pogut comprovar que falta informació a les escoles per tal de que puguin tractar el tema a classe amb normalitat, tan cap al nen adoptat com a la resta de la classe, creu que explicant a tots els nens de forma senzilla què és l'adopció, el nen adoptat evitaria haver de respondre menys preguntes complicades de respondre per ell.

El conte és maco, i tot i que com he dit, parla de l'adopció nacional, serveix també per qui estem adoptant a internacional, ja que al cap i a la fi, la història a explicar és la mateixa... "un nen que la seva familia biològica no l'ha pogut cuidar, necessita uns pares, n'arriben uns i se l'emporten a casa".

Després de la presentació hi havia una xerrada-col.loqui sobre "com parlar de l'adopció als més petits", la idea de l'autora (mestra i pedagoga) era que qui assistís a la xerrada fóssin altres mestres, però la realitat va ser que la majoria erem pares adoptants. Va sortir un tema interessant i és que una de les mares assistents, va explicar que era important "treballar amb equip" amb els mestres a l'hora d'informar als nens, ja que uns companys seus s'havien trobat que a la nena li explicaven "que l'havien anat a buscar a la xina", però és petita i encara no havien arribat a la part de "vas sortir de la panxa d'una altra dona" i a l'escola la mestra va explicar a tota la classe què era l'adopció i la va posar d'exemple dient que ella havia sortit de la panxa d'una altra dona... i per la nena això va ser traumàtic, ja que a casa encara no havien arribat a aquest punt.

És un llibre pensat per llegir en companyia d'un adult, perquè d'ell en sorgiràn preguntes.

.

19.6.09

Magic system

Magic system és un grup musical d'Abidjan, a Costa d'Ivori, fundada el 1996, amb Salif "asalfo" traoré, Narcisse "goude" sadoua, Etienne "tino" bi boué i Adama "manadja" Fanny.

Han venut més de 1,5 milions de CD a tot àfrica, india occidental i frança, on la banda es va convertir en un dels més populars artistes africans moderns.

Us deixo un parell de vídeos d'aquesta singular banda en la qual alguna de les seves cançons tenen un toc indi... aquesta primera en concret algun tros em recorda a les pel.lícules de Bollywood.






Deixeu-vos portar pel bon rotllo...

.

18.6.09

Les entrevistes...


Des que tenim el CI, el relax s'ha apoderat de nosaltres, et sents bé al pensar que serà més tard o serà més d'hora però com a mínim aquest viatge té FINAL.


Però miro enrere i no puc evitar sentir-me malament, no sé si és rencor, no sé si és ràbia o simplement que necessito deixar passar un temps abans de tornar a valorar-ho tot, però és que no vull que se m'oblidi, vull evitar oblidar que no ha set un camí fàcil, vull evitar que algú em pregunti què tal és això del CI i dir-li que és un pur tràmit, perquè no, no ho és... i estic convençuda que més d'un, més de dos i més de tres estareu d'acord amb mi.


Hem fet 8 entrevistes, algunes més dures que les altres, però totes girant entorn del mateix, del nostre perfil familiar.


Entenc que potser (segons diuen) es donen massa CI, entenc que vulguin evitar el màxim de fracassos en l'adopció, de fet, un sols fracàs, per mi ja és massa.. però això s'evita filtrant un tipus de familia? no ho crec, i menys quan t'informen que el màxim nombre de fracassos adoptius són en un tipus de família diferent al teu... aleshores? què està passant?


Des de la primera entrevista, al primer minut, se'ns va dir que no tindriem fàcil aconseguir el CI... a la primera entrevista!!!! per tan, partíem del NO, així pel morro, pel nostre perfil familiar.


Des del primer dia, se'ns va dir que seria dificil passar comité... i efectivament, un cop el nostre informe POSITIU va ser a ICAA... el van retornar a l'equip de valoració perquè ens tornéssin a entrevistar... a nosaltres no ens va agradar, i a la nostra psicòloga tampoc... se li qüestionava la feina?


Ha sigut dur, molt dur i crec que part de que ho haguem aconseguit ho devem a l'ASSERTIVITAT.



L'assertivitat és la capacitat de fer valer la pròpia opinió davant els
altres sense ferir sensibilitats.

Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument,
una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix; encara
que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se
suposa que és correcte. És una habilitat personal, molt emprada a la
psicologia.

Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingueixen
dels passius i dels agressius. Els comunicadors passius no defensen els seus
propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn
i acaben acceptant o creient allò que l'agressiu els hi diu. Els comunicadors
agressius no respecten els límits dels altres i intenten influenciar-los amb la
fita que acabin defensant les seves postures. En canvi, els comunicadors
assertius no tenen por de defensar les seves opinions o intentar influenciar els
altres, però sempre respectant els límits dels altres i intentant apendre de les
opinions dels demés, tot i que en un principi siguin oposades a les seves. Els
assertius també són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió
comunicativa que fan els comunicadors agressius.

No coneixia aquesta paraula, no l'havia sentit mai fins fa un parell de setmanes... però m'hi sento totalment identificada, penso que en aquest cas l'equip de valoració són "comunicadors agressius" i si nosaltres en comptes de ser "comunicadors assertius" haguéssim set "comunicadors passius" avui no us podria pas dir que som idonis.


Paradoxalment el feeling amb la psicòloga ha sigut bo, i quan la he informat de que erem idonis i que la segona vegada SI haviem passat comitè positivament, es va posar molt contenta, les seves paraules i el seu to de veu m'ho confirmen.



.






16.6.09

Desig nº 49


Des de la terra de la Sal ens arriba el desig 49!! Un més i ja en tindrem mig centenar!

Ens l'envien la Marta i en Kiko que esperen que el seu camí cap a Bamako sigui curtet.

Moltes gràcies parella, tan el desig com la tela són preciosos.

.

Negre com la xocolata


Dies enrere us demanava ajuda, per trobar un conte per en Roc.

Doncs bé, gràcies a les vostres recomenacions li vaig comprar "Negre com la xocolata", és un conte molt maco i fàcil per un nen de la seva edat (dos anys i mig), ja que té il.lustracions grosses i poca lletra amb una història fàcil d'entendre.

Un nen negre com la xocolata espera uns pares al congo i quan arriben són blancs!!!

A part d'aquest també li vaig regalar un altre conte, els colors de les cultures però el vaig "tunejar" una mica i vaig canviar els protagonistes... la protagonista Laia va passar a ser en Roc i en Bamba (nascut a costa d'ivori) va passar a ser el cosinet...

Una setmana després quan em va veure va dir tot cridant i ballant "el teu nen serà negreeeeee", jajajajaa... sé que no pot entendre quin significat pot tenir això ni de que va... ell ha entes amb el conte que el meu nen serà negre i això ja és important... de moment és un gran pas... tampoc cal que el matxaquem amb gaire més ara per ara perquè falta moooooooolt temps encara.


.

15.6.09

Trobada ivoriana



Fins ara havíem fet un parell de trobades amb altres famílies que estan adoptant a costa d'ivori, que són de la mateixa comarca que nosaltres, però ahir vam "ampliar fronteres" i la trobada va ser més gran.

Ens vam reunir 31 persones per dinar i passar el dia junts, famílies amb la idoneitat recent estrenada com nosaltres, famílies que ja estan en espera d'assignació, famílies que estan assignades amb espera de viatge, famílies que el seu fill és aquí des de fa 9 anys i la família de la meva amiga ivoriana.

És xulo posar cara a la gent amb qui fa temps que comparteixes paraules, perquè hi ha qui te l'imaginaves així, hi ha qui te l'imaginaves totalment diferent i resulta curiós i divertit a part de que tens la seguretat de que pots parlar amb ells de les teves inseguretats, els teus nervis i emocions per tot el procés, tan el viscut com el que falta per viure... i t'entenen, perquè comparteixen aquests nervis i emocions.

Nosaltres ens ho vam passar molt bé, espero que la resta també.

.

12.6.09

Els baulé.


Els Baulé es situen a la zona centre de Costa d'Ivori.

Van formar part del país Akan, el de l'actual Ghana. Segons les seves tradicions orals els Baulé van emigrar des de l'oest de Ghana fins al seu territori actual fa 300 anys, quan el regne asante estava conquistant tots els regnes veins per formar el què més tard seria l'imperi asante. Davant la pressió Asante, la reina Baulé, Aura Poku, que competía amb el rei Asante per la dominació dels estats veïns, va decidir abandonar les seves terres per dirigir-se a les terres qeu ells ocupen ara. El descendent masculí d'Aura Poku, encara a dia d'avui habita el palau on ella es va establir, a Sakassou (lloc de sepultura) i és honorat pel poble Baulé com la seva principal autoritat.


Els baulé cultiven nyam i una mica de blat com a principals productes agrícoles. Son a més, exportadors de cacau i nous de kola que cultiven en grans plantacions empleant a un nombre gran de treballadors inmigrants, fonamentalment de Burkina Faso. Són dels primers en introduir a Àfrica els nous cultius de productes d'orígen americà, blat, mandioca, pebrots, cacauets, tomaquet i patata dolça. Crien, pel consum familiar i mercats locals, ovelles, cabres, gallines i gossos. Els mercats que es celebren cada quatre dies són atesos sobre tot per dones i són el centre de l'economia local.

Tenen un govern central amb un rei o jefe al capdavant. El poder del rei és hereditari per la linea materna. Hi ha varies subjefatures al càrrec de les poblacions locals i tots els caps conten amb un consell que l'ajuda a la presa de decisions. L'associació Goli és l'associació primària que proporciona ordre social entre el poble Baulé.

La religió es centra en el culte als avantpassats i en una sèrie jeràrquica d'esperits de la naturalesa. Els esperits dels avantpassats i de la naturalesa es representen sovint a través d'escultures. El déu creador de tot és Alouroua que mai és representat físicament.


.

9.6.09

I ara què?

I ara què? Quin és el següent pas?

Aquesta és la pregunta del milió, és la pregunta que em fa tothom qui no està massa ficat en el complicat món de l'adopció, quan els explico que SOM IDONIS!

Ja fa un temps vaig "tunejar" aquesta escala per adaptar-la als passos d'un procés adoptiu i avui la torno a fer servir, perquè m'agrada molt per explicar en detall tots el procés.


Ara estem al tercer esgraó! Molt avall encara, però molt important!

A Costa d'Ivori es pot tramitar l'adopció per protocol públic o per ecai, per diversos motius nosaltres hem escollit ecai.

Al ser un païs nou en adopcions a través d'ecai, l'ICAA només deixa tramitar 25 expedients el primer any, entenc que per no massificar el païs massa de cop en cas de que fós un païs lent en assignacions.

Doncs bé, aquests 25 expedients ja estan complets, per tan ens hem d'esperar a l'octubre, que és quan farà l'any que IPI (la ecai) tramita a Ivori i podran tornar a acceptar expedients. Serem dels primers del segon any perquè no hem entrat pels pèls.

La veritat és que no em preocupa, ja fa un temps vaig assumir que no seríem pares pioners tal i com la ecai ens havia insinuat, per tan el nostre procés no seria tan ràpid com en un principi crèiem, per això ara estic tranquil.la, penso que no ens en donarem ni compte i serem octubre... mentrestant, disfrutarem de la tranquil.litat que dóna tenir el CI.


.

8.6.09

6.6.09

Entrevista a joves inmigrants.


En el setmanal de la meva comarca, fan entrevistes a joves inmigrants, la d'ahir divendres va ser a Florence, la meva amiga ivoriana.

Estàn molt bé aquestes entrevites perquè t'ajuden a donar-te compte (a vegades se'ns oblida) que darrera de cada persona inmigrant hi ha una història, algunes més dures que altres, però personals i intransferibles.

Hi ha una frase de l'entrevista amb la que he somrigut... explica que a vegades va a la piscina i es sent observada i llavors ella mateixa pensa "osti, si soc negra!!"... m'ha fet pensar en la pregunta tonta que li vaig fer el dia que l'havia de conèixer.

Així que ja veieu... tinc una amiga famosa, jeje.


.

4.6.09

Akliso


Boris Pierrou, és fill d'un ex-percusionista, va néixer al 1976 a la provincia de Bangolo, al nord-est de Costa d'ivori. Va començar a mostrar afició per la percusió als 7 anys. No va rebre lliçons sino que va aprendre directament dels músics del carrer. Van fitxar-lo a la companyia Glawou Zethi i amb ells va començar la seva carrera en la tradició de les etnies guro. Temps després mentre vivia a Abidjan, va entrar en contacte amb músics de diversies ètnies i països diferents, empapant-se així de totes les cultures i enriquint el seu repertori.

Des dels quinze anys que va ser un jove independent i solista de la companyia Glawou Zethi, a la qual pertany, durant aquests anys va participar en numerosos festivals de percusió a Burkina Faso, Guinea i Costa d'Ivori. Al 1996 va entrar a formar part de la companyia Takrounango com a solista principal, realitzant gires per tot àfrica.

Amb el grup marfileny de dança i percusió van ser contractats al 2002 per una gira per Europa, durant aquest viatge va entrar en contacte amb antics companys a Barcelona i va decidir instal.lar-s'hi un cop finalitzada la gira, per treballar com a solista a la companyia Afrika d'Ivori. A Barcelona també imparteix classes de percussió africana i fa un primer intent de crear la seva pròpia formació.

Per ell, el fòrum internacional de les cultures de Barcelona'04 va significar un gran pas, va participar-hi com a membre en les actuacions de la companyia Afrika d'Ivori, també com a professor de percussió africana , realitzant animacions pels carrers de Barcelona i participant també en el tancament del festival, moment en el què el grup es consolida i neix el projecte de grup mestis de percusió africana AKLISO.

Amb la formació d'aquest grup treballa amb blancs per primera vegada buscant així una experiència diferent a la seva carrera. Segons ell, treballar amb europeus és molt diferent que treballar amb africans ja que experimentem la vida de diferent manera.

A l'àfrica cada un dels ritmes que es tqouen té un significat particular i profund, cada tema està associat a una dança particular carregada de sentit i per una data assenyalada, en canvi a europa tota aquesta riquesa i vasta tradició es recull i es transforma per convertir-se en el tema d'un espectacle sensitiu.

El nom Akliso es pot traduir com "entre el cel i la terra" o bé "el poble de les energies".



Us deixo un vídeo d'una actuació d'akliso.



i un d'Afrika d'Ivori.

Desig nº 48


Ens acostem al mig centenar!

El desig 48 arriba de part de Maria Esther de Málaga, que espera la seva petita libelula vietnamita.

La tela és d'estrelletes de tots colors i el desig... a part de maco, està molt molt currat i és que la Maria Esther va viure uns quants anys a catalunya i tot i que té el català una mica oblidat, ha fet l'esforç de fer-lo en català i jo, li agraeixo moltíssim.

Moltes gràcies!!

.

2.6.09

La copa d'Europa a Costa d'Ivori.


Toure yaya passeja la copa d'Europa per Abidjan (Costa d'ivori)
"Dono les gràcies als dirigents del FCBarcelona per haver-me permès portar el trofeu fins aquí" va dir el '24' blaugrana, tan bo gestionant de central. El barça va informar a través de la seva web oficial que havia accedit a la petició de Touré perquè tan ell com en Keita a Mali, poguéssin complir les seves promeses: compartir la champions amb la seva gent.
El club descarta en un principi més "excursions" del trofeu.
Custodiat per tres membres de la seguretat blaugrana, el trofeu va arribar a Abidjan a primera hora de la tarda d'ahir dalt del jet fletat pel FC Barcelona en el que també anava Touré.
Només aterrar a la capital ivoriana, el 24 blaugrana va dedicar la copa al seu germà Kolo de l'Arsenal i al seu emocionat pare Mory.
Els tres van passejar la "orelluda" pels principals carrers de la capital ivoriana en un vehicle descapotat; va ser una "rua" més sorollosa que la de Barcelona, amb milers d'aficionats i que va fer una parada a la residència del cap d'estat Laurent Gbagbo. El president va deixar-se fotografiar amb el nou heroi nacional i va explicar que "s'ha fet justicia, abans del Chelsea-Barça es parlava del torneig costa d'ivori-camerún per Drogba y Eto'o, la gent s'havia oblidat de Yaya".
"yayouss" - com el corejaven els seus veins i familiars - va dir que "era molt important per mi compartir la copa amb tothom". El trofeu va tornar a Barcelona ahir mateix.
.